cost - Inimardi

Catalunya també hi figurava com a fundadora i membre de ple dret,
gràcies als drets que li reconeixia l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932
en temes esportius.
Aquesta independència esportiva es perllongà fins el 1940, any en què,
dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura del general
Franco, es va prohibir.
En aquests darrers temps, el procés de reconeixement de les seleccions
catalanes a nivell internacional és llarg i té una certa història al darrera.
Aquest anhel del poble de Catalunya expressat en ocasions diverses
i en formes també diferents esdevé cada cop més una necessitat que
Catalunya té com a nació, però també com a país esportiu.
El seu potencial dins l’esport és innegable. La trama associativa en aquest
àmbit és de les més potents d’Europa, i el més important és la voluntat
expressada per la seva gent de ser presents en el món amb veu pròpia,
amb els seus símbols i representant el seu país, dret que no vol renunciar.
En aquests darrers 25 anys Catalunya ha recuperat les institucions
democràtiques i nacionals, i els avenços en el seu autogovern han estat
inqüestionables. L’Estatut d’Autonomia reconeix a la Generalitat la
competència exclusiva en matèria d’esports i, per tant, la possibilitat
de desenvolupar-se com a país esportiu. Malgrat això, l’Estat ha posat
pegues i traves per evitar que disposi de seleccions catalanes a nivell
internacional. I això ha estat una constant.
Tenim per cas que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va
fer una tasca importantíssima de recollida de signatures. Ho féu per poder
presentar una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya
per tal de tenir una llei pròpia que regulés les seves seleccions. La tasca de
mobilització va ser exemplar i la conscienciació del Parlament excel·lent.
I quins resultats es varen obtenir?
124