Treball de recerca.pdf - Recercat

XVIII
205 — N’ermità, certs siats que anc mais cobeitat
206 de deners ni d’honors a mon coratge plac,
207 e en aquest negoci de mon patrimonat
208 hai tota hora despès e n’hai tant llarguejat,
209 que li meu infant n’estan en paupertat. 86
210 Per què d’avarícia no em tem ésser reptat,
211 ni donar eu no pusc a los hòmens de grat,
212 car no só home ric ni senyor de ciutat.
213 Per què de ço d’on m’encolpats m’hajats excusat
214 ans, si eu fos senyor d’emperi o regnat,
215 tant del meu hi donara tro que fos acabat,
216 mas home qui pauc dóna no és bé escoltat. 87
—Ermità, tingueu per segur que ni una sola vegada la cobejança de diners i honors no
ha plagut al meu cor, i per aquest negoci he gastat tant del meu patrimoni i he estat tan
generós que els meus fills viuen en la pobresa. Per això no temo ser acusat d’avarícia, ni
puc donar als homes voluntàriament, perquè no sóc un home ric ni un senyor de ciutat.
Per això m’heu d’excusar d’això que m’heu culpat perquè, si jo fos senyor d’un imperi
o un regne, donaria tant del que tingués fins que s’acabés, però a l’home que dóna poc
no se l’escolta bé.
86. A la Vida coetània Llull explica que es va sentir atret pel model de sant Francesc d’Assís (el de la
“pietat penitencial”) i «deliberà que ell faria altretal. E de fet, lleixada certa part de béns per
sustentació de la muller e enfants anà-se’n ... a diversos llocs sants» (OE 1, 37). Un document notarial
registra que el 1276 Blanca Picany, la seva dona, va sol·licitar un procurador de béns familiars perquè
el seu marit “s’havia fet contemplatiu” (vegeu Hillgarth, 36-37)
87. Ramon mostra l’exemple que haurien de seguir els potentats davant de l’Art: donar-hi suport
econòmic.
47