Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
5. Anàlisi de situació
quadres greus, l’estigmatització associada a la malaltia mental i les addiccions pot tenir
també un paper rellevant en l’ocultació per part del pacient i de la família davant l’entorn.
En l’estudi europeu ESEMeD, el més recent sobre prevalença de trastorns mentals en
la població general, s’ha vist que a Catalunya, del total de les persones que han presentat
algun trastorn mental en el darrer any, el 59,42% no havia contactat, durant el
mateix període, amb cap professional sanitari, mentre que a Europa el percentatge
havia estat del 74,19%. (Gràfic 17).
Gràfic 18. Percentatge
d’utilització dels diferents
professionals
sanitaris, dels que han
patit un TM en el
darrer any i s’han visitat
amb algun professional
sanitari en el
darrer any. Catalunya
2002
27,90
19,57
Europa
5,83
13,15
33,5
39,89
23,56
Catalunya
3,89
26,79
5,87
Gràfic 17. Distribució
de la població amb
qualsevol TM en el
darrer any, segons l’atenció
sanitària rebuda
al darrer any.
Catalunya 2002
Europa
Catalunya
59,42
74,19
10,87
3,39
8,65 5,05 7,2 1,5
2,38
9,56 16,19
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
No visites Med. Gral. Psic. Psiq. MG+SM
Font: ESEMeD, 2002.
Gràfic d’elaboració pròpia.
Altres
1,58
Font: ESEMeD, 2002
Gràfic d’elaboració pròpia.
només MG
només psiq.
només altres
només psic.
MG + SM
Les dades anteriors són coherents amb un major percentatge d’utilització de fàrmacs
en l’entorn català. L’increment espectacular de la prescripció d’antidepressius a partir
de l’aparició dels ISRS en la dècada dels 90 en el nostre entorn i en el conjunt
europeu, comporta avui un repte formidable per a la salut pública i per a la despesa
sanitària. Si a això afegim, com ho proven l’estudi citat i altres, que la depressió i els
trastorns mentals en general estan infradiagnosticats i a més, evolucionen a l’alça,
què hem d’esperar d’aquest comportament
Entre les persones que al llarg dels darrers dotze mesos han presentat un trastorn de
l’ànim (depressió major), el 55,4% havien consultat a un professional sanitari per aquest
motiu i entre els que havien presentat un trastorn d’ansietat va ser del 43,7%.
Com es pot veure en el cas de Catalunya, el 10,87% de les persones amb trastorn
mental havia fet almenys un contacte amb l’atenció primària de salut, mentre que la
mitjana europea era del 8,65%. En el cas de l’atenció especialitzada, el percentatge
de les persones amb trastorns mentals que havia contactat era del 28,13% a
Catalunya i del 15,64% en el conjunt europeu.
Si considerem el total de persones amb trastorn mental que havia fet algun contacte
amb el sistema sanitari, la participació exclusiva del metge de capçalera havia estat
del 26,79% a Catalunya per 33,54% a Europa. La intervenció només psicològica
havia estat del 5,87% a Catalunya i del 13,15% a Europa.
El psiquiatre en exclusiva o juntament amb el metge de família, havia participat en el
63,45% dels casos a Catalunya, mentre que la mitjana europea era del 47,47% (gràfic
18).
Taula 13. Utilització de
fàrmacs psicotròpics
als dotze mesos, per
sexe i grup terapèutic.
Catalunya i Espanya,
2002
En la taula 13 podem veure que entre els catalans diagnosticats de depressió major, el
38,9% reben només tractament farmacològic, el 6,9% tractament psicològic 1 i el
44,3% d’ambdós tipus. Entre els diagnosticats de trastorns d’ansietat a Catalunya, el
39,8% reben solament tractament farmacològic (40,5% a Espanya), el 2,4% tractament
psicològic (1,7% a Espanya) i el 42,0% ambdós tractaments (39,4% a l’Estat espanyol).
Fàrmac
n (%) N = 1.645 Comparació per sexe OR (IC95%)
Catalunya Espanya Catalunya Espanya
Qualsevol psicotròpic 340 (18,72%) 991 (16,12%) 2,12 (1,59-2,83) 2,08 (1,75-2,47)
Utilització general
Antidepressiu 119 (6,36%) 290 (4,69%) 3,03 (1,87-4,91) 2,19 (1,55-3,09)
Ansiolític 247 (13,46%) 722 (11,42%) 2,09 (1,49-2,93) 2,3 (1,86-2,83)
Antipsicòtic 32 (1,95%) 122 (2,15%) 0,96 (0,44-2,08) 1,92 (1,23-2,98)
Estabilitzador de l’ànim 7 (0,27%) 15 (0,23%) 1,15 (0,24-5,59) 0,78 (0,2-3,04)
Utilització exclusiva
Només Antidepressiu 44 (19,34%) 117 (17,85%) 2,14 (0,97-4,75) 1,03 (0,58-1,81)
Només Ansiolític 168 (75,94%) 527 (73,62%) 0,83 (0,41-1,67) 1,19 (0,74-1,91)
Només Antipsicòtic 7 (3,72%) 46 (7,46%) 0,13 (0,02-0,84) 0,69 (0,36-1,33)
Només Estabilitzador de l’ànim 3 (1,01%) 6 (1,07%) 0,52 (0,05-6,06) 0,37 (0,04-3,08)
Utilització combinada
Antidepressiu + Ansiolític 61 (74,16%) 136 (69,21%) 3,43 (1,01-11,61) 1,06 (0,41-2,72)
Antidepressiu + Antipsicòtic 6 (9,94%) 14 (9,07%) 0,13 (0,02-0,84) 0,25 (0,06-0,98)
Font: Haro JM, Palacín C, Vilagut G, Romera B, Codony M, Autonell J, Ferrer M, Ramos J, Kessler R, Alonso J. La
epidemiología de los trastornos mentales en España: métodos y participación en el proyecto ESEME-España. Actas
Españolas de Psiquiatría (en premsa).
50
1 Almenys una visita amb un professional psicòleg
51