Treball de recerca.pdf - Recercat

VI 54
61 —Ramon —dix l’eremità—, vós què havets perdut?
62 Per què no us consolats en lo rei de salut, 55
63 qui abasta a tot ço qui per Ell és vengut?
64 Mas aquell qui Ell pert no pot haver vertut
65 en ésser consolat, car trop és abatut.
66 E si vós no havets null amic qui us ajut,
67 digats-me vostre cor, e què havets haüt
68 car, si havets flac cor o si sóts decebut,
69 bé poria ésser que us fos acorregut
70 per la mia doctrina, tant que, si sóts vençut,
71 que us mostrara a vençre vostre cor combatut
72 d’ira e de dolor, ab que Déus hi ajut.
—Ramon —digué l’ermità—, vós què heu perdut? Per què no us consoleu en el rei de
salut, que ajuda tot allò que prové d’Ell? Però aquell que el perd a Ell no pot rebre
consol, perquè està massa abatut. I si vós no teniu cap amic que us ajudi, expliqueu-me
com us sentiu i què us ha passat perquè, si teniu el cor dèbil o si esteu decebut, bé
podria ser que la meva doctrina us servís d’ajut, del tal manera que, si esteu vençut, us
ensenyaria a vèncer el vostre cor aclaparat per la ira i el dolor, només que Déu hi ajudi.
54. Fins ara el poema ha tingut forma de narració, a partir d’aquesta estrofa s’inicia el diàleg, introduït
sempre per una interpel·lació a l’interlocutor a l’inici de cada estrofa. Vegeu Introducció, 4.
55. El rei de salut és Déu. El cristianisme considera que l’home aconsegueix la salvació (salut) perquè
Crist l’ha redimit.
35