Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
5. Anàlisi de situació
5.1. Anàlisi
econòmica.
Estimació de la
despesa any
2006
L’estat de salut mental d’una societat està íntimament relacionat amb l’estat de salut
general i els seus determinants, però també està molt influït pels factors demogràfics,
socials i econòmics i pel propi sistema assistencial.
L’alta prevalença dels trastorns mentals i les addiccions es relaciona amb les ràpides
transformacions socials que s’estan produint. L’envelliment de la població i les transformacions
socioeconòmiqes, com ara les tensions econòmiques, polítiques i ètniques,
l’atur, la pobresa, les migracions, la manca de suport familiar i social, la soledat
i la ruptura de xarxes socials són circumstàncies que contribueixen a augmentar la
prevalença de suïcidi, conductes antisocials, violència, l’ús del tabac, alcohol i altres
drogues, depressió i altres problemes de salut mental.
Entre els TM, la depressió és considerada una de les principals causes de discapacitat
6 , ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia i es preveu que l’any
2020 estarà en segon lloc, després de la cardiopatia isquèmica.
L’OMS 7 ressalta la importància de la prevalença dels TM en la població i preveu que
un de cada quatre habitants del planeta patirà alguna forma de trastorn mental o neurològic
al llarg de la seva vida. També assenyala que dues terceres parts dels afectats
per un TM no arriben a demanar ajuda a un professional sanitari.
A nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s’estimen
al voltant del 3%-4% del PIB. Els costos indirectes a nivell de pèrdua de productivitat
i altres costos socials són enormes.
Segons un estudi realitzat recentment 8 a Catalunya l’atenció a les malalties mentals
suposa una despesa aproximada del 10,6% del pressupost del Departament de
Salut (compra de serveis del CatSalut i pressupost consolidat de l’ICS del 2006).
Aquest estudi s’ha fet analitzant la despesa que generen totes les malalties incloses
en el grup V del CIM-9-MC (Codi Internacional de Malalties – 9a. Revisió- Modificació
Clínica) i que engloba tant les malalties mentals, com les addiccions, l’Alzheimer i les
demències.
Gràfic 2. Comparació
de la distribució de la
despesa de salut
mental en relació al
pressupost global de
compra de serveis del
2006 (CatSalut – ICS)
Taula 1. Distribució
percentual dels grups
terapèutics que generen
la despesa farmacèutica
en salut
mental (2005)
total
Grup V (malalties
mentals)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
At. Primària At. Especialitzada At. Farmacèutica
Gràfic d’elaboració pròpia. Font de dades: Avaluació de la participació dels Plans directors en la despesa sanitària
del CatSalut (juliol 2006)
Atesa la importància de la despesa que genera l’atenció farmacèutica, que en el cas
de la salut mental se situa al voltant del 37,5%, considerem que és interessant conèixer
quina és la seva distribució (taula 1).
Tipus de producte
% despesa
Antidepressius 47,8
Antipsicòtics 30,4
Fàrmacs antidemència 10,6
Ansiolítics 6,1
Psicoestimulants 2,9
Hipnòtics i sedants 2,2
TOTAL 100
Taula d’elaboració pròpia. Font de dades: Avaluació de la participació dels Plans directors en la despesa sanitària
del CatSalut (juliol 2006)
Finalment cal ressaltar l’esforç que s’ha fet d’ençà l’any 1990 per tal de canviar la
tendència del pes que fins llavors tenia l’atenció hospitalària en l’abordatge de les
malalties mentals i avançar cap a un model d’atenció comunitària (gràfic 3).
Gràfic 1. Pes relatiu
del cost de l’atenció
als problemes de salut
mental en el total del
pressupost de compra
de serveis del 2006
(CatSalut - ICS)
(10,60%)
Gràfic 3. Distribució
del pressupost sanitari
públic de salut mental
(1990 vs 2005)
2005
1990
24,51%
42,09%
75,49%
57,91%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
(89,40%)
Atenció comunitaria Atenció hospitalària
Gràfic d’elaboració pròpia. Font de dades: Avaluació de la participació dels Plans directors en la despesa sanitària
del CatSalut (juliol 2006)
Gràfic d’elaboració pròpia. Font de dades: Departament de Salut – DGPA / Pla director de salut mental i addiccions
Si s’analitza amb més detall aquesta despesa, ens trobem que un 26,2% es destina
a l’atenció primària (general i especialitzada i serveis de rehabilitació), un 36,3% a
l’atenció especialitzada (hospitalització) i un 37,5% a l’atenció farmacèutica (gràfic 2).
5.2. Estat de
salut
L’Organització Internacional del Treball (OIT), en el seu informe sobre la salut mental
en l’àmbit laboral elaborat l’any 2000, destaca l’increment de la incidència dels problemes
de salut mental, que afecta a un 10% dels treballadors i comporten absentisme,
incapacitat laboral i la pèrdua del lloc de treball.
34
35