Untitled - Tractat de l'aigua

mòdul de la Séquia Major en 12 fils o talles, que implica el
còmput de la talla propietat de la vila, encara que ja en parla
de la singularitat del partidor d’Albinella, per on es prenia la
fila d’aigua de la ciutat. Segons Ortiz, el 18 d’octubre de 1285,
la comtessa Beatriz, muller de l’infant Manuel, ordenà des
de Villena que Nicolás de Luna, mestre d’aigües, determinés
la “justa mesura”, dels partidors d’Albinella i Marxena, que
ningú no podria modificar (cap. V); document que es troba copiat
en el llibre de privilegis de la vila, publicat per María Luisa
Cabanes. Marxena i Albinella han estat des d’aleshores els
únics partidors fixos oberts en la Séquia Major.
Ortiz (cap. XXXVIII) també esmenta, però, documentació del
Consell d’Elx segons la qual “Beniama”, “Benigoma” o “Benichoraha”,
“Medina Cadina”, “Beniambros”, “Benichuchel”
i “Benicreixent” també havien estat temps enrere dules, “y
los antiguos las libertaron en que pudiesen correr por todos
los partidores”. L’ampliació de les dules cap a les cotes baixes,
facilitada per l’increment del cabal a disposició de la Séquia
Major, ben bé podria haver estat vinculada a una transformació
d’antigues dules en cotes més altes al règim de l’aigua
d’horts. Cal adonar-se, a més a més, que tant estes antigues
dules, com les que subsistien en temps d’Ortiz, estaven en
bona mesura associades a topònims amb prefixe aràbig
“beni”, és a dir: alqueries andalusines.
Tot plegat, es reforça la imatge d’unes dules ja existents en
temps de la Conquesta, configurant un cinturó exterior de terres
amb regadiu pobre a l’entorn d’un àrea de reg privilegiat
i molt probablement d’extensió comparativament més
reduïda –major longitud dels canals de dula–, on resulta possible
la praxi d’una agricultura molt més intensiva. No és casualitat,
doncs, que el cercle interior d’este espai regat, més
pròxim a la Vila Murada, històricament coneguda com a partida
d’Horts i Molins, siga l’àrea on es concentren els horts
de palmeres, on històricament s’ha practicat un enginyós un
sistema de repartiment d’aigües i una sàvi policultura, magníficament
descrita per autors com Baltasar Brotons, que
ha permés extraure el màxim rendiment a la minsa i salobre
aigua disponible per al regadiu –la del Vinalopó–, mitjançant
el conreu associat d’espècies, amb un accentuat predomini
d’aquelles que mostren una major tolerància a la salinitat:
fruiters, com els magraners; herbàcies, com l’alfals; i, per descomptat,
les pròpies pàlmeres datileres.
La lògica interna del Palmerar Històric
Tampoc no sembla casual que en l’àmbit del Palmerar Històric
la unitat bàsica que configura els horts, el bancal de
planta ortogonal delimitat per l’encreuament de palmeres
alineades –rectangular i quadrada, però també trapezoïdal
o triangular: els anomenats “cornillals” o “secants”, generats
per la intersecció de blocs de parcel·les quadrangulars
d’orientació diferencial, forçada per les sinuoses trajectòries
de les sèquies que els alimenten–, té una superfície mitjana
pròxima a la tafulla ilicitana (953 m 2
), unitat de superfície
de clares arrels andalusines, com han establit
recentment Carlos Ortiz i Lina Gracia.
La tradicional proporció “natural” de palmeres mascles i femelles,
entorn al 50%, indica clarament que la plantació de
palmeres es va concebre des d’una lògica aliena a la mera
producció de dàtils de consum humà. Les plantacions de palmeres
per a la producció de dàtils comestibles es caracteritzen
pel predomini aclaparador d’exemplars femella –productors
del preuat fruit; uns pocs exemplars mascles basten per
a pol·linitzar a mà les femelles–, i una pregona homogeneïtat
genètica –producte de la plantació de palmeres obtingudes
per reproducció asexuada, a partir de filloles o esqueixos,
i no per plantació de dàtil, com històricament succeïa a
Elx–. La distribució homogènia de mascles i femelles pels
horts, producte de la impredictibilitat del gènere de la palmera
nascuda de dàtil, garanteix a Elx la pol·linització natural,
per obra del vent.
Antropologia
de l’Aigua
Les aigües de la Séquia
Major servien un amplíssim
espectre d’usos, fins i tot
domèstics i de lleure.
79