Treball de recerca.pdf - Recercat

VIII
85 Encara us dic que port una art general,
86 que novament 57 és dada per do espirital, 58
87 per qui hom pot saber tota re natural
88 segons que enteniment ateny lo sensual.
89 A dret e medicina e a tot saber val,
90 e a teologia, la qual m’és mais coral. 59
91 A soure qüestions nulla art tant no val,
92 e a destruir errors per raó natural,
93 e tenc-la per perduda, car quaix a hom non cal.
94 Per què eu en planc e en plor e n’hai ira mortal,
95 car null home qui perdés tan precios cabal
96 no poria haver mais gauig de re terrenal.
Encara us dic que porto una art general, que ha estat donada recentment per do
espiritual, a través del qual hom pot conèixer totes les coses naturals segons que
l’enteniment copsa les coses sensibles. És vàlid per al dret, la medicina i tots els sabers,
i per la teologia, la qual m’estimo més intensament. No hi ha cap altra art que valgui
tant per resoldre qüestions i per destruir errors amb la raó natural, i la tinc per perduda,
perquè gairebé no la vol ningú. Per això jo me’n planyo, i ploro i tinc ira mortal, perquè
ningú que perdés un cabal tan preuat no podria gaudir més de les coses terrenals.
57. Llull utilitza l’adverbi novament per indicar, precisament, que l’Art no té precedents. Vegeu l’estrofa
XXXVI, quan l’ermità retreu a Ramon que: li filosof qui foren antigament, d’esta Art que tu has no
hagren coneiximent (v. 422).
58. Al·lusió a l’origen diví de l’Art. Al llarg de l’obra s’hi anirà insistint, la qual cosa és una estratègia per
legitimar la seva missió i presentar-se com un mitjançer entre Déu i l’home. A la Vida coetània ja s’hi
al·ludeix: «de sobte el Senyor il·lustrà el seu ment, donant-li la forma i manera de fer el llibre —
mencionat més amunt— contra els errors dels infidels.» (OS I, 23). Vegeu Introducció, 1 i 2.2.
59. Aquí es presenta l’Art com un mètode d’abast general útil per explicar totes les branques del saber
(vegeu Introducció, 2.2.).
37