CARRER - Favb

20 març-abril
mb l’arribada de la Segona
A República el poder canvia sobtadament
de mans i les forces
progressistes agafen les regnes de l’Estat.
En el terreny educatiu suposa que els
seguidors dels corrents pedagògics més
avançats dirigeixin les escoles i alliberin
l’ensenyament del dogma memorístic.
L’Estat s’interessa per l’ensenyament
i el prioritza. La constitució republicana
contempla els principis de laïcitat a
l’ensenyament, la descentralització del
sistema educatiu i l’educació mixta mentre
que l’Estat demostra la voluntat de
renovació pedagògica i de dignificació del
magisteri. Com va dir Marcel·lí Domingo,
ministre d’Instrucció Pública: “El mestre
s’ha de convertir en el primer ciutadà de
la República”. Amb tot, el català entra a
les escoles del país i Catalunya, i sobretot
Barcelona, esdevenen modèliques arreu
d’Europa en el terreny educatiu.
El sistema educatiu al 1931
Comença una nova etapa de llibertat i
amb ella la possibilitat que tota la feina
de renovació educativa que s’estava
gestant a Catalunya des del tombant de
segle es pugui desenvolupar plenament .
La inquietud catalana per solucionar el
problema de la paupèrrima escola pública
que proporcionava l’Estat havia portat
a l’Ajuntament de Barcelona a prendre la
iniciativa. 17 anys abans de la proclamació
de la República s’inaugurava l’Escola
del Bosc que, sota la direcció de Rosa Sensat,
va esdevenir la primera escola a l’aire
lliure de Barcelona. Aquest centre estava
destinat als nens amb problemes de salut,
La República
va adoptar els
principis de laïcitat,
educació mixta i
descentralització en
el sistema educatiu
ja que l’Ajuntament tenia legalment prohibida
la construcció d’escoles. Aquesta
escola contrastava enormement amb les
escoles de l’Estat, ja que eren fosques,
poc ventilades i amb mètodes pedagògics
basats en la memorització de dades.
Al 1922 pren força l’acció educativa municipal
amb la signatura de l’acord del Patronat
escolar, pel qual l’Estat deixa que
l’Ajuntament construeixi les seves pròpies
escoles. L’acord és una obertura mínima
en el monopoli de l’educació pública perquè
l’Estat no dóna diners al consistori i
obliga a fer servir la plantilla de mestres
estatal. “L’Ajuntament posa els solars,
construeix els edificis, paga el material
escolar i dóna un sobresou als mestres.
Però per fer tot això es necessiten diners.
Aquí juga un paper clau Manuel Ainaud,
el líder de la Comissió de Cultura de
l’Ajuntament, perquè es dedica a recopilar
els diners de les herències de particulars
que rebia l’Ajuntament i gràcies a aquests
diners s’aconsegueixen fer moltes coses”,
assegura Mariona Ribalta, historiadora de
l’Institut Municipal d’Educació.
La dictadura de Primo de Rivera
esdevé un fre per a la tasca educativa
ja que es prohibeix el Patronat
a Barcelona, “però les construccions
d’escoles continuen ja que són obres ja
adjudicades. Així, quan arriba la República
la majoria d’escoles ja estan construïdes”,
explica Ribalta.
Escola per a tothom
La República neix bastida d’il·lusió, sobretot
en les classes més desfavorides
que veuen la possibilitat d’una resposta
a les seves necessitats. I aquestes són
moltes en educació; un exemple: al 1931
només a Barcelona hi havia 50.000 nens
sense escolaritzar. Però l’Estat espanyol
a Catalunya no fa res per millorar
l’ensenyament, i el restabliment de la
Generalitat arriba sense competències
plenes en Educació. L’únic que aconsegueix
crear són els Instituts Escola de Pi
i Margall i del Parc de la Ciutadella, destinats
a l’estudi del Batxillerat. A més, el
govern català crea l’Escola Normal, una
institució mixta dedicada a formar els
La Veu del
CARRER
El primer ciutadà de la República
Eduard Calvet
Activitat a l’aire lliure amb animals del Grup escolar Baldiri i Reixac.
futurs mestres.
Així, és l’Ajuntament de Barcelona
qui, a través del Patronat, dóna solució
als greus problemes d’escolarització
que pateix la ciutat. La falta de diners
impedeix la construcció de nous edificis
i s’opta per aprofitar els ja construïts
rehabilitant-los com a escola. Un exemple
en són les Institucions de Cultura
Francesc Macià, que aprofitaren els hotels
construïts a la plaça Espanya per a
l’Exposició Internacional de 1929.
Educació per a una societat millor
Els Grups escolars del Patronat proporcionaven
una escola gratuïta que educava
amb els principis de l’Escola Nova, un
corrent que seguia les tendències més modernes
en educació que ja s’utilitzaven a
països com Bèlgica o els Estats Units. De
fet, més que l’adscripció a un determinat
mètode pedagògic, a les escoles del Patronat
l’infant era el protagonista i a partir
d’ell es vestia la seva educació. L’Agustina
Escrig va ser alumna dels Instituts
de Cultura Francesc Macià i recorda que
Orígens de la renovació pedagògica
AHCB-AF
La renovació de la pedagogia comença a introduir-se a Catalunya al tombant de
segle. Una figura cabdal va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, que va crear l’Escola
Moderna al 1901 seguint els principis racionalistes. Per primera vegada es va
fer la coeducació de sexes i de classes socials a més d’organitzar un ensenyament
laic, racional, científic i actiu. Per altra banda, els pedagogs lligats al noucentisme
van treballar per la millora de l’educació del país per tal que els futurs catalans
tinguessin una bona formació cívica i moral. A través de la Mancomunitat desenvoluparen
el Consell de pedagogia, entitat que va publicar revistes de promoció de
l’Escola Nova dirigides als mestres com Quaderns d’Estudi i Butlletí dels Mestres.
A més, el Consell va difondre el Mètode Montessori que va ser un dels mètodes
educatius renovadors més influents a Catalunya.
de 2006
“anàvem dos cops per setmana a fer gimnàstica
a Montjuïc”. A més, “fèiem excursions...
en una ens van portar al Museu de
Geologia del Parc de la Ciutadella i vam
haver de fer un resum de la formació de la
terra. Hi vam haver d’anar dues vegades
a prendre apunts” explica Escrig.
Es buscava que el nen fos capaç de jutjar
per ell mateix, els exàmens i les exposicions
escolars competitives es substituïren
per la valoració del treball i el rendiment
diaris i es potenciava tant el treball individual
com el d’equip. “Es donava molt valor
a la cultura” afegeix Escrig, “ens portaven
a concerts de música de l’auditori que hi
havia al Parc de la Ciutadella i ens afeccionaven
a llegir llibres”.
Al Grup Escolar de Sarrià s’hi va
instal·lar una granja amb bestiar i un
hort escolar que permetien als infants
observar els cicles biològics dels animals
i plantes. A més, els propis nens controlaven
la comercialització dels productes que
es generaven i així aprenien economia.
El contrast amb el sistema tradicional
d’ensenyança va ser molt gran. Es van
substituir els llibres de text per materials
alternatius i es va donar una gran importància
a la participació democràtica i a
l’educació cívica.
Activitats extraescolars
L’obra educativa no s’acabava a l’escola.
Es van posar en marxa una sèrie de
cases de colònies dirigides a millorar la
qualitat de vida de les classes humils. La
demanda de places era molt alta: l’any
1935 hi arribaren a anar 6.850 nens. Seguint
l’exemple de la República d’Infants
Al 1931 només a
Barcelona hi havia
50.000 nens i nenes
sense escolaritzar,
majoritàriment de les
classes desfavorides
d’Artur Martorell, algunes colònies també
s’organitzaren com a petites “repúbliques”
on cada noi tenia una responsabilitat pròpia
i elegia els seus representants infantils
als organismes rectors de la petita
comunitat.
Per altra banda a l’Escola del Mar,
que en aquells moments es trobava a la
Barceloneta, s’organitzaven banys de mar
per als infants. A més, també es van crear
cantines, o menjadors escolars, que fugint
del caire benèfic buscaven accentuar la
seva funció educativa i de conscienciació
social. L’any 1932 en funcionaven a
l’escola la Farigola, Baldiri i Reixac i al
Parvulari Forestier. Dos anys després les
cantines van arribar a abastar 6.000 infants.
Però al 1934 el Govern espanyol va
empresonar el Govern de la Generalitat
en ple pels Fets d’Octubre i va paralitzar
el Patronat Escolar. Temps després es va
reprendre l’activitat, però l’aixecament
facciós i la victòria franquista van tallar
de soca-rel tots els avenços educatius.
L’ensenyament torna a la tradició autoritària
i el català és expulsat de l’escola.