10 La Veu del PUBLICITAT <strong>CARRER</strong> març-abril de 2006
març-abril de 2006 Eva Fernández Presidenta de la <strong>Favb</strong> L a Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, davant els fets que es van registrar a l’anomenat botellón el passat dia 17 de març al barri del Raval, manifesta, en primer lloc, la solidaritat amb els veïns i veïnes del barri i la condemana de tots els actes violents. Les imatges que van transmetre les televisions remarcaven el clima de violència gratuïta i injustifi cada que es va crear, amb el veïnat espantat davant els greus aldarulls i destrosses que va patir tota la zona. Tampoc no aprovem una convocatòria adreçada als joves que tingui com a objectiu central la promoció de la borratxera. No obstant, i a banda de la condemna Cridem la joventut a organitzar-se i lluitar contra la precarietat, conquerir espais propis a la ciutat i construir alternatives d’aquests greus incidents, entenem que no podem caure en la hipocresia de condemnar l’ús de l’alcohol “barat” i promoure l’ús de l’alcohol quan aquest té un preu o unes característiques de consum més elitistes. Actualment l’oci resulta de pagament i caríssim per als i les joves. No és de rebut que en un espai públic es pugui beure si es lloga per a festes privades, com és el cas del Parc Güell, per Jordi Panyella Periodista El dia 17 de març, un macrobotellón convocat a través d’internet pretenia agrupar l’oci nocturn d’uns joves cansats d’un poder prohibicionista i capfi cat en canalitzar el temps lliure cap al consumisme i el negoci. Hi vaig assistir perquè el vaig entendre com un acte de contrapoder a un poder municipal que només sap fer que prohibir i regular. Per què a Granada s’habilitaven carpes i lavabos per celebrar el botellón i a Barcelona no? Perquè al poder, tant el d’esquerres com el de dretes, li fa mal veure que les persones poden fer coses al marge d’ell. Però no era una manifestació. La convocatòria no es va fer a través d’una organització conscient que volia demostrar una reivindicació. Ara bé, això no vol dir que al darrera d’un acte d’aquestes dimensions no hi hagi algun missatge. Jo crec que hi havia una demanda de recuperar l’espai públic per a l’oci nocturn. Per què l’Ajuntament de Barcelona va voler transmetre amb tanta duresa i contundència que aquest acte no es podia celebrar? Perquè el macrobotellón La Veu del <strong>CARRER</strong> OPINIÓ El ‘botellón’, l’oci juvenil i la convivència al barri del Raval Concentració veïnal de protesta a la rambla del Raval. exemple, o les terrasses de bars a la via pública, i en canvi que no es pugui beure a l’espai públic si no hi ha un benefi ci econòmic pel mig, ja sigui en benefi ci de privats o del mateix Ajuntament a través dels impostos i dels lloguers de parcs i carrers. Fenòmens com el citat “botellón” han de ser analitzats amb la complexitat que representen i com a símptomes preocupants d’una crisi social que, per afectar els sectors joves, ens sembla particularment signifi cativa. Les queixes relatives als alts costos de les entrades i les consumicions a bars i discoteques no es poden separar de la manca d’espais autogestionats o coges- JOAN GARCÍA tionats pels joves on es puguin dur a terme formes alternatives d’oci que no siguin lesives ni per als individus que les duen a terme ni per a la resta de la ciutadania. Aquest tipus de manifestacions tampoc no s’han de separar de la situació actual de precarietat i manca de perspectives de futur que viuen importants sectors de la població jove del nostre país. L’espai públic habitat no s’ha de considerar un parc temàtic ni del sector turístic ni de grups de persones que en facin un ús irrespectuós. L’Ajuntament ha de garantir que en l’espai urbà es pot viure i conviure, i al nostre entendre, estem assistint La nit que menys vaig beure i que més vaig veure era un acte que qüestionava el poder municipal. Quina diferencia hi ha entre els joves que beuen alcohol a la rambla del Raval durant les festes de la Mercè i els joves que volien beure alcohol el dia 17? No n’hi ha cap com a subjectes socials, però sí com a objectes de poder. En el primer cas són convocats pel mateix Ajuntament, qui es benefi cia de la festa major. Però en el segon cas han estat convocats per un contra-poder, no organitzat, i segurament inconscient, però contra-poder, i que emet un missatge al poder municipal. Aquest missatge és una crítica a la tossuderia de regular l’espai públic només per al lucre, el negoci i el turisme. La representant del Pla Nacional de Drogues de l’Estat espanyol explicava que la convocatòria de macrobotellón era negativa perquè el consum d’alcohol és dolent, però mai no s’ha posicionat sobre l’abundant presència a les discoteques, pubs o bars, d’un consum que n’esdevé el principalment exponent. O sigui, que l’alcohol és nociu quan es beu al carrer, però és positiu (si més no per a l’economia del país) quan es consumeix als locals “autoritzats”. Era un error desacreditar la convocatòria allegant motius de salut. Almenys jo, i segurament molts dels qui hi vam anar, va ser un dels dissabtes que menys alcohol vam beure. Per no dir que no en vam beure ni una gota. En canvi, a cases particulars, discoteques, sales de ball, i un llarg etcètera, la gent que al dia següent criticava els “joves”, segur que s’inflaven de cubates, entre d’altressubstàncies. Al macrobotellón hi havia una reivindicació no organitzada que estaria bé que moviments socials d’esquerres canalitzessin, ordenessin i miressin la forma de concretar-la. Defensar el botellón no és exigir que la gent no descansi, i no dormi; tampoc no és exigir que la gent pixi al carrer. Cal discutir i consensuar models d’oci nocturn, però quan la posició de l’Ajuntament és prohibicionista d’entrada, la reacció es desborda. En principi, el dret públic (i utilitzar l’espai públic ho és) hauria d’estar per damunt del dret privat. I el que no pot ser és que la regulació de l’espai públic sigui un llistat de prohibicions. Hi ha hagut persones que m’han dit que el macrobotellón va ser auspiciat per la dreta barcelonina. Altres persones diuen que és molt trist que mentre a França els joves es manifesten contra una reforma laboral que els afec- ta, aquí l’únic motiu perquè els joves es mobilitzin sigui l’alcohol. Són arguments desacreditatius falsos. Ho he dit abans: no era una manifestació! Per tant, no és comparable amb altre tipus de manifestacions. A ningú se li ocorria dir “que trist que mentre a França es mobilitzen, a Espanya només sapiguem fer que anar a treballar”. Són coses diferents. En primer lloc, l’oci nocturn es practica cada nit i especialment divendres i dissabte. La gent jove no vam fer res més del que fem cada El missatge és una crítica a la tossuderia de regular l’espai públic només per al lucre 11 un cop més a la mostra del fracàs de les mides coercitives com l’Ordenança o les mides policials exclusivament. Divendres a Barcelona va mancar una política preventiva que protegís les veïnes i veïns del Raval i que desviés les persones que anaven al botellón cap a altres sectors més deshabitats de la ciutat. Altres espais que s’han fet servir per a actes lúdics multitudinaris. Concentrar els esforços en aquest sentit possiblement hagués tingut un cost econòmic i social menor del que ara haurà d’afrontar el conjunt de la ciutadania amb la reparació dels béns urbans malmesos (que ens pertanyen a totes i a tots) i en la reparació dels béns privats que es van destrossar. Però el que ens sembla més important és que situacions com les que es van donar divendres malmeten els esforços de moltes persones i entitats de tota mena per donar vida i cohesió social a un barri que ha estat històricament molt castigat. En aquest sentit, pensem que permetre els fets que es van produir divendres comporta també alts costos socials. Estem disposats a dur a terme un debat en profunditat que ens dugui a cercar formes no coercitives d’afrontar les problemàtiques derivades de l’ús de l’espai públic per col·lectius diversos i la garantia de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Cridem les i els joves de Barcelona a organitzar-se i lluitar contra la precarietat, a conquerir espais propis a la ciutat i construir alternatives a aquestes formes destructives i autodestructives de viure l’oci. cap de setmana; nosaltres, i molta gent gran. I en segon lloc, es va posar de manifest una reacció juvenil per recuperar l’espai públic. Finalment, sancionar ideològicament l’actuació de les forces repressores, i dic repressores perquè ni són d’ordre, ni són de seguretat. Un noi menorquí recorria la rambla del Raval amb un petit contenidor. Anava recollint papers, llaunes, i cridava “ho hem de deixar tot net, que demà no ens puguin dir guarros”. A l’intentar superar una fi lera policial, va ser empès al terra i colpejat amb la porra al cap, sagnava. Senyora Tura, ja ens hem adonat del desplegament dels Mossos, no calen més intervencions!! Es va donar la paradoxa que els policies estaven protegint un espai on no hi succeïa res. Més de 300 policies mobilitzats. A les ordres dels seus caps, feien petites càrregues pels carrers circumdants a la rambla del Raval. Anaven i tornaven, amunt i avall, ara aixequeu-vos i marxeu, ara ja podeu passar per aquí. Crec que el missatge no era protegir cap espai, sinó fer evident que qualsevol acte de contra-poder serà durament reprimit. En defi nitiva, va ser la nit que menys vaig beure, però la que més vaig poder veure un poder prohibicionista, desorbitat, i perdut. Que després de masturbarse durant mesos amb la paraula civisme, ara veu l’amargor d’haver fet les coses a cop de porra.
Change language