CARRER - Favb

8 La Veu del
CRÒNICA CARRER
març-abril de 2006
El Forat de la Vergonya se segueix
reivindicant com a plaça del poble
Després de 20 anys de runa, ara, lʼAjuntament imposa
una remodelació del Forat de la Vergonya que, tot i
recollir els elements reivindicats pel veïnat, no respon al
model dʼespai que sʼha demanat sempre.
JORDI PANYELLA
El passat dia 28 de febrer, el
Ple Municipal de lʼAjuntament de
Barcelona va aprovar un planell
per a la remodelació del Forat de
la Vergonya. Aquest planell, suposadament
resultat dʼun procés
participatiu, conté els principals
elements (camp dʼesport, font,
hort...) que històricament sʼhan
demanat des dels moviments socials
i de veïns, però no coincideix
ni amb la filosofia ni amb el tipus
de gestió de lʼespai que es plantejava.
Aquest últim aspecte, de fet,
encara no ha estat discutit entre
el veïnat.
Mal procés de participació
Lʼarribada del nou regidor del districte,
Carles Martí, va suposar la
pressa per aprovar una remodelació
en vistes a les eleccions municipals
del 2007. Abans de lʼestiu
del 2005, doncs, van voler iniciar
un procés participatiu al districte
per decidir el disseny del futur Forat
de la Vergonya. Les premisses
dʼaquest procés responien a les
demandes històriques del veïnat:
no es construiria el pàrquing; el
Forat seria un espai de zona verda
on es descartaria el model de
plaça dura, i es deixava oberta la
possibilitat de decidir què es faria
a lʼequipament social previst on
hi havia ubicat lʼúltim edifici enderrocat.
Cal dir que aquest últim
edifici fou enderrocat a corre-cuita
durant lʼestiu, aprofitant la desmobilització
estiuenca, al·legant-ne
un error. Lʼedifici estava entre els
carrers de Sant Pere, Metges i
Jaume Giralt.
Passat lʼestiu, des del districte
es convocà una reunió per
explicar el procés participatiu.
Aproximadament sʼhi comptaren
unes noranta persones, que van
desbordar les expectatives del
districte, tant quant a presència
pública com quant a propostes,
reivindicacions i queixes.
Davant dʼaquesta impotència,
el districte decideix celebrar reunions
bilaterals amb lʼAVV del
Casc Antic, el Pla Integral i la Unió
de Comerciants de la Baixa Sant
Pere. Alhora, decideix enviar una
butlleta amb un espai en blanc
perquè veïns i veïnes els facin
arribar les seves idees i propos-
JORDI TARRÉS
Lʼatapeït Casc Antic pateix un “buidat” semblant al Raval.
Els horts comunitaris han estat un dels símbols de la lluita veïnal per recuperar lʼespai.
tes per al Forat de la Vergonya
(lʼAjuntament lʼanomena Pou de
la Figuera). I amb això pretenien
que el 28 de desembre del 2005
estigués dissenyat el futur espai.
Aleshores entra en joc un procés
veïnal que explica en Jorge
Sánchez, de lʼEspai dʼEntesa:
“Vam dir: ¿vosaltres voleu fer un
procés participatiu? Doncs nosaltres
lʼagafem en marxa i, a part el
desenvoluparem, però tal i com
és un procés participatiu; o sigui,
un procés. Fins que no sʼacabi el
procés, nosaltres no donarem el
nostre vistiplau”.
Entitats com lʼAVV del Casc
Antic, Espai dʼEntesa, RAI, el Collectiu
del Forat de la Vergonya,
EcoConcern, Fòrum Veïnal de la
Ribera, o Veïns en Defensa de
la Barcelona Vella han assumit
doncs el seu propi procés de participació,
en base a tres eixos de
treball: filosofia de lʼespai, propostes
concretes per ubicar a lʼespai, i
gestió dʼaquest.
Un model, diferents mètodes
Per entendre la història del Forat de la Vergonya
cal remuntar-se al PERI (Pla Especial de Rehabilitació
Integral) del Casc Antic. Segons lʼAVV del
Casc Antic, era un pla que afectava de dues maneres
diferents al barri. Una primera part, a la zona
del Born, on sʼinvertia capital privat cap a un model
de ciutat chic per a ús i gaudi de turistes. La segona
part, que afectava el barri de Sant Pere i Santa
Catarina, on també sʼinvertia capital públic, i es
pretenia la dispersió de la població i lʼesponjament
del barri. Per això sʼiniciaren els enderrocs.
Lʼespai del Forat de la Vergonya havia de ser
un pàrquing. Lʼoposició del veïnat se situà a dos
nivells: al carrer i a les instàncies judicials. En cap
cas volien esdevenir lʼaparcament dels visitants
El document proposta que sʼestà
elaborant a través de les reunions
dʼaquestes entitats diu que “la filosofia
de lʼespai ha de ser la de
la plaça Major de qualsevol barri,
poble, etc. Un espai pensat per a
la ciutadania, comunitari, intercultural
i intergeneracional on tots i
totes puguem gaudir a través dʼun
model dʼespai lliure que generi coneixement
entre la comunitat”.
Maria Mas, presidenta de lʼAVV
del Casc Antic, explica: “Pensant
en el planell que ha aprovat lʼAjuntament,
tʼadones que és el model
de lʼAllada Vermell (una rambla
dura que seria la continuació del
Forat). Nosaltres, una de les condicions
que demanàvem era que
respectés en la mesura que fos
possible el que hi havia fet, uns
arbres, lʼhort... i això, en aquest
planell no es contempla pas”. Però
també hi ha entitats més decantades
per un model autogestionari.
JORDI TARRÉS
Per exemple, lʼOriol, membre del
Col·lectiu del Forat de la Vergonya,
que diu que ja que “el tema
de la gestió de lʼespai, de moment,
ho han de portar els veïns, perquè
aquí lʼAjuntament no ha fet res
(de fet, ni la BCNeta passa), estar
aquí ja és una prova que és possible
lʼautogestió, i que els veïns es
poden organitzar i fer”.
Però, entre debats de gestió, en
Jorge Sánchez resumeix un cert
sentiment veïnal: “Els veïns ja estan
fins al monyo. I diuen: “Mira, que
hagan lo que quieran, pero que lo
hagan ya”. Perquè això és un desgast
total. Potser són 18 anys de
grues, runa...”. A mitjan març, per
exemple, sʼestaven desenrunant
les restes de les obres del mercat
de Santa Caterina, que sʼhavien
dipositat al solar del Forat. Segons
en Jorge, “segurament, això serà
el que lʼAjuntament decideixi que
sigui, o que ja té decidit. Però nosaltres
no acabarem el nostre procés
fins que no tinguem un projecte”.
Història dʼuna vergonya
al mercat de Santa Catarina. Això suposava una
transformació de la mobilitat del barri, augment
del trànsit i conversió dʼun equipament de barri
(el mercat), en un equipament de ciutat. I per altra
banda, lʼAjuntament malversava diners de la Unió
Europea que havien de destinar-se a la construcció
dʼun parc. A més, van insistir, està prohibit
construir pàrquings als centres històrics.
El simbolisme que ha adquirit la lluita del Forat
de la Vergonya ha suposat, per part de lʼAjuntament,
anys i anys dʼabandonament de lʼespai; i per
part del veïnat, un espai a partir del qual reivindicar,
amb diverses formes i fòrmules, un model
de ciutat. Ara, les eleccions truquen a la porta, i
lʼAjuntament torna a tenir pressa.