Untitled - Tractat de l'aigua

funcionament i de les quals podem recordar la diversitat
d’assuts, pantans, partidors, aqüeductes, sifons, sénies i
molins, entre altres.
És per tot això que podem parlar d’una veritable diversitat
i riquesa en les arquitectures de l’aigua de les terres valencianes,
des de l’edifici singular d’una font o un abeurador
a la vora d’un camí ramader fins al complex paisatge de
les hortes enteses estes com la més alta representació social
dels paisatges de l’aigua, d’un patrimoni de l’aigua que
fa pensar en l’existència de veritables pedres d’aigua, en
una metàfora que vol resumir el valor simbòlic d’esta part
de la nostra cultura.
Atenent per tant esta doble mirada pensem que pot parlarse
a efectes clarificadors de l’existència de dos grans àmbits
referits als tipos de patrimoni arquitectònic de l’aigua en el
sentit més extens de l’expressió. Un primer són les arquitectures
i edificis singulars, presos individualment i relacio-
nats amb els diversos usos i funcions socials de l’aigua al
llarg dels segles, els quals van des de les funcions de reg en
totes les seues varietats possibles, fins als usos relacionats
amb el subministrament humà i animal per a beure i per
a la vida domèstica, però també tenint en compte els usos
industrials al llarg dels segles i els punts de sociabilitat al
voltant de l’aigua, el segon gran àmbit seria és l’arquitectura
del paisatge de regadiu, això és, els espais vertebrats per
la xarxa dels sistemes hidràulics de les séquies i que, a la
nostra terra, tenen un nom propi: les hortes (E. Guinot, 2005b).
És obvi que sovint alguns d’estos usos estan relacionats
o fins i tot són comuns, per exemple, els pantans tenen funció
d’acumular aigua per a regar però també pel subministrament
humà. O el cas de les fonts, que són punts de captació
d’aigua però també, a sovint, espais de sociabilitat
en la vida quotidiana i en determinades festes, per la qual
cosa la divisió proposada no vol ser un encotillament sinó
ben bé al contrari un instrument per a facilitar-ne el seu
enteniment.
L’arquitectura hidràulica
Els diversos usos socials de l’aigua al llarg dels segles han
anat acumulant una extensa varietat de construccions de tota
mena relacionades amb la resolució dels requeriments hídrics
de l’agricultura i del consum humà. Estes solucions tècniques
han variat al llarg del temps però, a grans trets, la
tipologia d’edificacions i artefactes ha estat bàsicament similar
en un període de llarga durada que va des de l’època
medieval fins al segle XIX. Només la revolució industrial del
vuit-cents va generalitzar noves solucions constructives i formals
i va difondre o permetre difondre noves maquinàries i
també possibilitats de reg o subministrament impossibles anteriorment,
cas dels motors dels pous o l’aparició de fàbriques
en mig de les hortes.
A tall d’orientació i sense establir-ne barreres formals entre
uns grups i altres és usual dividir les arquitectures hidràuliques
en funció dels seus usos principals: primer, per al reg
agrícola en totes les seues variants; segon, per als usos industrials;
i tercer, per al subministrament humà i animal amb
totes les seues variants d’aigua potable i usos higiènics i domèstics
(J. Hermosilla (dir.), 2002a, 2002b, 2004).
Arquitectura hidràulica per al reg
Clarament és la que acumula major quantitat d’elements individuals
i construccions de tota mena atenent els volums hídrics
que històricament ha hagut de captar, dirigir i distribuir.
És evident que els sistemes de reg al nostre país no han estat
sempre similars des de l’època romana fins a l’actualitat,
però en el fons la resposta material als problemes del regadiu
ha estat pareguda fins al segle XIX més enllà de diferents
solucions físiques segons el coneixement tecnològic del moment.
Volem dir, que aquesta arquitectura del regadiu sempre
ha hagut de respondre a com captar l’aigua, com fer-la
circular fins a les zones a regar, i com partir-la i distribuir-la
entre els usuaris i regants.
Arquitectura
de l’Aigua
L’horta d’Elx, exemple de les
hortes medievals valencianes.
Encara hui en dia ens
permet veure la plantació de
forment en regadiu, com era
habitual fins al segle XX a totes
les hortes valencianes
37