Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
6 La Veu del<br />
CRÒNICA <strong>CARRER</strong><br />
març-abril de 2006<br />
En<br />
5 paraules<br />
Comerços xinesos<br />
La inspecció municipal ha<br />
obert expedients i tancat 35<br />
comerços als voltants del<br />
carrer Trafalgar regentats<br />
per ciutadans de nacionalitat<br />
xinesa. 20 d’aquests restaran<br />
tancats fins que s’adaptin a la<br />
normativa municipal. Els 15<br />
restants ho tenen molt difícil<br />
per tornar a obrir, ja que les<br />
condicions de les botigues no<br />
els permetien complir amb<br />
la normativa. L’Ajuntament<br />
planteja a aquest col·lectiu<br />
de comerciants que han de<br />
responsabilitzar-se de les<br />
tones de cartró que generen<br />
com a residus.<br />
Pisos de lloguer<br />
L’any 2005 llogar un<br />
habitatge costava una<br />
mitjana de 807 euros, un<br />
11,3% més que l’any 2004.<br />
L’augment és més gran si<br />
el que volem és comprar un<br />
habitatge de segona mà. El<br />
preu per metre quadrat sol<br />
ser d’uns 4.574 euros, cosa<br />
que suposa un augment<br />
d’un 16%. Aquestes pujades<br />
haguessin estat encara més<br />
grans si no hagués crescut el<br />
mercat de lloguer, que durant<br />
l’any 2005 ha formalitzat<br />
23.982 contractes, amb un<br />
augment del 6%. Fora bo que<br />
questa xifra s’elevés.<br />
No als infectats<br />
Les persones seropositives<br />
són discriminades<br />
constantment. En una<br />
enquesta realitzada pel<br />
Ministeri de Sanitat, una<br />
de cada tres persones<br />
reconeixen que no<br />
treballarien ni estudiarien<br />
amb un infectat pel VIH.<br />
Estem davant una situació<br />
contradictòria. Mentre<br />
les lleis no discriminen i<br />
plantegen la igualtat de tots,<br />
les pràctiques concretes, els<br />
nostres comportaments, els<br />
discriminen de fet. Algunes<br />
empreses encara continuen<br />
preguntant els candidats si<br />
són o no seropositius.<br />
Escoles saturades<br />
Abans de quatre anys<br />
s’hauran de crear 27.000<br />
noves places segons el<br />
nou mapa escolar que es<br />
presentarà a l’abril. Aquest<br />
dèficit suposa la construcció<br />
de 20 escoles més, 50 línies de<br />
primària i 70 de secundària.<br />
Districtes com Sants-Montjuïc<br />
o Sant Martí, que estan al<br />
85% de la seva capacitat, són<br />
prioritaris. D’altra banda,<br />
Barcelona necessita escoles<br />
bressol públiques per a nens<br />
de fins a 3 anys. El 56% de<br />
les demandes s’han quedat<br />
sense lloc, cosa que obliga les<br />
famílies a pagar tres cops més<br />
als centres privats.<br />
El nou mapa de barris manté<br />
els problemes de fons<br />
Lʼúltim dia del passat mes<br />
de febrer la premsa titulava<br />
a doble pàgina “el nou<br />
mapa de Barcelona dibuixa<br />
70 barris”. La notícia<br />
sʼhavia filtrat a uns diaris i<br />
a dʼaltres no. Un cop més,<br />
la <strong>Favb</strong> sʼassabentava per<br />
la premsa dʼuna informació<br />
que contenia pocs canvis<br />
i mantenia els problemes<br />
de fons: la seva oportunitat,<br />
ser un punt de partida<br />
polèmic i la falta de coherència<br />
dels criteris que<br />
pregona. Ens explicarem.<br />
ANDRÉS NAYA<br />
Estava finalitzant lʼany 2004 quan<br />
lʼAjuntament, mitjançant la regidoria<br />
de Participació, feia una proposta<br />
unilateral per reordenar els barris<br />
de la ciutat. Sergio Porcel, al número<br />
89 de Carrer escrivia: “LʼAjuntament<br />
traça sense participació social<br />
un mapa amb 72 barris administratius<br />
que trenca el consens històric<br />
i associatiu aconseguit a principis<br />
dels 80”. El pla conservava els<br />
límits dʼuns 40 barris, però modificava,<br />
fusionant, dividint o creant<br />
una trentena de barriades.<br />
Per què? Amb quina finalitat es<br />
plantejava aquesta nova divisió de<br />
barris? Era el moment idoni per<br />
afrontar-ho? Per què sʼhavia portat<br />
a terme amb tant de secretisme?<br />
Que els barris coneguin els seus<br />
nous límits per la premsa i sense<br />
haver estat consultats no és la millor<br />
manera de crear unes condicions<br />
positives per al debat i lʼacord.<br />
Dʼaltra banda, qui signa va realitzar<br />
una consulta a tots els barris<br />
afectats que va donar com a resultat<br />
una oposició generalitzada<br />
dels barris a aquest nou pla. Només<br />
dos o tres barris es donaven<br />
per satisfets.<br />
Comissió dʼexperts<br />
La reacció municipal va ser crear<br />
una comissió amb una vintena<br />
dʼexperts i funcionaris per debatre<br />
i replantejar la proposta. Ens<br />
consta que la major part dels<br />
experts no veien necessària una<br />
nova divisió i van plantejar nombrosos<br />
interrogants. En canvi, els<br />
components del grup lligats a la<br />
casa la van saludar amb un notable<br />
entusiasme, qualificant-la de<br />
necessària i oportuna. Al contrari<br />
del que va passar amb lʼelaboració<br />
de lʼanterior mapa, La <strong>Favb</strong> no va<br />
ser convidada a participar. Sabem<br />
que lʼAjuntament estava assabentat<br />
de la crònica que es va publicar<br />
a Carrer. “Ho hem llegit”, ens va<br />
dir en una reunió al Departament<br />
dʼEstadística el geògraf i pare de<br />
la criatura, Pitu Serra. Doncs bé,<br />
el document donat a conèixer és<br />
molt semblant a lʼanterior en els<br />
Mapa de la nova proposta de divisió de barris de lʼAjuntament de Barcelona.<br />
problemes de fons i el saldo final<br />
és que en comptes de 72 barris en<br />
queden 70, dos menys.<br />
Ciutat vella<br />
4 barris. Només sʼha canviat el<br />
nom de Casc Antic per la denominació<br />
dʼorigen de les diferents<br />
barriades: Santa Caterina, Sant<br />
Pere, el Born...<br />
Eixample<br />
6 barris. Un menys que a la primera<br />
proposta municipal. Esquerra<br />
de lʼEixample, que es dividia en<br />
tres barris, ara queda en dos: la<br />
part alta i la part baixa. LʼEixample<br />
central que es proposava<br />
sʼha desestimat en ser una zona<br />
comercial i de poca vida veïnal.<br />
Diferents opinions han qualificat<br />
dʼartificial la citada divisió.<br />
Sants-Montjuïc<br />
8 barris. Els canvis afecten la seva<br />
denominació: Zona Franca passa<br />
a ser Marina. Es manté el nou barri<br />
de 30.000 habitants i es bateja,<br />
abans de néixer, com a Marina-<br />
Port. Se separa Badal de Sants,<br />
situant la frontera a la ronda del<br />
Mig, i es queda amb el seu nom.<br />
A les crítiques anteriors sʼafegeix<br />
que la citada divisió ignora les<br />
qüestions històriques.<br />
Les Corts<br />
3 barris, un menys que a lʼanterior<br />
proposta. A les Corts se li desprèn<br />
un nou barri anomenat Sant<br />
Ramon-Maternitat. Respecte a<br />
Pedralbes, sʼinclouen barris molt<br />
diferenciats. Al barri de la Mercè,<br />
amb 400 veïns i que té una marcadíssima<br />
personalitat, no se li<br />
reconeix, al contrari del que passa<br />
a Vallbona de Nou Barris, amb una<br />
població menor. Alguns dirigents<br />
veïnals qualifiquen la proposta<br />
dʼartificial i innecessària.<br />
Sarrià-Sant Gervasi<br />
6 barris. Al barri de Penitents se li<br />
afegeix en la denominació Vallcarca.<br />
A Camp dʼen Grassot se lʼanomena<br />
Gràcia Nova. Així doncs,<br />
només un canvi de noms que no<br />
anul·la la polèmica existent. Uns<br />
barris molt diferents als quals seʼls<br />
hi nega la condició de barri per la<br />
seva poca població.<br />
Horta-Guinardó<br />
10 barris. Al barri batejat en la primera<br />
proposta com a Parc de les<br />
Aigües se li canvia la denominació<br />
per Baix Guinardó. Es manté la<br />
primera proposta que va aixecar<br />
moltes crítiques per la desaparició<br />
com a barris de la Clota i la Font<br />
del Gos.<br />
Nou Barris<br />
Dels 10 barris de la primera proposta<br />
es passa a 12 considerant<br />
que el barri de Ciutat Meridiana,<br />
que agrupava Torre Baró i<br />
Vallbona ha de separar-se, encara<br />
que Vallbona, només tingui 900<br />
veïns i Torre Baró uns milers. Es<br />
manté la polèmica en unir Can<br />
Peguera al Turó de la Peira, uns<br />
barris molt diferenciats tant històricament<br />
com quant a morfologia.<br />
Així i tot, Torrellobeta accepta formar<br />
part de Vilapiscina.<br />
Sant Andreu<br />
6 barris. Un menys que a a la<br />
primera proposta. No sʼhi inclou<br />
el barri que pot aixecar-se a lʼestació<br />
de Sagrera, del qual es diu<br />
que pot arribar a tenir 30.000 nous<br />
veïns, igual que el de Marina-Port,<br />
que sí que shi ʼinclou). Es critica la<br />
desaparició de Baró de Viver, que<br />
obviant la seva grandària i història<br />
pròpia, sʼinclou com a Bon Pastor.<br />
Sant Martí<br />
A la primera proposta es passava<br />
de 4 barris a 10, i la xifra es manté.<br />
Poblenou es divideix en Poblenou,<br />
Glòries Parc, Vila Olímpica i Provençals<br />
del Poblenou. Sʼuneixen,<br />
aixecant moltes crítiques, Maresme<br />
i Sud Oest del Besòs, i a Diagonal<br />
Mar se li afegeix la Mar Bella,<br />
unió que no té res a veure amb la<br />
història i la geografia dʼaquestes<br />
barriades. Sant Martí celebra que<br />
se li doni nom al territori abans denominat<br />
la Verneda. Contràriament,<br />
lʼassociació de veïns de Provençals<br />
de la Verneda reclama aquesta<br />
denominació. Una divisió que ha<br />
dividit profundament les opinions.<br />
Una proposta política<br />
Res no seʼn diu de la creació dels<br />
Consells de Barri, de les seves<br />
competències polítiques i de la<br />
relació amb els Consells de Districte.<br />
La intervenció política que<br />
avui es dimensiona en cada districte,<br />
passarà a desenvolupar-se<br />
independentment en cada barri?<br />
Es diu que sʼobrirà un procés de<br />
participació mai vist. Esperem que<br />
no sigui a base dʼenquestes les<br />
preguntes de les quals senyalin la<br />
direcció de les respostes. Entrevistes<br />
individualitzades amb totes les<br />
associacions afectades, debats als<br />
plens del Consell, i a nivell de ciutat,<br />
no limitar la participació al Consell<br />
de Ciutat, la posició del qual és<br />
més que dubtosa. La <strong>Favb</strong>, com a<br />
entitat territorial de segon ordre, ha<br />
de tenir una informació suficient i<br />
ha de poder intervenir.<br />
Fins al moment no hem rebut<br />
cap informació i us demanem que<br />
ens disculpeu pels errors que pugui<br />
contenir lʼarticle ja que les dades<br />
han estat conegudes a través<br />
de la premsa. Pràcticament estem<br />
igual que fa un any. Una cosa han<br />
de tenir clara: sense els barris no<br />
hi haurà un nou mapa de barris.
Change language