Legislació comuna aplicable Decret183/1981 de 2 de juliol, de ...

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions
d'errada publicades en el DOGC.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de
Catalunya promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
L'article 44 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
estableix, entre els recursos de la hisenda de la
Generalitat, el rendiment de les seves taxes pròpies per
aprofitaments especials i per la prestació de serveis
directes, ja siguin de creació pròpia o bé com a
conseqüència dels traspassos de serveis especials.
Mitjançant la Llei 27/1984, del 19 de desembre, de taxes de
la Generalitat, es varen establir per primer cop les normes
jurídiques que, amb caràcter general, havien de regir les
taxes per la prestació de serveis de la Generalitat de
Catalunya.
Posteriorment, la Llei 6/1986, del 8 de maig, de
desplegament i modificació de les taxes de la Generalitat,
va assolir la fita d'incorporar en un sol text articulat
tant les normes generals com la regulació de cadascuna de
les taxes de la Generalitat.
El decret legislatiu 1/1989, del 23 de juny, va refondre en
un sol text la Llei 6/1986 esmentada i les posteriors
modificacions efectuades per les lleis de pressupostos i per
la Llei 18/1987, del 13 de juliol.
Mitjançant la modificació de la Llei orgànica 8/1980, del 22
de setembre, de finançament de les comunitats autònomes
(LOFCA), per la Llei orgànica 1/1989, del 13 d'abril, va
ésser introduïda una nova categoria d'ingressos de les
comunitats autònomes, els preus públics com a
contraprestació per les activitats i els serveis prestats
per l'Administració pública i que fins aleshores constituïen
part de l'àmbit material d'imposició de les taxes.
Com a conseqüència d'aquesta modificació, i sentida la
necessitat, doncs, de revisar la normativa aleshores vigent
per tal d'adaptar-la a la nova configuració de les taxes i
introducció del nou concepte de preu públic, el Parlament de
Catalunya va aprovar la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de
taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.
El règim de taxes i preus públics que recollia la Llei
33/1991, però, va ésser modificat substancialment des de la
doctrina del Tribunal Constitucional establerta a la
sentència 185/1995, del 14 de desembre. En la sentència
esmentada, el Tribunal Constitucional estima que determinats
supòsits o categories de preus públics queden sotmesos, per
llur caràcter de prestacions patrimonials de caràcter
públic, al principi de reserva de llei establert per
l'article 31.3 de la Constitució espanyola. Per tal
d'adaptar la normativa vigent a les exigències derivades de
la doctrina constitucional, en el sentit de donar cobertura
legal als preus públics que, d'acord amb la dita sentència,
requereixen una regulació per llei, el Parlament de
Catalunya va aprovar la Llei 17/1996, del 28 de desembre,
per la qual es fixen els preus públics que constitueixen
prestacions patrimonials de caràcter públic.