cost - Inimardi

La seva obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements
principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la
Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals dels segle
XIX.
El 1904, l’Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de
Literatura, en el primer premi conjunt, ja que al costat d’ell, també seria
guardonat el poeta provençal Frederic Mistral. D’aquesta manera es
premiaven dos autors paradigmàtics del renaixement literari gairebé
simultani de dues llengües llatines amb una part de la seva història
comuna: el català i l’occità.
No obstant això, pressions des del govern espanyol que considerava
poc convenient premiar un autor català, van impedir que el projecte de
l’Acadèmia es dugués a terme i en el lloc de Guimerà, va ser proposat José
de Echegaray qui, a part de la seva pròpia obra, curiosament havia traduït
al castellà la major part de la d’en Guimerà. Així, el Premi Nobel va ser
finalment concedit al curiós tàndem Echegaray-Mistral, autors que res
tenien a veure entre ells.
138
Proposat l’any 1906
Jaume Ferran i Clúa
(Corbera d’Ebre 1851 - Barcelona 1929)
Metge microbiòleg. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona
l’any 1873.
Inicialment centra la seva investigació sobre el còlera i després de moltes
experiències amb animals i, finalment, amb l’home, descobreix la vacuna
que immunitza contra el bacil.
El 1886 descobreix la vacuna antitífica que aplica en alguns obrers del
clavegueram de Barcelona.