Treball de recerca.pdf - Recercat

El projecte lul·lià, doncs, s’insereix en aquesta conjuntura històrica i pretén donar-
hi resposta. Després de la il·luminació de Randa, el beat experimenta una conversió i
posa en marxa un projecte apostòlic, que al Desconhort anomena ‘fet de Ramon’, i
intel·lectual, l’Art, destinat a fer que es compleixi la primera intenció (és a dir, la que
ha de guiar qualsevol acció: estimar, entendre i recordar Déu) tant dins mateix de la
cristiandat com més enllà dels seus límits, tal com expressa en aquests versos del
Desconhort: «e aquell convertiment serà per tot lo món sentit / tant, que en un ovili
seran li hom unit,» (vv. 341-42). 6
És una característica pròpia i original del Desconhort que el beat utilitzi
recurrentment el mot occità fait (‘fet’), 7 força polisèmic (en totes les accepcions de
significat bastant genèric), per referir-se al que en català modern en diríem ‘projecte’,
‘empresa’, ‘missió’ o, fins i tot, ‘programa’. 8 En aquest sentit, fem notar que no és
del tot estrany l’ús d’aquest mot perquè, dins de l’àmbit català, ja té precedents
literaris: el Llibre del fets de Jaume I. Ara bé, Llull hi dóna una dimensió diferent que
el rei conqueridor, perquè no parla de fets concrets, sinó d’un gran fet, és a dir, del
projecte de la seva vida. Observem com és descrit en el Desconhort:
—Ramon, qual és lo fait que vós tant desirats
per lo qual en lo món fos Déus tan fort honrats?
[...]
— N’ermità, la manera com Déus fos mais amat,
ja la vos hai contada, si bé ho havets membrat,
ço és, que el papa hagués mant home lletrat
qui desiràs, per Jesús, ésser marturiat
per ço que per tot lo món fos entès e honrat. 9
6. Llull expressa aquesta mateixa idea en altres passatges de les seves obres: «Si ordenen els crisitans, els
de dintre, fan ben fet. Però, si no van a buscar a fora les ovelles perdudes i no tenen cura de la seva
ordenació, fan mal fet, perquè deixarien ociosa i buida una potestat que els ha estat encomanada i de la
qual hauran de rendir comptes el dia del judici.» (El fantàstic, [119]); «Només que alguns habitants de
la ciutat del món em sabessin definir, tots els errors de la ciutat comesos contra mi es podrien extirpar i
eliminar, hi podria haver un sol ramat, i tot el món podria estar en un bon ordenament.» (La ciutat del
món, [43]).
7. Hem comptabilitzat un total de quaranta-tres ocurrències, vegeu els versos: 129, 151, 167, 170, 173,
176, 179, 182, 185, 193, 198, 223, 225, 233, 235, 242, 389, 402, 404, 600, 616, 637, 639, 640, 642, 645,
646, 647, 686, 687, 689, 697, 700, 702, 711, 714, 741, 744. 747, 749, 764, 821, 823.
8. Per a un desenvolupament més complet de l’abast del terme fait, vegeu «Ramon Llull», HLC, 19-28.
Seguint la terminologia de l’obra citada, en aquest treball es parlarà del fet de Ramon.
9. Vegeu vv. 637-38 i vv. 649-653.
8