Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
7. Mapa sanitari
– Els centres d’atenció a les drogodependències no tenen actualitzada la cartera de
serveis en relació a les necessitats emergents.
– Poca definició de la cartera de serveis especialitzada i oferta molt enfocada als
tractaments psicofarmacològics, degut en part al poc temps de professional.
L’atenció psicològica i d’infermeria és molt baixa en el conjunt de l’oferta.
– Poca especialització en relació als diferents problemes de salut.
– Variabilitat clínica important i poca mesura de resultats.
– Malgrat les prioritzacions fetes, les persones amb TMG i TMS reben una atenció
poc activa i poc intensiva. La resposta dels serveis a situacions crítiques és insuficient
i poc àgil. Poca atenció domiciliària i manca de cobertura dels programes de
gestió de casos.
– Les famílies tenen necessitats de suport poc ateses.
– La rehabilitació comunitària és desigual i se centra en gran part en els models de
centre de dia.
– Oferta assistencial dels hospitals de dia poc definida, i poca homogeneïtat sobre
intervencions i processos assistencials.
– Existeix saturació en molts serveis hospitalaris, tant per nens i joves com d’adults,
i manca reordenació en alguns territoris. Els serveis de subaguts i de llarga estada,
així com els de psicogeriatria no responen adequadament a les necessitats
dels pacients més greus, i la reconversió d’aquests llits no s’ha acabat de fer.
– Manquen recursos residencials per a adolescents amb trastorns mentals i riscos
greus associats.
– L’oferta de serveis socials, educatius especials i ocupacional-laborals és insuficient,
i els models actuals necessiten ser revisats.
– Les polítiques interdepartamentals i la gestió integral de serveis presenten greus
dificultats.
En definitiva, els serveis actuals no poden, ni pel model d’atenció en el que es basen,
ni per la insuficiència de recursos que representen, afrontar amb garanties tota la
complexitat dels trastorns mentals i les addiccions presents en la nostra societat.
El Pla director es posiciona en una perspectiva de salut pública que implica l’ampliació
del compromís sanitari als àmbits de la promoció de la salut i la prevenció de la
malaltia, així com un increment dels elements d’integració i coordinació entre els diferents
dispositius i serveis d’atenció a les persones.
A partir d’aquí, el nou model de serveis s’organitza en tres grans àmbits d’intervenció,
diferenciats per problemes de salut, tipologia o complexitat de les intervencions,
i entorn de serveis on aquestes poden resultar més eficients (figura 6). Aquesta classificació
respon a una perspectiva organitzativa i de gestió que creiem útil per a la
planificació dels serveis, i implica, sens dubte, un cert correlat clínic d’inici, encara
que limitat per la freqüent observació de la comorbiditat o de l’evolució tòrpida de
molts processos inicialment lleus.
Figura 6. El model
organitzatiu dels serveis
de Salut Mental i
Addiccions
DEMANDA
Figura d’elaboració pròpia.
ACOLLIDA
I
VALORACIÓ
Entorn
d’Atenció
Primària
CONSULTA
TRACTAMENT
ESPECIALITZAT
ASSISTÈNCIA
INTEGRAL
Entorn sanitari
especialitzat
(ambulatori/
hospitalari)
Entorns comunitaris
i hospitalaris (amb
components sociosanitaris)
i intervencions
intersectorials (“presa
a càrrec”)
Tal com es mostra a la figura 5, la valoració de la demanda concreta (el problema de
salut) és la funció clau que determina el tipus de resposta. El resultat de la valoració
conté implícitament un diagnòstic no només clínic, sinó també referit a la pròpia
capacitat de l’individu de «fer-se’n càrrec», del seu trastorn (el seu funcionament
social actual), i per tant, del grau d’intervenció professional que es requereix.
En aquest sentit ampli, relatiu a la intensitat de recursos que s’han de posar en joc
en cada àmbit, podem parlar de resposta de baixa, mitjana o alta complexitat 2 . La
valoració hauria d’activar un sistema d’atenció o altre, cada un implicant un enfocament
de la resposta orientada a uns objectius específics, contenint modalitats d’intervenció
de diferent intensitat, amb implicacions professionals diferents, realitzades
en entorns també diferents.
Les implicacions en els serveis necessaris per a cada àmbit són evidents, si enfoquem
la planificació tenint en compte l’eficiència.
Aquests tres àmbits es defineixen com:
a) Intervencions de l’Atenció Primària de Salut, amb el suport de l’especialitzada
b) Tractaments especialitzats experts, per programes i guies clíniques
c) Tractaments integrals per a les persones amb trastorns greus de llarga evolució i
risc de discapacitat (taula 35).
112
2. Ens referim a la complexitat d’atenció integral més que al grau d’especialització i sofisticació tecnològica
per a l’atenció d’un procés poc freqüent (alta especialització).
113