Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Aportació a la música <strong>de</strong>ls Moros i Cristians<br />
Música Masera<br />
No podria concebir-se ni<br />
entendre’s la nostra<br />
Festa sense la Música.<br />
Ambdós conceptes van units,<br />
formen un binomi inseparable. A<br />
la nostra comparsa, sempre caracteritzada<br />
pel <strong>de</strong>sfile lleuger, afable,<br />
el só <strong>de</strong> pas-dobles ens ha acompanyat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls nostres començaments.<br />
Hi han hagut pas-dobles<br />
<strong>de</strong> tots els tipus. Des d’aquells que<br />
van ser composats per a la festa <strong>de</strong><br />
Moros i Cristians, uns més alegres<br />
o altres dianers o sentats fins als<br />
pas-dobles característics, uns<br />
torers o altres <strong>de</strong> tipus regional.<br />
Cal indicar, que recentment i no<br />
fa molts anys, la música que ens<br />
acompanya als diferents actes ha<br />
sofert una evolució evi<strong>de</strong>nt. Po<strong>de</strong>m<br />
dir que les Comparses <strong>de</strong> Maseros<br />
hem contribuït a enriquir el patrimoni<br />
<strong>de</strong> la música festera, ja que<br />
nombroses són les composicions <strong>de</strong><br />
Pas-dobles i Marxes Cristianes que<br />
s’han composat per a les Comparses<br />
o Filaes <strong>de</strong> Maseros, Llauradors<br />
o Valencians <strong>de</strong> la nostra geografia<br />
on cel.lebrem Moros i Cristians. I,<br />
a més, po<strong>de</strong>m afirmar que aquestes<br />
composicions tenen la característica<br />
comú <strong>de</strong> que s’inspiren al nostre<br />
folklore. Els temes principals <strong>de</strong><br />
les seues melodies tenen l’orige en<br />
la nostra música popular: dances,<br />
cançons, marxes o tocs <strong>de</strong> dolçaina.<br />
A més, aquest instrument,<br />
igualment s’ha incorporat junt les<br />
ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> música a dites composicions<br />
per tal <strong>de</strong> fer més popular i<br />
grandiosa aquesta música.<br />
Com indiquem aquesta evolució<br />
dins <strong>de</strong> la música composada per<br />
als Moros i Cristians, parteix <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> que a l’any 1980 el compositor<br />
alcoià José Maria Valls Satorres<br />
escrivira el pas-doble “Aixa i<br />
Forcat” on introduí al trio la melo-<br />
78 M O R O S I C R I S T I A N S<br />
dia <strong>de</strong> la cançó popular “Serra <strong>de</strong><br />
Mariola”. En aquesta línia l’any<br />
1984 Benedicto Ripoll composa el<br />
pas-doble “Mossen Abad, el Masero”,<br />
inspirat en els temes típics<br />
<strong>de</strong> les dances d’Ibi, <strong>de</strong> la jota <strong>de</strong><br />
Moixent “Alça l’aleta polleta” i<br />
al trio, introduiex la melodia <strong>de</strong>l<br />
“Trompot d’Ibi”. Igualment Il<strong>de</strong>fonso<br />
<strong>de</strong> San Cristóbal, al <strong>de</strong>dicar-nos<br />
l’any 1987 el pas-doble“Maseros<br />
<strong>de</strong> <strong>Biar</strong>” vol <strong>de</strong>scriure la música<br />
popular llevantina <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la part<br />
d’Andalusia fins a Aragó.<br />
Serà l’any 1982 quan José Maria<br />
Valls Satorres escrivira la Marxa<br />
Cristiana “Pas als Maseros”, <strong>de</strong>dicada<br />
a la Filà <strong>de</strong> Maseros d’Alcoi<br />
i estrenada a l’Entrada Cristiana<br />
d’Alcoi <strong>de</strong> 1984. Aquesta és la<br />
primera Marxa Cristiana <strong>de</strong>dicada<br />
a una comparsa masera i marca<br />
una línia divisòria en la músi-<br />
ca composada per a les comparses<br />
maseres. Està basada en dos<br />
cançons populars: “Ramonet, si vas<br />
a l’hort” i “Serra <strong>de</strong> Mariola”.Des<br />
d’aleshores, aquesta marxa ens ha<br />
acompanyat a totes les comparses<br />
<strong>de</strong> maseros en multitut <strong>de</strong> <strong>de</strong>sfila<strong>de</strong>s<br />
i entra<strong>de</strong>s. Clar és, marca<br />
tendència i altres autors continúen<br />
composant marxes cristianes per a<br />
les nostres comparses, encara que<br />
no serà la única aportació d’aquest<br />
autor a la música masera.<br />
La nostra música coneguda com<br />
“Pas Masero”té originariament<br />
el ritme similar al <strong>de</strong> les marxes<br />
cristianes, doncs a tots els pobles<br />
les comparses <strong>de</strong> “Maseros” són<br />
<strong>de</strong>l bàndol cristià i moltes composicions<br />
encara són califica<strong>de</strong>s pels<br />
propis autors com Marxes Cristianes.<br />
Així, a títol d’ exemple, José<br />
Rafael Pascual Vilaplana, califica