cost - Inimardi

L’any següent l’Ajuntament de Barcelona va fundar l’Institut Antiràbic,
el segon creat després del de Pasteur a París, i el Dr. Ferran en va ser el
director. Hi va descobrir el mètode anomenat supraintensiu, per tal de
diferenciar-lo de l’intensiu, de Pasteur, el qual, aquell simplifica i millora
el tractament. El 1894 es generalitza a tota Espanya i són molts milers
els immunitzats contra la ràbia, sense cap fracàs.
El 1897 el Dr. Ferran prepara la vacuna antialfa enfront del bacil de la
tuberculosi, obtenint excel·lents resultats. Un any més tard transforma
en anaerobi el bacil de Nicolaier en la lluita contra el tètanus, i obté èxits
importants en la investigació contra la erisipela del porc i del carbunc, i
en la vacuna antipesta.
El Dr. Ferran i Clúa va ser proposat sis vegades per al Premi Nobel. La
primera el 1906.
Més sobre el Dr. Ferran:
Ferran és el científic més important de les Terres de l’Ebre i un dels més
notables del país; creador de la vacuna anticolèrica, entre d’altres, gaudí
d’un gran prestigi arreu i visità molts països del món donant lliçons i
presentant les seves recerques; però era independent i poc convencional,
enemic d’afalagar ningú i sotmetre’s al poder polític ni passar per Madrid
per projectar-se a l’exterior. Això li suposà no poques enemistats, com
ara un enfrontament a mort amb Santiago Ramón y Cajal, el qual va
promoure que el ministre Romero Robledo prohibís la seva vacuna en
plena epidèmia colèrica (1885) que va costar més de 150.000 morts. Anys
després, quan s’havia de decidir el premi Nobel de Medicina del 1906,
Ramón y Cajal, d’indubtables mèrits, tenia, a més, el suport del govern
de Segismundo Moret, i Ferran, només d’institucions científiques. El
resultat ja és conegut. El 1907, en compensació, el govern francès li va
atorgar el premi Breant, la màxima distinció científica d’aquell país. Els
anys següents tornà a ser proposat, però havia passat ja l’ocasió.
139