Untitled - Tractat de l'aigua

86
Bibliografia
de l’Aigua
Llistat per autors
ALBERT TRAVER, A.: “Una aproximació als molins fariners
del Molinell de Culla”, a Imatges de Culla. Estudis recollits
en el 750è aniversari de la Carta de població (1244-1994).
Culla, 1994, vol. II, pp. 659-674.
ARASA CENTELLES, Jordi – FORCADELL VERICAT, Toni – MI-
CHAVILA SANZ, Ivon: “Els litigis per l’ús de l’aigua. El sistema
hidràulic del riu de la Sénia a l’època moderna. El sistema
hidràulic. Característiques generals” a GLICK, Thomas
F. - GUINOT RODRIGUEZ, Enric -MARTÍNEZ SANMARTIN, Luis
P. (Eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història
i context social. València, Institució Alfons el Magnànim,
2000, pp. 390 - 403.
ARNAU, Beatriu – MARTÍ OLTRA, Javier: “Aigua i desenvolupament
urbà a Madinat Balansiya (València). L’excavació
d’un molí hidràulic de l’època califal”, a GLICK, Thomas F. -
GUINOT RODRIGUEZ, Enric - MARTÍNEZ SANMARTIN, Luis
P. (Eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història
i context social. València, Institució Alfons el Magnànim,
2000, pp. 165-181.
Les pàgines que segueixen constitueixen un primer lliurament
d’un assaig de Bibliografia Temàtica de l’àmplia producció
historiogràfica i d’estudis que historiadors, arqueòlegs i geògrafs
valencians, i no valencians, han dedicat a l’estudi de la
distribució de l’aigua per al reg i altres usos a casa nostra.
Afortunadament, als estudis que erudits, enginyers i altres
autors feren fa ja unes quantes dècades, hem de sumar-hi les
aportacions que en els darrers anys, des dels anys 70 i 80 del
segle XX ençà, han fet noves fornades d’historiadors i geògrafs
formats a les universitats valencianes. Ells han estudiat
parcel·les de la història local i comarcal en interessar-se
per l’espai viscut com a àmbit historiable i d’estudi.
El tema de l’ús, conflicte i distribució de les aigües superficials
o subterrànies, corrents o estancades, de fonts o de sèquies,
és un tema historiogràfic recurrent en els últims temps.
Pot ser cap altre poble com el valencià ha elaborat i establert
una simbiosi tan singular entre aigua i camperols al llarg d’una
sèrie de centúries.
És per això que esta bibliografia no deixa de ser un reflex
d’allò que interessa conèixer i saber a l’home de hui, i de quin
ha estat el seu passat, més o menys recent. L’historiador, el
geògraf, i l’estudiós en general, no s’abstrauen en una dimensió
fora de contacte, sinó que al contrari, son homes del
seu temps, i estudien i escriuen per als seus contemporanis
interessats a esbrinar el coneixement, de vegades, d’allò proper
ad ells, com ara comunitats de regants, molins, naixements
de sèquies, difusió de la ciència i tècnica hidràulica,
conflictes hídrics...
ARROYO ILERA, F.: “Concentración y transformación en el
marjal valenciano. El caso de Tavernes de la Valldigna”, a Estudios
Geográficos, 157-158, (1979), pp. 341-348.
BAZZANA, André – GUICHARD, Pierre: “Irrigation et societe
dans l’Espagne orientale au Moyen Age” a L’Homme et l’Eau
en Mediterrane et au Proche Orient. Travaux de la Maison
de l’Orient, 2, (Lyon, 1981), pp. 115-140.
BURGUET MOCHOLÍ, Isabel et alii: “L’Estany Gran de Cullera:
Evolución geomorfológica”, a Cuadernos de Geografia, 44,
(València, 1988), pp. 162-176.
BUTZER, K.: “L’origen dels sistemes de regadiu al País Valencià:
romà o musulmà?” a Afers. Fulls de recerca i pensament,
7, (Catarroja, 1988-89), pp. 10-68.
CALATAYUD GINER, Salvador: “Transformaciones jurídicas y
sociales en la Acequia Real del Júcar durante el siglo XIX”,
a Estudis d’Història Contemporània del País Valencià, 5, (València,
1984), pp. 295-321.