cost - Inimardi

En Javier, tot abaixant els ulls i en veu baixa va dir:
- Sí i no. En definitiva tothom ens entenem si parlem en cristià. I bé,
continuà. Aquests nostres nous amics volen sentir la teva esperada
dissertació sobre el tercer punt que quedava: els greuges que dius que
tenim a Catalunya provinents d’Espanya.
I en Toni, traient uns papers que portava a la butxaca, els desplega
ordenadament, en fa un vista ràpida i aixecant el cap lentament diu:
Sort que avui fa airet, perquè em temo que el que en sortirà de tot
plegat ens escalfarà una mica. M’ho temo. Començaré per referir, molt
breument, la realitat del poble català. Som-hi doncs.
Catalunya, la força d’una realitat
Des de la seva constitució com a nucli territorial configurat a finals del
segle IX i fins els nostres dies (11 segles, més o menys), Catalunya ha
estat una realitat universal amb un poder i una hegemonia plena en
algunes èpoques, i supeditada, en altres. Aquesta supeditació ha estat
molt ferotge durant els tres darrers segles.
Amb la derrota soferta a l’anomenada Guerra de Successió del 1714,
el rei Borbó Felip V, li va arrabassar els furs i privilegis que gaudia, i
malgrat les cruentes repressions, espoliacions, deportacions, inquisicions
i tota mena de vexacions que va sofrir Catalunya i la seva gent durant les
èpoques posteriors a aquella data i que venien infligides des de Madrid
pel despòtic sobirà, tothora va mantenir el seu esperit de superació i
de país diferenciat, i malgrat tenir abolides les seves institucions “por
derecho de conquista”, va preservar les seves tradicions, la seva cultura,
la seva llengua i el seu estatus social i de progrés econòmic de per si
peculiars.
En el darrer segle, les dictadures del general Primo de Rivera, primer, i
39