cost - Inimardi

I per acabar -diu el conferenciant- us voldria fer extensiu un article de
l’eminent arquitecte i escriptor Oriol Bohigas que crec molt interessant
i que s’adiu com a colofó d’aquest acte. Va ser publicat al diari Avui en
l’edició de l’1 de juliol del 2009, i, resumint-lo, diu així:
64
Una resposta a l’Espanya antiquada
(..) Quan parlem d’independència no ens referim a la separació i l‘aïllament,
sinó a la llibertat per escollir i ordenar les interdependències amb el món
més pròxim, amb tot Europa i, especialment, amb Espanya, posant a
nivell polític unes evidents realitats socials i culturals. La independència de
Catalunya -entesa d’aquesta manera- s’ha de presentar, doncs, com un pas
cap a “l’estabilitat i al progrés de la democràcia espanyola”. Com un remei
contra la llarga malaltia peninsular que durant segles NO HA PERMÈS
QUE FOSSIN FRATERNALS, SINÓ DE DOMINI I REBUIG,
DE DESAFECCIÓ I D’APROFITAMENTS OPORTUNISTES I
ESPECULATIUS. (..) Que quedi clar que el problema no és Catalunya; el
problema és l’Estat espanyol.
(..) La ciutadania està molt malmesa pels enganys, les traïcions i els mals
tractes i perquè els lideratges possibles estan massa condicionats a altres
interessos més immediats. Però (la que es proposa) és l’última oportunitat si
volem donar una resposta ferma als desastres que s’aproximen. I per arribarhi
NO N’HI HA PROU D’INVOCAR EL DIÀLEG.
Un xàfec d’aplaudiments va inundar la sala, els quals s’acabaven amb
més aplaudiments. Aparentment, tothom va sortir satisfet de l’acte,
alhora que comentaven els greuges escoltats.
Nosaltres, elogiant la seva intervenció, ens vàrem acomiadar d’en Toni,
tot esperant poder assistir a una nova conferència, o ja fins a l’estiu
vinent. Però vàrem segellar el desig de continuar essent amics.