Untitled - Tractat de l'aigua

40
Arquitectura
de l’Aigua
Aqüeducte dels Pontets, de
la Font Antiga de Crevillent.
És una obra d’origen
medieval, refeta també al
segle XVIII, que forma part de
l’impressionant “qanat”
musulmà que permeté crear
la desapareguda horta
i palmerar de Crevillent
Eixida del tram minat de
la séquia comuna
de Castelló-Almassora
destrossa del canal en temps de pluges torrencials. Probablement
el més antic dels valencians siga el cano de la Séquia
Reial del Xúquer a Algemesí, que creua la rambla o riu
Magre –del qual hi ha notícia ja de principis del segle XV–,
mentre que els següents documentats són de la segona meitat
del XVI o del XVII, cas del cano de la séquia de Montcada
al barranc del Carraixet, del de la de Rascanya al mateix
barranc, el de la de Favara al barranc de Catarroja o el de la
Séquia Major de Benaguasil a la rambla Castellarda. Estos
sifons han passat generalment molt desapercebuts perquè
es veuen poc més que les casetes d’entrada i eixida, però tenen
tant de mèrit arquitectònic com els trams de séquies minades
que són usuals en algunes grans séquies com a solució
per a evitar l’aterrament del caixer en punts de dificultat
orogràfica. Per exemple, tenim també del segle XVII el molt
llarg tram minat de la séquia comuna de Castelló-Almassora
per a creuar la rambla de la Vídua i després seguir soterrat
vora el llit sec del riu Millars, així com la continuïtat ja a
soles de la Séquia Major de Castelló per dins de l’actual
nucli urbà d’Almassora. És una gran obra del segle XVIII dotada
de més d’una quinzena de grans pous de ventilació i
un canal soterrat dotat de volta (E. Guinot, S. Selma, 2002).
Un tercer tipo de construcció per al reg seria les destinades
a l’emmagatzematge de l’aigua, de les quals les més monumentals
són els pantans dels quals hem parlat abans. Molt
més humils però de gran abundància, en canvi, són les basses
de reg, fent referència a les d’origen antic ja que hui en
dia estan fent-se’n moltes de noves per a regular el reg o el
degoteig i no sembla massa lògic equiparar-les a les que es
remunten als temps medievals com es fa en algunes ocasions.
En els menuts sistemes hidràulics de muntanya de disseny
islàmic és usual que la captació de la font siga acumulada
en una d’estes basses, fetes d’argamassa i, sovint,