Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2. Introducció Figura 1. Els components de la definició de model – La competència dels professionals de la salut mental, – La creació d’un efectiu sistema d’informació sanitària, – El finançament just i adequat, – L’avaluació de l’eficàcia de les intervencions i la generació de noves evidències i innovacions. Hèlsinki suposa una fita fonamental en les estratègies de l’OMS. en relació a la salut mental. El Projecte de Política de la Salut Mental (2001) ja assenyalava la importància d’aquestes polítiques en el marc de les reformes de salut i explicitava que també les accions socials i legislatives externes al sector de la salut podien influir positivament o negativament en la salut mental de la població. El model que inspira les diferents propostes del Pla director de salut mental i addiccions es basa en aquest marc europeu (figura 1). Un model que ve definit, en primer lloc, per un marc conceptual i epistemològic que parteix de la pròpia Missió i dels valors que li donen suport. MISSIÓ I VALORS MODEL CONCEPTUAL/EPISTEMOLÒGIC MODEL D’ATENCIÓ MODEL DE SERVEIS MODEL ORGANITZATIU I PROFESSIONAL Figura 2. El model funcional de la salut mental La construcció de la salut mental al llarg de la vida (figura 2), i en especial durant les primeres etapes de la maduració psicobiològica, comporta una dinàmica tan complexa i plena de variables que es confon totalment amb la biografia i l’experiència de l’individu. És indubtable que els canvis socials, tant els macroscòpics o globals com els de l’entorn més immediat —tots ells relacionats—, impacten de manera decisiva en l’individu concret, la major part de vegades de manera imperceptible i no conscient. Molts d’aquests factors, i potser els més importants, no són controlables per la persona individual, però poden admetre influències des de la construcció social, des de les polítiques governamentals i des de la intervenció dels experts i els professionals. Són factors de caràcter biològic (com els genètics), individual (com les experiències afectives personals), familiars, socials, econòmics, educatius i mediambientals. FACTORS PREDISPONENTS – factors genètics – factors relacionats amb l’embaràs i el part – primeres experiències en la infància – entorn familiar – circumstàncies socials – entorn físic – educació – feina – condicions de treball – habitatge societat i cultura PRECIPITADORS ex: esdeveniments vitals SALUT MENTAL Recursos individuals CONTEXT SOCIAL PRESENT ex: suport social RESULTATS FINALS – nivell de benestar – salut física – símptomes – coneixements i habilitats – qualitat en les relacions – satisfacció sexual – utilització dels serveis – productivitat – salut pública Figura d’elaboració pròpia En coherència amb la missió i el marc conceptual, i des de l’anàlisi de les demandes i expectatives de tots aquells que han de rebre atenció, cal definir una proposta referida al «què», és a dir, als serveis més adequats que les diferents poblacions diana esperen i necessiten (el model d’atenció). Mantenir aquests objectius amb els recursos necessaris centra llavors la qüestió del «com», el model concret de serveis que cal implementar, i que ha de continuar la coherència iniciada per tal que allò que diem sigui allò que fem. Finalment, un model de serveis ha d’implicar també una proposta organitzativa i una proposta professional. Un model no és només un seguit de definicions ideològiques generals que ningú s’atreveix a discutir, sinó i sobretot, la manera com els conceptes – la missió – es realitzen. Un model necessita ser planificat, perquè només tindrà èxit si comporta uns objectius clars i realistes, si va acompanyat de totes les accions que, de manera sincronitzada, es requereixen, si genera resultats en salut i satisfacció, i si és convenientment avaluat per anar adaptant-lo als canvis de l’entorn i millorant-lo. La proposta epistemològica La salut mental, malgrat les dificultats conceptuals que el terme planteja, és un factor essencial per al creixement humà, per a desenvolupar una vida activa, mantenir relacions socials, i per tenir capacitat d’adaptació al medi físic i social que l’envolta. societat i cultura Font: Lahtinen, E., Lehtinen, V., Riikonen, E., Ahonen, J. (eds.): Framework for promoting mental health in Europe, Hamina 1999. Però la salut mental, en tant que condició per a la salut, és també un assumpte que interessa al conjunt de la societat perquè contribueix a la prosperitat, la solidaritat i la justícia social del conjunt. S’han de formular polítiques en matèria de treball, comerç, economia, educació, habitatge, planificació urbana, serveis municipals, assistència social i justícia penal, de tal manera que contribueixin al foment de la salut mental. És per tot això que la salut mental és en primer lloc un assumpte de salut pública. El compromís amb la salut mental de la població implica mirar de relligar, en la perspectiva de salut pública que citàvem, els conceptes de salut i malaltia en tant que fenomen social. Les activitats de promoció de la salut i la prevenció d’alguns trastorns evitables, amb estratègies que van des de la identificació dels grups de risc en diferents edats, fins a la lluita contra l’estigma associat a la malaltia mental, són un eix clau d’aquesta proposta. Els trastorns mentals són modificacions en l’estat de la persona, que poden anar de la vivència de malestar, o petites alteracions de l’humor, angoixa, tristesa o estrès, fins a greus canvis en el comportament, escissions de la personalitat, depressions 20 21
Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2. Introducció 22 greus, temptatives de suïcidi o crisis de pànic. Sempre representen un canvi o un trencament vital, alterant el contacte amb els altres, repercutint en la vida familiar, en la feina i en la situació econòmica. En resum, els trastorns mentals alteren el benestar de la persona i arriben, en ocasions, a estats de gran dependència i provoquen alteracions o patiment en el seu entorn sociofamiliar. L’alta prevalença de trastorns mentals es relaciona amb les ràpides transformacions socials que s’estan produint. Les transformacions socioeconòmiques, com ara les tensions econòmiques, polítiques, ètniques, l’atur, la pobresa, les migracions, la manca de suport familiar i social, la soledat i les ruptura de xarxes socials, són circumstàncies que contribueixen a augmentar la prevalença de suïcidi, conductes antisocials, violència, l’ús de tabac, alcohol i altres drogues, depressió i altres problemes de salut mental. L’envelliment de la població, un èxit sense precedents en les nostres societats, pot comportar també un risc d’increment de trastorns mentals, especialment si no s’afronten les mesures socials i sanitàries apropiades. És així com s’haurà d’anar introduint –es va introduint, de fet - un canvi de paradigma també en el que respecta a la conceptualització científica dels trastorns mentals, un paradigma que tingui en compte el tribut que representen en relació al procés de canvi social en el que estem immersos; i encara que les contribucions mèdiques són fonamentals en les actuacions a realitzar, no poden per si mateixes, fer front al conjunt de factors en joc. El model d’atenció És per això que el Pla director de salut mental i addiccions ha de fixar els seus objectius atenent alhora al creixement i la millora en l’adequació de l’oferta, senyalant un model d’atenció que orienti realment els serveis cap a una direcció concreta: les necessitats dels usuaris. Identificar les necessitats passa ineludiblement per conèixer les expectatives i els desigs dels usuaris. Amb un marc conceptual tan ampli com el plantejat, els usuaris del sistema d’atenció són diversos i presenten necessitats diferents: així, són usuaris els pacients concrets que demanen atenció, però també les seves famílies en moltes circumstàncies (nens, persones grans, pacients més greus); les poblacions de col·lectius de risc, en el seu conjunt; la comunitat; els serveis d’atenció a les persones, en l’àmbit social, educatiu o sanitari. La mirada àmplia que proposem per entendre la salut mental i intervenir en les seves alteracions, implica la convergència de molts punts de vista, la sinèrgia de diversos àmbits, disciplines i tecnologies. La multidisciplinarietat és una característica essencial que s’ha de traduir en capacitat de treball en equip, de manera interdisciplinar, en les actuacions concretes. En aquesta perspectiva, tots aquest usuaris han de rebre suport i atenció adaptats a les seves necessitats. Tots ells han de ser considerats com a ciutadans amb drets i com a clients capaços d’influir en les organitzacions assistencials. El lideratge serà una qüestió fonamental. A més de la capacitat financera necessària, des de la consideració que els problemes de salut mental i addiccions són un problema de govern i no únicament sanitari, s’ha de poder dirigir amb coherència, decisió i claredat en els continguts, amb la participació de les diferents administracions implicades. I el lideratge només serà possible si s’aconsegueix suscitar tota la participació i la complicitat dels agents: usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores, opinió pública en general. En el Pla director es dibuixa també un objectiu no menys ambiciós que la resta: la participació dels usuaris. Hem de millorar la implicació activa dels usuaris i les famílies en els plans terapèutics, i també l’acceptació dels tractaments en general, a través de relacions més transparents i compromeses entre els professionals i els pacients i familiars. Hem de millorar la capacitat de participació dels seus representants en les instàncies polítiques centrals i locals de decisió. I hem de buscar noves oportunitats de participació també en els serveis. El model de serveis Enfocats els problemes de la salut mental en tota l’amplitud descrita, haurem de considerar que són molts els serveis i professionals que a Catalunya s’estan ocupant d’aquesta qüestió. El repte és enorme, atès que, a l’endarreriment en la integració de la salut mental i les drogodependències a la xarxa sanitària general, amb la conseqüent repercussió en el finançament i en la insuficiència de recursos d’atenció a les persones, se suma un model social i de les organitzacions basat en la fragmentació i l’especialització de diverses mirades i competències. En aquestes condicions, que afecten també als serveis i dispositius del mateix sistema de salut mental i addiccions, l’ideal de l’atenció individualitzada real, pacient per pacient, és poc menys que inassolible. Aquest Pla director s’ha de basar doncs, en la integració com a objectiu de millora permanent i, a la vegada, com a model de referència per al procés general de canvi. Integració entre les xarxes especialitzades, començant per la salut mental i les addiccions, integració en l’entorn de l’atenció primària –lloc i escenari privilegiat per a les intervencions en salut mental i addiccions-, integració en les modalitats d’intervenció dins la mateixa xarxa especialitzada, integració progressiva amb els serveis socials, educatius i altres. La integració no és possible sense una visió global compartida i oberta, concretada en la capacitat de treballar en xarxa. La xarxa comunitària és el sistema «des d’on» i «allà on» es produeixen els fenòmens de patiment i malaltia. L’enfocament comunitari en els serveis i en la prestació, continua essent probablement la manera més racional de tractar la salut mental i la multiplicitat de situacions que planteja. El Pla director hauria de produir un gir notable en l’actual cultura reactiva dels nostres serveis, apostant per un concepte més preventiu, més rehabilitador i més proactiu en totes les intervencions. Podem dir que molts elements essencials del sistema (des del paper de l’atenció primària, la llunyania amb els serveis socials, la fragmentació del circuit i entre les xarxes especialitzades, l’hospitalització, la recerca o la docència), funcionen amb dinàmiques pròpies i no sempre alineades amb l’estratègia general del conjunt. Per això necessitem revisar el model. Construir un nou model significa actualitzar el compromís de l’atenció primària de salut amb la salut mental. Això, en les actuals condicions del primer nivell assistencial del sistema sanitari, no sembla una fita fàcil ni immediata. El Pla director senyala una perspectiva de col·laboració intensa, dins dels entorns de l’atenció primària, dels especialistes de salut mental en les tasques quotidianes dels CAP. Això serà un repte per a tots, també pels nostres especialistes que hauran d’adaptar els seus coneixements i les seves tècniques a aquest entorn específic. El model organitzatiu i professional El sistema sanitari en el seu conjunt té actualment uns reptes extraordinaris en la seva adaptació sostenible a les necessitats de salut de la població. 23
Page 1 and 2: (PD) Planificació i Avaluació Pla
Page 3 and 4: Pla Director de Salut Mental i Addi
Page 5 and 6: 1. Resum executiu
Page 11: Pla Director de Salut Mental i Addi
Page 63 and 64:
Pla Director de Salut Mental i Addi
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
show all

Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?