Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

De nou, ens ttrobem b a lles portes de les Festes de
Maig i des de “Sagueta
ca... Tt Totes aquestes t ffestes t i ttradi di
cions tenen un valor social, cultural
i històric enorme, a més d’un
enguany volem l
remarcar la realització
a Biar d’un seminari universitari
de Cultura Popular i Tradi-
Nova” volem aprofitar les pàgines important potencial turístic. Els cional. Pensem que va ser una
d’aquesta revista per felicitar a tots biaruts hem de tractar de conser- activitat molt enriquidora, amb un
els biaruts i visitants. Les Festes var-les i enriquir-les i aprendre a conjunt de ponències força interes-
de Maig són especialment sentides traure profit d’elles. No ens podem sants, algunes d’elles directament
per tots. És tracta d’un parèntesi en permetre que desapareguen com relacionades amb tradicions del
mig de l’any, ja que aquests dies a a passat amb els Balls del Jesús nostre poble i que caldria recollir
Biar es para el temps i s’estableixen i la Pastorà, amb els Folls, amb en una publicació. Per tant, seria
unes relacions socials distintes a les la biga ensabonà o amb les festes desitjable que pugueren continuar
habituals. Són un temps necessari de la Mare de Déu de l’Orito, Sant fent-se cursos, seminaris, tallers i
per a desconectar de la rutina, per a Pere, Santa Anna, Santa Llúcia i cicles de conferències a través de
igualar-nos a tots, per a cohesionar- la Mare de Déu d’Agost.
la Seu Universitària de Biar.
nos com a poble i per a retrobar-nos
amb les nostres arrels.
Els membres de “Sagueta Nova”
mantenim un compromís amb el
Finalment, no volem acabar sense
esmentar l’Escola de Música i Ball
Les Festes de Maig sempre han poble de Biar d’estudiar, difondre Tradicional de Sagueta Nova, que
sigut i seran les nostres festes
majors, les més importants i també
les més esperades. Però això no
vol dir que siguen les úniques. Si
per alguna cosa es caracteritza el
nostre poble és per la riquesa del
seu calendari festiu, ja que tenim
festes en tots els moments de l’any.
Generalment, els biaruts no hem
sabut valorar suficientment les
festes menors, però, en canvi, sí
que han cridat l’atenció de nombrosos
investigadors. Haurem d’anar
prenent consciència de la peculiaritat
que suposa la gran quantitat de
festes que conservem: els Reis de la
i col·laborar en el manteniment
i recuperació de totes les tradicions
que constitueixen l’esència
del nostra vila. Per això, participem
i participarem activament en
totes les manifestacions festives
on podem aportar el nostre granet
d’arena, com puguen ser la festa
de Sant Cristòfol, la cavalcada
dels Reis o les Danses. Igualment,
seguirem col·laborant com hem fet
fins ara amb totes les associacions
o institucions que ens ho demanen,
perquè sóm conscients que si
volem potenciar la nostra cultura
tots hem d’aportar alguna cosa.
vam posar en funcionament l’estiu
passat. Cada dimecres a les 5,30
de la vesprada xiquets i xiquetes al
voltant de 7 anys aprenen cançons,
jocs i balls tradicionals, és a dir es
diverteixen amb elements de la
nostra cultura autòctona que d’altra
manera no tindrien l’oportunitat de
conèixer. Es tracta d’un dels projectes
més il·lusionants de tots els que
ha encetat la nostra associació. Per
tots és sabut la importància que té
començar a cantar i ballar des de ben
xicotets, i els beneficis que reporten
estes activitats als més menuts, ja
que els facilita el desenvolupament
Sala, Sant Antoni i el Rei Pàixaro, Prova del nostre compromís son de la psicomotricitat, el sentit del
els rotllos de sant Blai, la fogue- totes les activitats que hem dut ritme, l’equilibri, la coordinació,
ra de la Mare de Déu dels Dolors, a terme el passat any 2007 i que l’expressió corporal, etc. Però sobre-
la Setmana Santa i la Pasqua, detallem a continuació. D’entre tot, el més important és que comen-
l’Aurora i els Maios, els Combre- totes elles destaquen com sempre cen a entendre, estimar i gaudir
gars i Sant Vicent, el Corpus, les la Setmana de Cultura Popular i de les tradicions, de l’herència dels
carreres, el salt i el tir de barra, les l’Aplec de Rondalles, que van ser seus avantpassats, que desgràcia-
parrandes, el fandango de plaça, moments per al reencontre amb dament es troben infravalorades
les cercaviles de la banda de músi- amics de tota València. Però a més, en la nostra societat. Així, els seus
206 M O R O S I C R I S T I A N S