cost - Inimardi

164
demarcació territorial catòlica de les més antigues del territori hispà (hi
ha referència dels seus bisbes des de l’època visigoda, anys 516-517),
i a l’Estat espanyol hi ha moltes altres demarcacions territorials en les
que els seus límits no s’ajusten a les divisions provincials, establertes
l’any 1833.
- Pel que fa a la divisió de la diòcesi de Barcelona va ser feta per decret. El
Vaticà no formulà cap consulta, enlloc foren exposats els motius de la
decisió, i el fet causà molta indignació a preveres i creients de la diòcesi.
Es varen fer protestes i manifestacions. Tot va ser en va. Per altra banda,
cal dir que aquesta diòcesi era la segona d’Europa en importància,
després de la de Milà i a l’Estat Espanyol, Barcelona no pot ser la
primera en res. A més, amb la segregació han augmentat el nombre de
prelats nomenats entre Madrid i el Vaticà, que, evidentment, han estat
de tendència pròxima a les línies de la CEE.
- Quant a la titularitat imposada de certs bisbes, vegem l’escrit que
publica Mn. Pere Codina i Mas, capellà claretià en el diari Avui de l’1
de juliol del 2003. És a propòsit dels nomenaments episcopals que es
feren darrerament, com el de l’actual bisbe de Vic. El titula:
No són maneres...
L’elecció de bisbes
Poc després de fer-se públic el nom del nou bisbe de Vic, el fins ara bisbe,
Dr. Josep M. Guix, en unes declaracions a la premsa feia una afirmació que,
per ella sola, hauria d’engegar totes les alarmes. Deia el Dr. Guix que no
coneixia el qui acabava de ser nomenat bisbe! Així com sona.
Aquesta afirmació -greu i simptomàtica- obra molts interrogants sobre el
procediment pràctic (no teòric) en ordre al nomenament de bisbes.