Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

conegut com Corral de Payá, al
costat de la carretera de Biar a
Canyada. A la dreta de la via, en la
direcció Villena Banyeres, passant
primer per Beneixama. Es tractava
d’un edifici de 2 plantes: l’alta
per a vivendes del cap d’estació i
factor; els baixos, per a vestíbul,
sala d’espera, despatx, telèfon i
magatzem. Disposava també de
Moll descobert de 336 m2 , andana
de 60 m. y un wàter públic22 .
Passats els durs primers anys de
la postguerra, el “Xitxarra”, va viure
una etapa de desenvolupament, que
es va notar en un augment notable
del número de viatgers i de mercaderies,
contribuint a que la companyia
aconseguira uns bons beneficis
econòmics. Les possibilitats de les
comunicacions en la zona milloraren,
sobretot perquè la línia de la
VAY disposava de varis enllaços:
amb la línia Gandia-Alcoi a partir
de Muro; amb la de Xàtiva-Alcoi, a
partir d’ Agres; i amb la de Madrid-
Alacant, des de Villena. Aquesta
situació va contribuir a que augmentara
el número de viatgers i de
mercaderies. Els productes que més
circulaven eren: taronges de Gandia,
espart de Cieza, i els vins de Jumilla
i Yecla, que també transportava
mobles. Altres productes transportats
eren la sal de Villena, el carbó
de Beneixama, i la fusta per a les
papereres de Muro i Banyeres23 .
3) La crisi final i el tancament
de la línia (1960-1969)
A penes començat l’any 1960, el dia
11 de gener, es produí una nevada
tan intensa que va continuar
el dia 12, conseqüència de la qual,
quedaren detinguts prop de Biar
i del paratge de La Morenica, els
trens 9 i 8 respectivament. Gràcies
a l’ajuda de la Guàrdia Civil, es va
poder evacuar el tren parat en les
proximitats de Biar, refugiant-se els
viatgers en una “masia”, pròxima
on havia ocorregut la incidència24 .
A mesura que avançava la dècada
dels anys seixanta, la línia del
Estación del Ferrocarril V.A.Y. Biar.
“Xitxarra” començà a decaure.
Amb el major auge del transports
per carretera: el cotxe, l’autobús
i el camió, es convertiren en uns
terribles competidors per al tren
que acabaren desplaçant-lo. En poc
temps, va haver un acusat descens
en el número de viatgers i de mercaderies,
experimentant la Companyia
grans perdudes econòmiques,
que acabarien per portar-la al
tancament definitiu del Xitxarra.
Encara que hi hagué un intent de
mantenir la línia quan en 1965 va
passar l’explotació de mans de la
Companyia de Ferrocarriles Económicos
VAY, a la FEVE (Ferrocarriles
Españoles de Via Estrecha),
el tren només pogué circular fins a
l’1 de juliol de 1969, en que la línia
va ser definitivament tancada25 . Als
problemes del gran dèficit econòmic
que rossegava, se n’afegien altres
com que la VAY, no s’havia renovat
ni en material, ni en el traçat.
A més, les estacions estaven a gran
distància de les poblacions, el que
suposava per als viatgers llargues
caminades per camins incòmodes i
carregats d’equipatge. En la batalla
del transport el cotxe havia vençut
al tren , però això sí, este havia
tingut una vida de més de 85 anys.
Pedro Juan Parra Verdú
Doctor en Història i professor de
l´IES “Pare Arques” de Cocentaina.
Pruebas de carga en el puente de Biar. Se distinguen tres locomotoras Hartmann
y 6 plataformas (Archivo D.F. Laosa, Villena).
22. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. pág. 151.
23. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. pág. 52.
24. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. pág. 276.
25. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. pág. 49; LAZO MOLINA
Alfredo: op. cit. sin página.
B I A R 2 0 0 8 147
COL·LABORACIONS LITERARIES