cost - Inimardi

assetja, sense escrúpols, la llengua dels catalans. Els governs posteriors
continuen amb aquell assetjament. I, per acabar-ho de reblar, arriben
les dictadures del general Primo de Rivera, i l’acarnissada del general
Franco. Tots contra la llengua.
I aquí, una reflexió vull que ens fem: és que en els espanyols de parla
castellana els hagués agradat que haguessin malmès, trepitjat i escarnit la
seva llengua com molts d’ells han fet amb la de Catalunya. No hi ha cap
llengua al món que sigui superior a una altra. Serà més o menys parlada,
però totes revesteixen la dignitat de “llengua”. Per això l’Organització de
les Nacions Unides les considera com un Patrimoni de la Humanitat.
La anihilació premeditada que algunes estan sofrint són uns veritables
genocidis lingüístics.
A les pàgines 153-160 exposem alguns indignes maltractaments de la
llengua de Catalunya, que són ignominiosos i, alhora, tristos de llegir.
de la influència negativa de Madrid i el vaticà sobre l’Església
catalana, o Església (pàg. 161)
Pel fet de pertànyer a l’Estat espanyol, l’Església catalana està supeditada
a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i no depèn directament
del Vaticà, encara que no necessàriament ha d’ésser així, atès que
l’ordenament jurídic eclesial permet la creació d’una Conferència
Episcopal Catalana.
Aquesta dependència comporta un seguit de greuges que han de suportar
els ciutadans de Catalunya, siguin creients o no, ja que les decisions de
l’Església catalana i de tot el que es genera en el nostre país en l’àmbit
clerical passa pel filtre de la CEE ubicada a Madrid. Alguns dels més
rellevants són els que citarem a continuació:
60
L’elecció de nous bisbes (pàg. 164)
El greuge econòmic de la diòcesi de Barcelona (pàg. 168)