CARRER - Favb

març-abril de 2006
Entitat
del mes
MARIA ORTEGA
Recursos dʼAnimació Intercultural
va néixer al barri de Santa Caterina
fa 13 anys amb lʼobjectiu dʼintroduir
en els joves lʼesperit de la
mobilitat internacional com a eina
de transformació social. A partir
del contacte amb gent de països
diferents i del coneixement dels
seus valors culturals es vol arribar
a un enfortiment de la identitat collectiva.
Es tracta dʼuna entitat amb
voluntat dʼincidència política que
busca despertar en el jovent les
ànsies de moureʼs i treballar per
tot allò que consideri just, promovent
els principis de la democràcia
directa que no es limita a participar
de la vida política amb la simple
emissió dʼun vot cada 4 anys.
Lʼentitat va haver de canviar de
local lʼany 2001 i es va establir a
les instal·lacions que ocupava
lʼAssociació Coral Germanor Barcelonina
des de 1913. Dʼaquesta
manera RAI continua la tasca
agitadora que havia realitzat
activament lʼAssociació Coral i
que havia quedat molt afeblida
a causa del pas dels anys i del
canvi de context. En aquest punt
emblemàtic es van conèixer bona
part de les parelles de gent gran
que encara avui viuen al barri,
ja que era un dels centres vitals
de la vida social. Ara RAI pot fer
ús del Teatre de la Bona Sort i
dʼaltres sales dʼun local que anys
enrere havia funcionat com a pulmó
social de la zona i això permet
a lʼentitat oferir una programació
permanent oberta a tothom.
RAI es defineix com a un monstre
amb molts caps, on cadascun
dʼaquests persegueix uns objectius
concrets que simultàniament
donen lloc a dʼaltres caps més especialitzats.
Sʼhi poden reconèixer
quatre branques concretes, la primera
sʼenfoca a lʼàmbit internacional,
una altra sʼocupa de la dinamització
de nois i noies, la tercera
treballa en la realització de tallers
i finalment hi ha RAI-ART, que es
dedica a la gestió del local.
RAI viu immersa en diferents
xarxes internacionals i això permet
que actualment mantingui
contactes amb més dʼuna trentena
de països amb els quals
realitza projectes de col·laboració.
El que es busca és assolir un co-
La Veu del
CARRER
neixement de les diverses realitats
per potenciar la multiculturalitat, ja
sigui en projectes bidireccionals o
en punts de trobada de més de 2
països. Aquest any, per exemple,
hi ha prevista una trobada a Dinamarca
pensada per a menors
de divuit anys amb lʼobjectiu de
crear una identitat col·lectiva més
arrelada. També es busca anar
més enllà de la barreja nacional i
intentar posar en contacte persones
que viuen en realitats allunyades
com ara lʼàmbit rural i lʼurbà;
aquest tipus de trobades ja sʼhan
fet entre joves del camp francès i
de Barcelona.
RAI manté un contacte continuat
amb un grup de dones
senegaleses amb qui realitzen
intercanvis periòdicament, ja que
creu en la necessitat de fomentar
ALTRES ASSOCIACIONS
RAI fomenta un jovent compromès
Lʼentitat porta 13 anys endegant projectes amb joves a Santa Caterina
Lʼentitat busca
despertar en el
jovent lʼesperit
de cooparació
internacional i la
democràcia directa
Reunió de feina al local de RAI, al carrer Carders.
el moviment femení en contextos
com aquest. Els projectes a nivell
internacional han arribat ja a tota
la costa mediterrània, Europa, Carib
i Sàhara i de cara a aquest any
sʼhi afegiran Bolívia i Equador.
Un jovent dinàmic
Un dels objectius principals de
RAI és aconseguir que els joves
es mobilitzin per les causes que
creuen justes, que no sʼestiguin
de braços creuats mentre el món
decideix per ells. El grup que han
format acull molts nois immigrants,
sobretot del Marroc, i la majoria fa
anys que hi prenen part i els seus
projectes han anat evolucionant al
mateix ritme que ells creixien. El
que va començar com un equip de
futbol ha donat lloc a la publicació
El canòdrom de Meridiana tanca
●
CONGRÉS DELS INDIANS
MARTÍ CHECA
El 22 de febrer va tancar les portes
el Canòdrom Meridiana. Faltaven
pocs dies per celebrar el seu 41è
aniversari: havia estat inaugurat
lʼabril de 1964 i era el darrer que
quedava a Espanya dels 18 que
havien existit.
Per mi era un espai de juguesques
a costa dʼuns animals soferts
com són els llebrers. Els que
eren dʼaquest gremi sempre havien
dit que era necessari un espai
com aquell perquè els animals
donessin sentit a la seva vida.
No ho crec pas: un dels records
que em queda és el dels lladrucs
infeliços de les càrregues i descàrregues
al carrer Pardo dels
camions que els portaven. Era un
tracte cruel com ho demostra un
expedient obert pel Departament
de Medi Ambient el juliol de 2003
a lʼempresa per com feia els trasllats
dels cànids.
Un altre record és la sèrie de
fotos dels gossos campions dels
diferents premis que, com estrelles
de cinema, penjaven a les
Lʼedifici, premi FAD
al 1964, està protegit
com a patrimoni
arquitectònic però es
troba en sòl privat
parets del canòdrom que hi havia
sota la grada. Memorial a lʼesforç
caní o vanitat dels criadors dels
gossos? Cal dir que malgrat que
alguns exemplars campions poden
arribar a valer 24.000 euros,
lʼany passaven de més de 700
gossos, comprats a subhastes a
baix preu i explotats sota el concepte
dʼutilitzar i llençar.
Un altre record és aquella
grada, peça destacada dʼaquest
canòdrom i una obra senyera de
lʼarquitectura de la Barcelona dels
60, projectada el 1962 per Antoni
Bonet Castellana i Josep Puig
Torné. Es tracta dʼun brise-soleil
i una estructura metàl·lica penjant
que donaven un aspecte dinàmic,
fet que li havia valgut el premi
FAD dʼarquitectura de 1964. Pel
que es veu, aquest parament
es va projectar per ser traslladat
fàcilment. Un fet a considerar, ja
que lʼedifici està protegit pel catàleg
de patrimoni de la ciutat i està
en sòl privat.
Curiosament, lʼempresa que
el gestionava, a mans de les famílies
Blasco i Villar que havien
tingut un altre canòdrom de la
JORDI TARRÉS
ciutat, el de la plaça Espanya, havia
prorrogat el seu contracte de
lloguer feia pocs anys però, segons
diuen, lʼaugment dʼimpostos
sobre el joc els ha fet inviable el
negoci. De fet era un joc dʼapos-
Quedaran lliures
9.000 metres
quadrats massa
suculents per a
lʼimperi del totxo
tes amb força públic, que arribava
a donar un excepcional premi de
3.900 euros al Derbi, la carrera
més important de lʼany.
Joc que algú havia batejat
com el “casino dels pobres”. Eren
apostes lligades a la plasticitat del
33
RAIvista que ells mateixos redacten
o a un grup de batuka.
Però la feina de RAI amb els
joves no es redueix al grup que
es reuneix al local, sinó que també
col·laboren amb instituts per fer
tallers sobre temàtiques com el
comerç just o la cultura de la pau.
Portes obertes
El local de RAI manté les portes
obertes a tothom que vulgui assistir
a algun dels actes que organitza
o que senzillament tingui ganes
de xerrar una estona. Els dimarts
i dijous sʼhi fan projeccions de pellícules,
els dimecres recitals de
poesia i els dissabtes i diumenges
espectacles de caire divers. Volen
que cadasc faci allò que tingui
ganes de presentar amb independència
de la tipologia o lʼidioma; el
seu escenari és un de més per als
circuits amateurs. De cara a les
pròximes setmanes hi ha prevista
una desfilada de moda o un cicle
de projeccions de curts, tot això
fugint de lʼàmbit més estrictament
professional.
Recollint el relleu del que va
significar lʼAssociació Coral Germanor
Barcelonina, RAI també
vol aprofitar les seves installacions
per fomentar les relacions
entre la gent, sigui o no del barri.
Lʼheterogeneïtat dels membres
és un dels punts definidors de
lʼentitat, ja que acull persones de
moltes nacionalitats i amb inquietuds
diferents; és per això que
progressivament ha anat incorporant
nous projectes.
On anar
Recursos dʼAnimació
Intercultural
Carders, 12
08003 Barcelona
93 268 13 21
córrer dʼaquests animals, la majoria
importats dʼIrlanda, que podien
assolir els 75 quilòmetres per hora
i feien curses de 315 i 420 metres
en poc més de 20 segons. Tot
plegat havia inspirat alguns escriptors,
com Manuel de Pedrolo o
el jove narrador Pere Guixà. Inspiracions
que no ens han de fer oblidar
quin serà el destí dels gossos,
alertat per les associacions protectores
dʼanimals que ja sʼhavien
manifestat diverses vegades pel
tractament que rebien els animals.
Tampoc no se sap el destí dels
treballadors de la instal·lació i el
destí dels 9.000 metres quadrats
on es troba el canòdrom. Massa
suculents per a lʼimperi del totxo,
tot i estar qualificats dʼequipament
privat i de les febles reivindicacions
veïnals i del Partit Popular per
fer-hi unes instal·lacions esportives
públiques.