Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Com la majoria de la gent ja
sabrà la nostra família ha
estat sempre molt involucrada
en la comparsa, tant participant
en distintes juntes directives,
com participant en els actes de
festes en els que la comparsa ens
ha requerit com poden ser, la participació
en esquadres oficials quan
no hi ha capitans, carregadors, o
tirant una ma quan ha fet falta.
Arribà el moment en que l’única
cosa que ens quedava a fer era ser
capitans. Ser capitans es una cosa
que tot fester desitja ser alguna
vegada, però que en una comparsa
tant gran com la nostra, es una
cosa que s´ha de pensar i prendre
amb temps. Representar a la
teua comparsa en les festes, es un
motiu que ompli d´orgull a qualsevol
persona que sent la comparsa
com una part mes del seu ser.
El dia 9 de maig de 2004 en
acabar de dinar va sortir el tema
de voler ser capitans, la idea
era una cosa que ja ens havíem
plantejat en alguna altra ocasió,
però no acabàvem de decidir-nos.
Queden uns dies lliures al 2007,
va dir algú, concretament el 12 i
13, dies que a nosaltres ens feien
una especial il·lusió, El dia 12 per
ser el dia de la Patrona, i perquè
no, el dia en que els Moros Nous
fem l´ambaixada. I el dia 13 no es
necessari dir perquè, acompanyem
la Mare de Déu fins al Santuari.
En fi, a part dels actes abans
mencionats, també direm que en
els dos dies es pot participar en
tots el actes que conformen les
festes a Biar, les “guanyades de
Castell”, “mogudes”, “guerrilles”,
la processó, el desfile militar del
dia 13 al mati…
Eixe mateix dia ens decidirem,
ens apuntem per a les festes de
Capitania 12-13 de maig de 2007
Familia Román Luna
2007!, i sense mes, van anar al
maset per deixar constància al
llibre de capitans de la comparsa.
La il·lusió de ser capitans es
una cosa que difícilment es pot
explicar en quatre paraules,
perquè no tant sols es participar
en les festes, sinó que es un treball
que pot dur un o alguns anys de
preparació, hi ha que preparar
molts detalls perquè tot estiga a
punt el dia assenyalat. El treball
de preparar una Capitania es una
feina en la que deuen de implicarse
tots, no es pot deixar res a la
improvisació. Buscar teles pels
vestits, els detalls per a regalar, la
preparació dels convits, i un sense
fi de coses. Tots el preparatius
comencen a accelerar-se conforme
s’apropen les festes.
La nit d’exaltació dels Capitans
es un moment summament
emotiu, en un moment passen pel
cap molts records de persones que
ja no hi estan, de vivències compartides,
i un sens fi de pensaments
que et posen els ulls humits. Però
quan sents el teu nom i puges a
l’escenari i el president et posa la
banda que t’acredita com a capità,
tots el pensaments es barregen i
es trobes en un estat de no saber
ben be que fer... es el moment en
que t’adones que realment ja eres
capità, que eixe dia que esperaves,
i que pensaves llunyà, ja ha
arribat.
Sense voler, apleguen les Festes
i ens disposem a gaudir-les amb
mes il·lusió si cal, que cap altre
any, en família i envoltat dels
B I A R 2 0 0 8 101
L A F E S T A