Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

(Biar 1820-Pont Saint Esprit 1903)
L’Obra de D. Juan Garcia Navarro
L’obra musical de D. Juan
Garcia Navarro no es extensa.
Malgrat això podem
dividir-la en dos vessants. Per una
banda, la seua obra pràctica amb
l’elaboració de la Aureola Musical
(1887) un compendi de trenta huit
peces musicals vinculades a la
Verge i per una altra, l’obra teòrica
que estaria conformada pel tractat
de cant pla, concretament el Tratado
Elemental de canto llano (1862)
i la posterior segona edició (1897).
Al llarg de la historia s’han escrit
nombrosíssimes obres musicals
amb temàtica mariana, sobre tot
a la costa llevantina. No ens ha de
sorprendre que al llarg de segles
fos la causa directa de la creació
musical. Com a exemple conegut,
llunyà en el temps i menys
proper geogràficament, tenim les
Cantigues de Santa Maria. Les
obres musicals creades en la terra
valenciana pensades per a alabar i
festejar a la Verge son nombroses.
En l’època medieval, les representacions
del teatre religiós son un
element tradicional. Un exemple
que evidencia aquesta afirmació
es la representació del Misteri de
l’Assumpció de la Verge Maria.
Aquest drama està datat al 1415.
Caldria esmentar, cóm no, una de
les obres mes importants vinculades
a la Verge. Es, sense dubte,
la representació del Misteri d’Elx,
conegut també com La Festa d’Elx.
Els dies 14 i 15 d’agost es celebra
cada any en la basílica de Santa
Maria d’Elx, l’assumpció de la
Verge. Aquest drama està dividit
en dos jornades: La Vespra i el Dia
de la Mare de Déu de la Assumpció
(La Festa). En definitiva, es
podrien esmentar nombrosos
himnes, peces en honor a la festa
128 M O R O S I C R I S T I A N S
de la Nativitat, magnificats, trisagis
marians, plegaries i un etcètera
d’obres amb temàtica mariana.
Ara bé, què es allò que fa que l’
Aureola Musical tinga una dimensió
important o almenys diferenciada
de la resta de composicions
marianes que s’han escrit al llarg
de la història de la música. La
resposta l’obtindríem pensant
en la finalitat de la mateixa. La
Aureola Musical té com a funció
enriquir, mitjançant la musica, el
preg del rosari. No obstant, hem
de tenir en compte una doble finalitat,
per una banda es evident
que hi ha una funció religiosa,
evidenciada esta mitjançant
l’adaptació de la música a les diferents
parts del rosari que tenen,
com a conseqüència, la creació
del ritual marià. Per un altra, hi
ha una clara funció pedagògicamusical.
Gràcies a les pautes
que el mateix autor de l’Aureola
Musical –D. Juan Garcia Navarro–
indica, recolza el fet de que
poguessin participar el major
nombre de persones en la interpretació
d’aquestes trenta huit
peces. Motiu pel qual serà facilitada
l’expansió i propagació de
la Felicitació Sabatina. Aquesta
vessant pedagògica té un sentit
clar si tenim en compte que el
lloc on la música formava part de
l’ensenyament era a les esglésies.
D. Juan Garcia mostra aquesta
vessant mitjançant dos maneres
diferenciades: en primer lloc, les
obres les composa tenint en compte
que hi ha una gran diferència
de nivell entre els cors que existeixen
a les esglésies, parròquies,
seminaris etc. Per tant, té molt
present la realitat musical del
moment. En segon lloc, les parts
escrites per al cor popular estan
sempre recolzades musicalment
de diverses maneres. Això implica
que poguessin ser interpretades
per gent que coneix poc o desconeix
per complet el sistema musical.