Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Capitans 12 i 13 de maig de 2008
Familia Camarasa Fraile
Va ser el dia 12 de l’any passat,
en finalitzar les mogudes,
mentre la comparsa estava
en el Maset. En la porta coincidim
els germans i cunyats, ens vam
posar a comentar l’emocionant,
que ha de ser aquest moment, en el
qual el capità banderera, esquadra
oficial i banda de música, desfila
entre els comparsistes que aplaudeixen
el seu pas, des del principi
del carrer fins a la porta del Maset.
Doncs l’única manera de sentir-ho
és éssent capitans, va apuntar un
de nosaltres; un altre va dir, doncs
l’any que ve hi ha dos dies vacants.
Sense pensar-ho més els vam
agafar, tal com s’havia dit. Verificada
la data amb el secretari ens
pren nota, ja estàvem apuntats!.
Ja a casa dels nostres pares els
vam donar la notícia, emocionats,
van recordar l’any que a casa van
tenir la capitania, el 12 de maig de
1969, dels cinc germans solament
havíem nascut tres, i la van celebrar
a casa al costat de la comparsa,
com uns membres més.
Enguany després de 39 anys la
família Camarasa Fraile tornarà a
representar la comparsa de Moros
Vells aquestos dos dies, en què la
Mare de Déu de Gràcia passeja
Capitania del 12 de maig de 1969.
Tomàs Camarasa Sarrió i Ana Maria Fraile Lloret amb la seua néta Ana.
triomfal pels nostres carrers. Amb
tot, passada l’eufòria del moment
reflexionem sobre moltes qüestions
a tenir en compte per preparar la
festa de la millor manera possible:
vestits, capitanies, horaris, etc. Però
totes les preocupacions s’oblidem
en el moment en què pensem en
el nostres pares. Per un costat el
nostre pare, com estarà d’orgullós
el dia que tota la seua família desfilem
pels carrers de Biar representant
a la comparsa amb aquest
càrrec tan important per a qualsevol
fester. I per un altre la nostra
mare sempre present, però això sí
en un segon plànol, ocupant-se de
tot allò que no podem fer els festers:
de la casa, de fer pastes, dels
menjars, que els vestits estiguen a
punt, sense demanar res a canvi.
Només, un somriure o una mirada
còmplice mentre que desfilem, la fa
feliç. Ella com qualsevol altra mare
són un dels pilars fonamentals de
la nostra festa.
I ja per acabar no voliem tancar
aquest escrit sense dedicar aquesta
capitania als moros vells, la comparsa
de la què formen part després de
diverses generacions i que esperem
representar amb la major il· lusió,
afecte i respecte. I com no, a totes
les persones que ens van precedir i
ja no estan amb nosaltres, familiars
amics i altres festers. Recordeu que
durant aquestos dies us durem al
nostre cor.
Bones festes a tots i totes!
B I A R 2 0 0 8 89
L A F E S T A