32 La Veu del PUBLICITAT <strong>CARRER</strong> març-abril de 2006
març-abril de 2006 Entitat del mes MARIA ORTEGA Recursos dʼAnimació Intercultural va néixer al barri de Santa Caterina fa 13 anys amb lʼobjectiu dʼintroduir en els joves lʼesperit de la mobilitat internacional com a eina de transformació social. A partir del contacte amb gent de països diferents i del coneixement dels seus valors culturals es vol arribar a un enfortiment de la identitat collectiva. Es tracta dʼuna entitat amb voluntat dʼincidència política que busca despertar en el jovent les ànsies de moureʼs i treballar per tot allò que consideri just, promovent els principis de la democràcia directa que no es limita a participar de la vida política amb la simple emissió dʼun vot cada 4 anys. Lʼentitat va haver de canviar de local lʼany 2001 i es va establir a les instal·lacions que ocupava lʼAssociació Coral Germanor Barcelonina des de 1913. Dʼaquesta manera RAI continua la tasca agitadora que havia realitzat activament lʼAssociació Coral i que havia quedat molt afeblida a causa del pas dels anys i del canvi de context. En aquest punt emblemàtic es van conèixer bona part de les parelles de gent gran que encara avui viuen al barri, ja que era un dels centres vitals de la vida social. Ara RAI pot fer ús del Teatre de la Bona Sort i dʼaltres sales dʼun local que anys enrere havia funcionat com a pulmó social de la zona i això permet a lʼentitat oferir una programació permanent oberta a tothom. RAI es defineix com a un monstre amb molts caps, on cadascun dʼaquests persegueix uns objectius concrets que simultàniament donen lloc a dʼaltres caps més especialitzats. Sʼhi poden reconèixer quatre branques concretes, la primera sʼenfoca a lʼàmbit internacional, una altra sʼocupa de la dinamització de nois i noies, la tercera treballa en la realització de tallers i finalment hi ha RAI-ART, que es dedica a la gestió del local. RAI viu immersa en diferents xarxes internacionals i això permet que actualment mantingui contactes amb més dʼuna trentena de països amb els quals realitza projectes de col·laboració. El que es busca és assolir un co- La Veu del <strong>CARRER</strong> neixement de les diverses realitats per potenciar la multiculturalitat, ja sigui en projectes bidireccionals o en punts de trobada de més de 2 països. Aquest any, per exemple, hi ha prevista una trobada a Dinamarca pensada per a menors de divuit anys amb lʼobjectiu de crear una identitat col·lectiva més arrelada. També es busca anar més enllà de la barreja nacional i intentar posar en contacte persones que viuen en realitats allunyades com ara lʼàmbit rural i lʼurbà; aquest tipus de trobades ja sʼhan fet entre joves del camp francès i de Barcelona. RAI manté un contacte continuat amb un grup de dones senegaleses amb qui realitzen intercanvis periòdicament, ja que creu en la necessitat de fomentar ALTRES ASSOCIACIONS RAI fomenta un jovent compromès Lʼentitat porta 13 anys endegant projectes amb joves a Santa Caterina Lʼentitat busca despertar en el jovent lʼesperit de cooparació internacional i la democràcia directa Reunió de feina al local de RAI, al carrer Carders. el moviment femení en contextos com aquest. Els projectes a nivell internacional han arribat ja a tota la costa mediterrània, Europa, Carib i Sàhara i de cara a aquest any sʼhi afegiran Bolívia i Equador. Un jovent dinàmic Un dels objectius principals de RAI és aconseguir que els joves es mobilitzin per les causes que creuen justes, que no sʼestiguin de braços creuats mentre el món decideix per ells. El grup que han format acull molts nois immigrants, sobretot del Marroc, i la majoria fa anys que hi prenen part i els seus projectes han anat evolucionant al mateix ritme que ells creixien. El que va començar com un equip de futbol ha donat lloc a la publicació El canòdrom de Meridiana tanca ● CONGRÉS DELS INDIANS MARTÍ CHECA El 22 de febrer va tancar les portes el Canòdrom Meridiana. Faltaven pocs dies per celebrar el seu 41è aniversari: havia estat inaugurat lʼabril de 1964 i era el darrer que quedava a Espanya dels 18 que havien existit. Per mi era un espai de juguesques a costa dʼuns animals soferts com són els llebrers. Els que eren dʼaquest gremi sempre havien dit que era necessari un espai com aquell perquè els animals donessin sentit a la seva vida. No ho crec pas: un dels records que em queda és el dels lladrucs infeliços de les càrregues i descàrregues al carrer Pardo dels camions que els portaven. Era un tracte cruel com ho demostra un expedient obert pel Departament de Medi Ambient el juliol de 2003 a lʼempresa per com feia els trasllats dels cànids. Un altre record és la sèrie de fotos dels gossos campions dels diferents premis que, com estrelles de cinema, penjaven a les Lʼedifici, premi FAD al 1964, està protegit com a patrimoni arquitectònic però es troba en sòl privat parets del canòdrom que hi havia sota la grada. Memorial a lʼesforç caní o vanitat dels criadors dels gossos? Cal dir que malgrat que alguns exemplars campions poden arribar a valer 24.000 euros, lʼany passaven de més de 700 gossos, comprats a subhastes a baix preu i explotats sota el concepte dʼutilitzar i llençar. Un altre record és aquella grada, peça destacada dʼaquest canòdrom i una obra senyera de lʼarquitectura de la Barcelona dels 60, projectada el 1962 per Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné. Es tracta dʼun brise-soleil i una estructura metàl·lica penjant que donaven un aspecte dinàmic, fet que li havia valgut el premi FAD dʼarquitectura de 1964. Pel que es veu, aquest parament es va projectar per ser traslladat fàcilment. Un fet a considerar, ja que lʼedifici està protegit pel catàleg de patrimoni de la ciutat i està en sòl privat. Curiosament, lʼempresa que el gestionava, a mans de les famílies Blasco i Villar que havien tingut un altre canòdrom de la JORDI TARRÉS ciutat, el de la plaça Espanya, havia prorrogat el seu contracte de lloguer feia pocs anys però, segons diuen, lʼaugment dʼimpostos sobre el joc els ha fet inviable el negoci. De fet era un joc dʼapos- Quedaran lliures 9.000 metres quadrats massa suculents per a lʼimperi del totxo tes amb força públic, que arribava a donar un excepcional premi de 3.900 euros al Derbi, la carrera més important de lʼany. Joc que algú havia batejat com el “casino dels pobres”. Eren apostes lligades a la plasticitat del 33 RAIvista que ells mateixos redacten o a un grup de batuka. Però la feina de RAI amb els joves no es redueix al grup que es reuneix al local, sinó que també col·laboren amb instituts per fer tallers sobre temàtiques com el comerç just o la cultura de la pau. Portes obertes El local de RAI manté les portes obertes a tothom que vulgui assistir a algun dels actes que organitza o que senzillament tingui ganes de xerrar una estona. Els dimarts i dijous sʼhi fan projeccions de pellícules, els dimecres recitals de poesia i els dissabtes i diumenges espectacles de caire divers. Volen que cadasc faci allò que tingui ganes de presentar amb independència de la tipologia o lʼidioma; el seu escenari és un de més per als circuits amateurs. De cara a les pròximes setmanes hi ha prevista una desfilada de moda o un cicle de projeccions de curts, tot això fugint de lʼàmbit més estrictament professional. Recollint el relleu del que va significar lʼAssociació Coral Germanor Barcelonina, RAI també vol aprofitar les seves installacions per fomentar les relacions entre la gent, sigui o no del barri. Lʼheterogeneïtat dels membres és un dels punts definidors de lʼentitat, ja que acull persones de moltes nacionalitats i amb inquietuds diferents; és per això que progressivament ha anat incorporant nous projectes. On anar Recursos dʼAnimació Intercultural Carders, 12 08003 Barcelona 93 268 13 21 córrer dʼaquests animals, la majoria importats dʼIrlanda, que podien assolir els 75 quilòmetres per hora i feien curses de 315 i 420 metres en poc més de 20 segons. Tot plegat havia inspirat alguns escriptors, com Manuel de Pedrolo o el jove narrador Pere Guixà. Inspiracions que no ens han de fer oblidar quin serà el destí dels gossos, alertat per les associacions protectores dʼanimals que ja sʼhavien manifestat diverses vegades pel tractament que rebien els animals. Tampoc no se sap el destí dels treballadors de la instal·lació i el destí dels 9.000 metres quadrats on es troba el canòdrom. Massa suculents per a lʼimperi del totxo, tot i estar qualificats dʼequipament privat i de les febles reivindicacions veïnals i del Partit Popular per fer-hi unes instal·lacions esportives públiques.