Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Pla Director de Salut Mental i Addiccions 5. Anàlisi de situació 68 – L’oferta insuficient, amb poc temps per als pacients, pot implicar un increment de la despesa farmacèutica i una medicalització de la vida quotidiana. – L’increment de la demanda d’atenció a trastorns neuròtics dificulta l’atenció als Trastorns Mentals més greus. – Llistes d’espera per tractament. – Força heterogeneïtat de l’oferta en funció dels centres (variabilitat de la pràctica clínica). – Insuficient intervenció en la crisi. – Insuficient atenció psicològica. – Baixa prevalença en serveis de les persones amb Trastorn Mental Greu i Trastorn Mental Sever. – Poca atenció familiar, social i d’infermeria. – Enfocament reactiu i no proactiu dels serveis (serveis = estructures). – Poca atenció a diversitat cultural. – Manca de programes o d’estratègies amb implicació social: Immigrants, Dones maltractades, Ex presos, altres centrats en serveis socials, etc. – Poc desenvolupament del Pla de Serveis Individualitzat (PSI) i de l’atenció domiciliària. – Saturació de molts serveis hospitalaris. Hospitalització de nens i d’adolescents, de gent gran i patologia dual, dificultats en el model de serveis de mitjana i llarga estada, efecte de «porta giratòria» per manca de continuïtat assistencial des dels serveis comunitaris, Llarga Estada, i escassa cooperació amb Centres de Salut Mental i Centres de Dia. Manquen alternatives a la Llarga Estada. Poc personal d’atenció. Finançament baix. Reconversió a mitges. – Hospitals de Dia heterogenis / Poques Comunitats Terapèutiques / manca d’alternatives residencials per adolescents. – Model de Centres de Dia poc orientat a Serveis de Rehabilitació Comunitari. Inexistència d’aquest tipus de serveis per a la població adolescent. – Insuficients recursos de Benestar Social, i necessitat de crear noves tipologies de serveis residencials amb més suport sanitari. – Poca implicació en alternatives laborals als malalts mentals per als adolescents i els adults. – Dèficits en la continuïtat assistencial. – Professionals: – Manca de planificació de necessitats (psiquiatres). – Pocs psicòlegs clínics i infermers especialitzats en salut mental. – Necessitats de formació en relació al model públic. – Necessitats de millor carrera professional. – Mal retribuïts. – Síndrome del Burn-out: desmotivació dels professionals. – Manca de formació especialitzada (psiquiatres, psicòlegs, Diplomats d’Infermeria, en infància, adolescència, psicogeriatria, addiccions...). – Desigualtats retributives entre la xarxa de salut mental i la xarxa de drogodependències. – Manca de definició de les competències professionals. – Gestió clínica: – Poca cultura de qualitat, avaluació de la pràctica. – Poca aplicació de guies clíniques. – Poca recerca epidemiològica i clínica. – Pocs indicadors orientats a resultats. – Variabilitat clínica no justificada. – Sistemes d’informació: – Poc accés a les noves TIC’s. – Absència d’Història Clínica Informatitzada. – Baix finançament, especialment en alguns àmbits (Llarga estada, Centres de Salut Mental. Xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD), etc.). Fortaleses – Xarxes àmplies, multidisciplinàries i comunitàries i accessibles. – Existència d’una xarxa de salut mental infantil i juvenil desenvolupada. – Professionals motivats amb lideratge, expertesa professional, experiència en el treball interdisciplinari i molt predisposats a col·laborar amb l’Administració. – Experiències existent en l’àmbit de la promoció i prevenció, sobretot en drogodependències. – Integració de les xarxes de salut mental i drogodependències. – La Salut mental ha estat pionera en el desplegament d’un model de gestió clínica del cas (case-management o PSI). Anàlisi de l’entorn global Amenaces – Increment de la demanda i de la complexitat en els centres especialitzats. – Estigma cultural i social envers la malaltia mental i les drogodependències. – Delegació de les responsabilitats socials cap al sistema sanitari en general, i la salut mental i les addiccions en particular. – Entorn competitiu i consumista (indústria farmacèutica, mitjans de comunicació, TV) que impacta en els serveis, els professionals i les demandes dels usuaris. – Model social en transició: confusió famílies, escola, etc… – Poca implicació dels serveis d’altres departaments en l’atenció als problemes de salut mental i les drogodependències. – Poca implicació comunitària i poca participació de l’entorn local (ajuntaments, serveis). – Insuficient promoció social i política de la recerca en SM, innovació de serveis, etc. – Dèficits en els sistemes de titulacions i acreditacions d’unitats docents. – Multiplicitat de xarxes. Xarxes paral·leles i poc integrades (Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç, xarxa infantil i d’adults, Xarxa d’atenció a les drogodependències, xarxa de serveis social…). – Dèficit en el finançament de la salut mental i les addiccions, baix pes relatiu en el pressupost general de sanitat. Oportunitat – Declaració del Consell de Ministres d’Europa Hèlsinki 2005. – Preocupació social i política. – Pla director de salut mental i addiccions. – Pla Integral d’Atenció a les persones amb problemes de salut mental. – Nova Agència de Salut Pública de Catalunya. – Programa d’Atenció a les persones amb dependència. 69
Pla Director de Salut Mental i Addiccions 5. Anàlisi de situació – Nou mapa sanitari sociosanitari i de salut pública. – Desenvolupament del Programa Salut i Escola, – Mesa retributiva social amb representació de la xarxa salut mental i drogodependències. – Treball conjunt amb altres Plans directors (immigració, sociosanitari i oncologia). DAFO Població infantil (de 0 a 12 anys) Anàlisi interna Anàlisi de l’entorn Debilitats • Baix nivell d’activitat de promoció i prevenció. • Orientació assistencial versus preventiva. • Territorialització no coincident entre xarxes. • Manca d’experiència en auditoria i control de qualitat de serveis. • Falta de continuïtat de programes (ex. Neonatología, adolescència). • Formació no orientada a la prevenció. • Falta de guies clíniques unificades. • Detecció tardana dels Trastorns Mentals Greus. • Atenció parcial nen / família. • Manca de formació en patologia dual. • Manca de recerca epidemiològica i clínica. • Sistemes d’Informació per desenvolupar (Història Clínica, Pla Terapèutic). • Manca de recursos especialitzats. • Contractació personal sense formació específica. • Falta de formació xarxa hospitalària. • Disminució de l’atenció psicoterapèutica. • Inexistència atenció domiciliària. • Diverses classificacions diagnòstiques. • Manca d’equips d’atenció psicopedagògica. Amenaces • Multiplicitat de xarxes. • Pressió assistencial. • Impossibilitat de fer programes domiciliaris. • Manca de l’especialitat de psiquiatria infantil. • Desigual territorialització amb equips d’altres departaments. • Falta Diplomats d’Infermeria especialistes en salut mental comunitària i treball preventiu. • Estigmatització pacient/famílies. • Mitjans de comunicació. • Perill de la medicalització excessiva. • Recursos humans insuficients. • Persistència de la baixa integració entre xarxes a nivell de l’Administració. Fortaleses • Equips multidisciplinaris. • Xarxa salut mental infantil amb bona formació. • Atenció gratuïta i universal. • Xarxes accessibles. • Bona coordinació amb xarxes educatives, socials i justícia. • Professionals motivats. • Professionals disposats a cooperar amb l’Administració. • Experiències de programes de promoció i prevenció. • Experiència d’interconsulta, coordinació intraxarxes i unitats funcionals. • Incipient xarxa d’atenció a la discapacitat intel·lectual. Oportunitats • Pla Integral d’Atenció a les persones amb problemes de salut mental. • Preocupació social i política per la salut mental. • Pla director de salut mental i addiccions. • Existència de 4 xarxes: d’Atenció Primària de Salut, de Salut Mental, d’Atenció a les dependències, i xarxa Educativa. • Declaració Consell de Ministres d’Europa 2005 Hèlsinki. • Programa del nen sa i protocol de SM. • Possibilitat de programes per marcadors universals. • Desenvolupar programes preventius existents. Anàlisi de l’entorn Amenaces Oportunitats • Falta de recursos comunitaris. • Nova Agència de Salut Pública. • Llista d’espera: (població, model d’atenció). • Experiències Unitats funcionals. • Falta de formació de la xarxa hospitalària en • Nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut salut mental i salut mental infantil i juvenil. pública. • No existència de l’especialitat de psiquiatria • Desenvolupar els programes TMG i de psicoteràpia. infantil, psicologia clínica infantil, i infermeria comunitària. • Creació d’Observatoris específics. • Difondre el programa Salut - Escola a aquesta franja d’edat. • Possibilitat de programes de prevenció domiciliària d’infermeria comunitària. • Bona salut i salut mental dels nens. DAFO Població adolescent (de 13 a 18 anys) Anàlisi interna Debilitats Fortaleses • S’atén el 25% de la població amb TMG. • Xarxa infanto - juvenil desenvolupada. • Escassa cultura de promoció o prevenció a • Motivació professional. la XSM. • Xarxa de salut mental amb model definit. • Falta de racionalitat i correspondència • Accessibilitat. geogràfica (CAS, CSMIJ, CSMA i altres). • Xarxa de drogues: Integració de la cultura de • Variabilitat en la praxis clínica (guies clíniques). • Inici dels programes TMG. promoció de la salut (prevenció). • Recursos insuficients per a l’atenció integral • Integració xarxa de salut mental – XAD. (professional/ temps). • Manca de formació. • No avaluació de les intervencions. • Rigidesa dels criteris administratius interxarxes (passi dels CSMIJ als CSMA). • Trastorn per ús de substàncies (TUS). • Barrera d’entrada a la xarxa de salut mental especialitzada. • Mancança de programes específics als Hospitals de Dia. • Llista d’espera. • No coordinació entre els CSMIJ i els CAS. • Manca de model d’intervenció en Trastorns per abús de substàncies. • Escassa activitat de recerca. • Falta de coherència i d’integració dels sistemes de registre i d’informació. • Codificació diagnòstics obsoleta. • Addiccions comportamentals. • No Psicoteràpia / no protocol de suïcidis en urgències (temptatives), no programes rehabilitadors en les psicosis. 70 71
Page 1 and 2: (PD) Planificació i Avaluació Pla
Page 3 and 4: Pla Director de Salut Mental i Addi
Page 5 and 6: 1. Resum executiu
Page 35: Pla Director de Salut Mental i Addi

Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?