Treball de recerca.pdf - Recercat

tristesa, el dolor, la malencolia, el dol, la follia i la ira. El personatge de Ramon està
trist perquè els homes ja no honren Déu, de manera que l’activitat predicadora que ha
dut a terme durant els darrers trenta anys ha fracassat. Aquest és el primer motiu que
desencadena la ira i el desconsol de Ramon i és, per tant, el pretext de l’obra.
El dolor, la malencolia i el dol estan relacionats amb el vici de l’accídia que, en la
tradició llatina, es considerava que estava emparentat amb la tristesa i s’entenia com
la disposició envers el bé i el mal. Qui estima el bé, defuig l’accídia i, com a
conseqüència, actua; Ramon es defensa de l’acusació de ser accidiós amb l’argument
de l’activitat que ha dut a terme durant aquests últims trenta anys.
L’atribució de follia al personatge de Ramon és característica del Desconhort: «no
em volen escoltar, ans dien que fat só» (v. 189); «no ho tenen a re [Art], ans se’n fan
gabament | com si ho fes home fat qui parlàs follament.» (vv. 562-63). L’associació
de Ramon amb la follia, però, és un lloc comú que també és present en altres obres:
al capítol 79, ‘Del ordenament que el papa Blaquerna feu en sa cort’, del Romanç
d’Evast e Blaquerna; al pròleg de l’Arbre de ciència (OS I, 55); i al Fantàstic (1311)
(Llull 2008: 109 i 113). És propi de Llull prendre conceptes que tenen un ampli
ventall de sentits (com, per exemple, la follia o la ira) i jugar-hi, un recurs pres del
mètode escolàstic de la distinctio, que consisteix a desplegar totes les accepcions dels
mots a la recerca de la millor definició. En la seva obra, la follia és concebuda com
un comportament paradoxal, no pas guiat pel descontrol, sinó per la raó, al servei
d’un didactisme aplicat a la primera intenció. Ramon només pot ser foll des de
l’òptica mundana, però aquesta follia esdevé saviesa si és considerada des del vessant
de l’elevació espiritual. Així, doncs, es pot dir que Ramon és un foll d’amor a Déu: la
seva follia intenta combatre la falta d’exigència moral de la societat contemporània i
reclama un espai per a l’espiritualitat activa. 26 Aquest retret no deixarà neta la
integritat moral del personatge fins que, al final del poema, l’ermità convergeixi amb
la posició de Ramon i es faci evident als ulls del lector que, la seva, és una follia
virtuosa.
Finalment, el darrer motiu que caracteritza el jo moral del personatge de Ramon, i
que és el nucli de la disputa, és un dels set pecats capitals: la ira o fellonia. 27 Igual
que hem vist amb la follia, també és un concepte ambivalent i, per tant, no ha de ser
26. Per a més detalls sobre la construcció del personatge de Ramon vegeu Llull 2008, 45-69.
27. El mot ira i derivats apareixen als versos: 6, 40, 57, 72, 94, 107, 372, 446, 472, 473, 488, 494, 508,
582 i 631. En el sinònim fellonia, amb els derivats corresponents, apareix als versos: 59, 409 i 433. I
en el sinònim fat als versos: 189, 392 i 563.
18