You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
- Ja s’ho han pres bé les vostres dones d’haver-les deixat aquesta tarda per<br />
tractar temes de país?, vaig expressar dirigint-me a en Javier i a en Toni.<br />
- I tant, va respondre el segon. La Rosa ja hi està a<strong>cost</strong>umada, encara que<br />
també li agrada ser-hi, i més quan hi ha cares noves. Li agrada escoltar<br />
l’opinió de la concurrència.<br />
En canvi, en Javier va contestar que preferia que no hi fos, perquè<br />
després li rebla el clau de la catalanitat i ell vol mantenir-se com un bon<br />
hispà.<br />
La resta ho escoltàrem sense proferir mot.<br />
En veure totes les cadires ocupades, el cambrer torna per demanar quina<br />
consumició ens porta.<br />
- ¿Qué les pongo a los señores?<br />
I amb la llengua del país cada un va demanar el que més li plaïa. Però en<br />
Javier destacant de la resta va proferir:<br />
- Un granizado de café, y con vaso bien frio.<br />
- Tu, pellofa, digues-li en català, sinó no n’aprendrà mai el xicot, li<br />
engaltà en Toni.<br />
- Sí, señor -diu el cambrer- yo me esfuerzo mucho en entender el catalán<br />
pero casi todos se me dirigen en español y entonces se me hace muy difícil<br />
conseguirlo y cuando empiece a entenderlo quiero comenzar a hablarlo.<br />
- Ho veus. És el que et dic sempre. Jo no entenc com molts d’aquí<br />
s’entesten a parlar en castellà en els nouvinguts. Perquè tu ja ets d’aquí,<br />
oi Javier? Ja portes més de vint anys a Catalunya.<br />
38