cost - Inimardi

28
esborrar el concepte de nació. Tant de bo ho poguessin fer, pensen
ells. Però això només ho fan els estats ademocràtics i centralistes, els
quals valent-se del poder que ostenten, directament o d’una manera
encoberta, atempten contra els drets humans de les minories. El
paradigma d’una democràcia que respecta els valors dels seus grups
minoritaris és la Confederació Helvètica (Suïssa), el Canadà i algunes
poques més.
Espero Javier, que ara tinguis un concepte un xic més ampli del que
és la nació, del que és l’Estat i de la diferència. La nació s’ha format
en el temps i per la tradició dels qui la constitueixen; és un procés
natural. L’Estat es forma per acord, per conquesta o per imposició; és
un procés artificial, oportunista i de conveniència. La nació perdura.
L’Estat varia. Segons les circumstàncies el seu territori pot augmentar
o disminuir.
També voldria incidir en una altra qüestió que has mencionat. Has dit
que Espanya és un gran Estat que té molta extensió i que revesteix una
unitat de territori indiscutible.
- I és cert -interromp en Javier- això és una realitat que ningú pot rebatre
ni revocar. Espanya és el que és des de sempre, cosa que no me la pots
discutir, i tal com diu la Constitució és indissoluble. O no?
Nosaltres tres davant les minses al·legacions que presentava en Javier
-talment com si fos l’ambaixador de l’Estat- i davant la consistència
de les respostes d’en Toni, senzilles i perfectament argumentades, en
cada una que se’n formulava esperàvem sentir el que el jove defensor
del nostre país responia. Pel que fa a nosaltres, hem de dir que teníem
altres projectes aquell matí, però cap del tres volíem perdre’ns aquell
interessant debat.
Evidentment, en Toni va prendre la paraula per tal de rebatre aquesta
darrera interpel·lació i ho va fer d’aquesta manera: