Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Però com que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> menut a ma<br />
casa ens han fet estimar la Festa<br />
<strong>de</strong> Moros i Cristians, sense ser<br />
festers, sinó músics, em movia allò<br />
<strong>de</strong> viure una experiència nova. El<br />
més complicat fou trobar un casc<br />
que s’a<strong>de</strong>quara a la meua talla<br />
capil·lar. Quan em vaig veure amb<br />
aquells pantalons grocs, la ploma<br />
dalt <strong>de</strong>l cap i la manta al muscle,<br />
em vaig sentir molt emocionat.<br />
Recor<strong>de</strong> que el meu fill em guaitava<br />
entre sorprès i estranyat.<br />
Se’n anàrem cap al maset <strong>de</strong> la<br />
Comparsa, on reconec que tenia<br />
una mica <strong>de</strong> por per entrar-hi en<br />
un ambient on jo soc foraster. Però<br />
ben prompte em varen fer sentir<br />
molt còmo<strong>de</strong>, sobre tot quan em<br />
vaig trobar amb gent coneguda<br />
com són els amics Isidro o Miquel<br />
Ferre. Després <strong>de</strong> xarrar una mica<br />
amb els companys <strong>de</strong> la comparsa<br />
acudirem cap al lloc on s’inicia<br />
l’entrada. I allí si que em vaig<br />
trobar un poc incòmo<strong>de</strong>: en coincidir<br />
amb les ban<strong>de</strong>s, com que tinc<br />
molts amics músics, moltes mira<strong>de</strong>s<br />
es dirigiren sorpreses cap a<br />
mi. Fins i tot hi hagué algun músic<br />
que s’acostà per preguntar-me si<br />
era jo. Després <strong>de</strong> passar aquesta<br />
situació fruit <strong>de</strong> la meua irremeiable<br />
timi<strong>de</strong>sa, s’inicià la <strong>de</strong>sfilada.<br />
Sortirem en batalló i em varen<br />
col·locar entre els meus amics<br />
Vicent i Miquel. La banda <strong>de</strong> La<br />
Canyada, dirigida pel meu amic<br />
<strong>de</strong> Benigànim, el mestre Carlos<br />
Pellicer, interpretava Xubuch. La<br />
petita costera que forma el carrer<br />
quan comença l’entrada semblava<br />
l’ascensió a un món nou per mi.<br />
Arcabus al muscle i procurant no<br />
perdre l’equilibri vaig dirigir la<br />
mirada cap al lloc on m’esperava<br />
la meua família contents per<br />
veure’m gaudir <strong>de</strong>l moment. Els<br />
carrers <strong>de</strong> l’entrada <strong>de</strong> <strong>Biar</strong> es<br />
semblen als <strong>de</strong>l meu poble, doncs<br />
no són amples i la festa es mulla<br />
<strong>de</strong> la gent i <strong>de</strong>l so penetrant <strong>de</strong><br />
les ban<strong>de</strong>s en un auditori potent i<br />
embolicador. A les cases, les portala<strong>de</strong>s<br />
romanen obertes com famolenques<br />
<strong>de</strong> festa i <strong>de</strong> tradició tot<br />
convidant-te a compartir aquells<br />
moments al si <strong>de</strong> les llars. Balcons<br />
plens <strong>de</strong> gent i ceres estretes<br />
atapeï<strong>de</strong>s d’aplaudiments. Carrers<br />
Desfilant amb els Moros Nous en la Entrada. 10 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong> 2007.<br />
plens d’història i <strong>de</strong> bellesa arquitectònica<br />
que <strong>de</strong>semboquen en<br />
un lloc màgic: la plaça major <strong>de</strong>l<br />
poble amb eixa encisadora façana<br />
<strong>de</strong> l’església i un caliu <strong>de</strong> la gent<br />
difícil d’oblidar. L’àgora <strong>de</strong> <strong>Biar</strong><br />
et fa sentir-te en altre temps, i en<br />
festes, recrea un ambient extraordinari.<br />
La porta oberta <strong>de</strong>l temple<br />
convida a visitar-lo i a veure el<br />
magnífic pe<strong>de</strong>stal preparat per<br />
a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Gràcia que<br />
sols unes hores més tard baixarà<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu preciós santuari. Allí,<br />
davant aquell altar majestuós em<br />
vaig abraçar als meus amics <strong>de</strong>ls<br />
Moros Nous, i a Diego, el capità<br />
blanquet i son pare. Als rostres sols<br />
hi havia somriure. A les ànimes,<br />
felicitat plena per ser compartida.<br />
Moments únics que sols la Festa<br />
pot crear.<br />
Després <strong>de</strong> sopar, pujarem a una<br />
terrassa per veure les fogueres i el<br />
Ave Maria. Moltes vega<strong>de</strong>s havia<br />
sentit parlar <strong>de</strong> la tradició biaruda<br />
d’encendre alimares per rebre<br />
la Verge, eixa “Màre<strong>de</strong>u” (com<br />
pronuncien a <strong>Biar</strong>) símbol d’un<br />
poble i d’una tradició. Verta<strong>de</strong>rament<br />
és tot un espectacle obser-<br />
var com van esclatant les flames<br />
<strong>de</strong> les fogueres i com, enmig la<br />
foscor, les an<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la imatge recorren<br />
les pina<strong>de</strong>s acostant-se cap<br />
al poble. No hi ha dissenyador ni<br />
director d’escena que puga recrear<br />
un ambient tant especial. El so <strong>de</strong>l<br />
vals Sarita interpretat per la Unió<br />
Musical <strong>de</strong> <strong>Biar</strong> ens arriba <strong>de</strong>s<br />
d’El Platano. La nit es transforma<br />
en milers <strong>de</strong> records: la gent que<br />
ja no hi és, aquells nous que han<br />
arribat, els que agraeixen tornar a<br />
viure-ho. Llàgrimes i somriures es<br />
barregen a les galtes <strong>de</strong>ls que ho<br />
presencien. S’ha produït <strong>de</strong> nou,<br />
un any més, la màgia <strong>de</strong> la Festa,<br />
eixa catarsi ritual on el poble es<br />
mostra nu, sincer i esperançador.<br />
Una tradició que ens remou<br />
l’interior i ens fa apropar-nos a la<br />
nostra i<strong>de</strong>ntitat. I en <strong>Biar</strong>, aquest<br />
any <strong>de</strong> 2007, jo vaig tindre la sort<br />
i l’honor <strong>de</strong> ser partícip, <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
mullar-me <strong>de</strong> la seua joia i sobre<br />
tot <strong>de</strong> la seua tendresa, tan propera,<br />
tan autèntica i tan humana.<br />
Gràcies a tots els que ho van fer<br />
possible.<br />
José Rafael Pascual-Vilaplana<br />
Muro-Cocentaina, 5 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> <strong>2008</strong><br />
B I A R 2 0 0 8 105<br />
Fotografía Carlos Mas<br />
L A F E S T A