CARRER - Favb

34 La Veu del
VEÏNAT CARRER
març-abril de 2006
●
Breus
de barri
BARCELONA
Incompliment electoral
És públic que un dirigent
polític sʼoposava a lʼelecció
directa de regidors de districte.
En preguntar-li per què, va
contestar: “I si guanyen?”. La
por ha endarrerit un mandat
rere un altre lʼelecció directa
als districtes, una reivindicació
ja històrica del moviment
veïnal. Ara, a la meitat del
mandat, lʼAjuntament crea
una ponència i planteja al
Parlament la necessitat de
modificar la Llei electoral. El
grup ICV-EUiA es va lamentar
públicament que lʼelecció
directa no arribarà lʼany 2007
i haurem dʼesperar fins les
municipals del 2011.
PROSPERITAT
No a lʼantena
Els veïns i veïnes de
Prosperitat han presentat més
de 2.500 firmes oposant-se
a la instal·lació dʼuna antena
de telefonia mòbil. Diverses
concentracions i una assemblea
amb lʼassistència de més
de 200 veïns han recolzat la
reivindicació davant el districte.
Lʼencreuament dels carrers
Joaquim Valls i Nou Pins, lloc
on es pensa col·locar lʼantena,
està ple de pancartes que
plantegen lʼoposició del veïnat.
DRETA DE LʼEIXAMPLE
Arriba el Mandarín
Al passeig de Gràcia número
38-40 sʼobrirà un nou hotel de
superluxe. Lʼedifici ha estat
venut pel banc Santander-
Central Hispano al grup andorrà
Reig per 72,7 milions dʼeuros.
El preu més alt pagat fins ara
en el citat passeig. Mandarín
Oriental està negociant
gestionar el nou hotel, que
comptarà amb 160 habitacions,
la més petita de 30 metres
quadrats. La inauguració està
prevista per al 2008.
CARMEL
Tornen les perforacions
Tornaran les perforadores
al Carmel. La jutgessa que
investiga el cas ha ordenat
que es foradi un nou túnel per
arribar a lʼesvoranc, que en el
seu moment va ser reomplert,
per poder comprovar en el
propi terreny algunes de les
hipòtesis de les causes de
lʼesfondrament. Excavar la
galeria costarà 167.283 euros.
Dʼaltra banda, el passat 7 de
març continuaven fora de casa
166 veïns i veïnes del barri.
SAGRADA FAMÍLIA
TGV controvertit
Davant la decisió que el
traçat del TGV passi en línia
recta sota el carrer Mallorca
sense afectar cap habitatge,
passant a prop del temple
de la Sagrada Família, les
reaccions han estat diverses.
Recolzament per part de lʼAV,
anunci dʼun recurs per part
dels responsables de les obres
de lʼesglésia i mobilitzacions
per part de la Plataforma de
lʼAVE pel litoral.
Sant Andreu batalla per lʼhabitatge
●
●
SANT ANDREU
GENÍS PASCUAL
Com molt bé sap lʼAjuntament
de Barcelona, el districte de Sant
Andreu és un dels indrets de la
ciutat on queden més possibilitats
de construir grans promocions
de nou habitatge. Estem parlant
de zones ja requalificades com a
edificable i residencial, com és el
cas de part de la modificació del
PGM a lʼentorn de lʼarribada del
TGV (Pla Sant Andreu-Sagrera), o
zones que està previst requalificar
properament per a tal funció, com
la zona industrial del Bon Pastor
(Torrent dʼEstadella).
En el pla Sant Andreu-Sagrera,
amb lʼexcusa de la cobertura i de
la platja de vies, que actualment
va al descobert, i de la urbanització
dʼaquesta cobertura, es va
realitzar una Modificació de PGM
(1996). Dʼaquesta MPGM van
resultar qualificats com a sostre
residencial 783.311 m2 (uns 7.833
habitatges) −xifra que ha anat
augmentant en posteriors MPGM
(2004 i lʼactual de les Casernes)−,
amb la característica especial que
bona part del sòl on sʼha de construir
és de titularitat pública (Ajuntament
de Barcelona, RENFE i, en
el cas de les Casernes, Defensa).
És, doncs, una gran ocasió per
construir un gran nombre dʼhabitatges
protegits i ajudar a suavitzar
la situació que vivim els
veïns de Sant Andreu, així com
de Barcelona, que hem de marxar
lluny del nostre barri per culpa del
preu de lʼhabitatge. Ara bé, amb
què ens hem trobat?
Falta de control i de vergonya
Per començar, els habitatges
construïts en sòl residencial privat
també estaven obligats pel planejament
a tenir un percentatge del
20% de protecció. Aquests habitatges
ja sʼhan fet (Maquinista,
Colorants, Berenguer de Palou),
però dels de protecció que estaven
obligades a fer les immobiliàries,
els veïns no nʼhem sabut mai
res. Sembla ser que cap administració
va controlar que aquests habitatges
es fessin i sʼadjudiquessin
degudament.
En el cas de lʼhabitatge encara
per fer que es construeixi en sòl
públic, les plusvàlues dʼaquest han
de servir a lʼempresa Barcelona
NOU BARRIS
REDACCIÓ
Els veïns dʼun bloc van ser desallotjats
urgentment del Turó de
la Peira el passat mes de març.
Una enorme esquerda amenaçava
els 70 veïns i veïnes que
vivien als 31 habitatges. Dies
després van tornat tots a casa,
menys dues famílies que han
dʼesperar fins que es garanteixi
la seva seguretat. Aquest
bloc és un dels 27 que es van
negar a fer la prova de lʼaluminosi,
al·legant que no hi estaven
afectats. Després de lʼensurt
Panoràmica de la zona afectada pel Pla exposada a Can Fabra.
Sagrera Alta Velocitat (participada
de les tres administracions)
per pagar la cobertura de vies i
urbanització previstes en el planejament
a través, tal i com diu a la
MPGM del 2004, dʼ“uns convenis
per garantir lʼafecció de les plusvàlues
generades pel planejament al
finançament de sistemes generals
previstos pel mateix”. Aquesta política
a què ens té tan acostumats
LʼAjuntament està
condicionant la
creació dʼhabitatge
de protecció en
terreny públic
lʼAjuntament de Barcelona, en
aquest cas la trobem encara més
vergonyosa, ja que està condicionant,
en una obra dʼinfraestructura
ferroviària de connexió de Madrid
amb França, lʼhabitatge que es
faci en terrenys públics. Actualment
estem pendents de com es
concreten aquestes qüestions en
els projectes dʼurbanització de
cada una de les promocions.
Un cas específic el trobem a
les Casernes de Torras i Bages,
lʼúnic cas de sòl públic amb un
projecte dʼurbanització ja definit.
Aquests terrenys originàriament
del Ministeri de Defensa, van
ésser comprats pel Consorci
de la Zona Franca (entitat amb
han decidit fer aquesta prova i
rehabilitar el bloc. Malgrat que
rebran importants ajudes, els
tocarà desembutxacar per pis al
voltant de 10.000 euros.
Posteriorment, la Generalitat
va aprovar un decret que obligarà
els 26 blocs restants a fer la prova
de lʼaluminosi: fins al moment
no havien pogut obligar-los. Es
dóna per segur que tots necessitaran,
com a mínim, obres de
reparació.
Del Pla aprovat al 1994 queden
pendents de construir dos
blocs P i Q amb un total de 220
G.P.
participació privada i també
de les tres administracions) el
qual, juntament amb lʼAjuntament,
va signar un protocol de
col·laboració en què es comprometien
a fer “un mínim del 50%
de sostre residencial dʼhabitatge
protegit o dotacional” (31 dʼoctubre
2003). Actualment, tenint
en compte el sostre legalment
establert a les Casernes, el que
estan plantejant és fer un 38ʼ19%
de protegit i concertat i un 61ʼ19%
de lliure mercat. Però és clar, així
no compleixen lʼacord signat el
2003. Perquè els surtin els números,
Joan Clos, lʼAjuntament de
Barcelona, regala els m2 que els
falten per fer un 50% de protegit
i de lliure mercat. Fan pujar les
alçades dels edificis de les casernes
(fins a tenir, per exemple, una
torre de planta baixa i 14 plantes
dʼalçada). Però legalment, per
fer-ho, aquestes alçades han de
disminuir dʼun altre lloc i lʼAjuntament
decideix fer entrar en el Pla
Urbanístic tres solars propietat de
lʼAjuntament, dos dʼells al districte
de Sant Martí, on ja tenien previst
fer zona verda (c/Andrade 242, c/
Guipúscoa 127, c/ Torras i Bages:
volum no protegit de la Casa
Bloc). Dʼaquesta manera el Consorci
de la Zona Franca arriba
als percentatges acordats, però
aquest augment de lʼedificabilitat
també li permet passar de poder
fer menys de 50.000 m2 de sostre
dʼhabitatge lliure a poder-ne
fer 65.252 m2 i guanyar, segons
habitatges nous. Quan a lʼany
2008 finalitzin les obres, hauran
passat 16 anys de la mort de la
veïna del carrer Cadi. Els afectats
per lʼaluminosi no han estat
hem calculat, més de 150 milions
dʼeuros un cop pagada la part que
li toca dʼurbanització de la cobertura
de vies. Però no creiem que
lʼAjuntament regali al Consorci
ZF aquests diners a canvi de res.
Segurament té en compte altres
actuacions que farà el Consorci
ZF, amb un ordre de prioritats ben
diferent al nostre, com el finançament
dʼun edifici singular previst
en el pla Sant Andreu-Sagrera i
que costarà 250 milions (20 minutos,
25-02-2005).
Més habitatge de protecció
Nosaltres el que volem és que a
les casernes es faci un percentatge
més elevat dʼhabitatge de
protecció, ja que els números
ho permeten, i que aquesta situació
no es repeteixi a les altres
promocions fetes en sòl públic
que estan per venir. Que hi hagi
una suficient inversió en aquesta
obra dʼinfraestructura estatal,
gairebé europea, com perquè
el sòl públic pugui destinar-se a
usos públics. Evidentment tenim
en compte lʼarticle 57.4 del Text
Refós Llei dʼUrbanisme que diu
que sʼha dʼevitar la concentració
excessiva dʼhabitatges de
protecció per tal dʼafavorir la
cohesió social i evitar la segregació.
Respecte a això, nosaltres
diem que a lʼentorn del pla Sant
Andreu-Sagrera sʼhan fet ja un
gran número dʼhabitatges de lliure
mercat. Per tant, la diversitat
està assegurada, i proposem que
hi hagi diversitat de les diferents
tipologies dʼhabitatge protegit
existents (especial, general i concertat),
i que la proporció de cada
una dʼelles sigui corresponent a
la proporció de sol·licituds, per
a cada tipologia, que es tramitin
a lʼOficina de lʼHabitatge pel registre
únic. A més, creiem que hi
ha dʼhaver, igual que hi ha a Sant
Martí, un percentatge dʼhabitatges
de protecció preferentment
concedit a residents del districte
de Sant Andreu que compleixin,
evidentment, els requisits de la
protecció. Cal preservar, al nostre
entendre, lʼequilibri entre obrir
a tots els ciutadans de Barcelona
la possibilitat dʼaprofitar aquestes
grans oportunitats i el dret dels
andreuencs a quedar-se allà on
tenen les seves arrels.
El Turó de la Peira continua el Via Crucis
Després de lʼúltima
esquerda, una nova
intervenció afectarà
780 famílies de 27
blocs dʼhabitatges
precisament una prioritat de les
administracions. Ara, amb la revisió
dels blocs restants, que afectaran
unes 780 famílies, sʼobrirà
una nova intervenció. La major
part dels citats pisos són propietat
de la immobiliària Sanahuja,
que els lloga al preu dʼentre 500
i 800 euros. Si es volen comprar,
el preu de mercat és de més de
200.000 euros. Les famílies que
els lloguen o els compren, algunes
dʼelles immigrants, ignoren
que estan pendents dʼaquestes
proves i que estan afectats en
diferents graus.