Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
2. Introducció
22
greus, temptatives de suïcidi o crisis de pànic. Sempre representen un canvi o un
trencament vital, alterant el contacte amb els altres, repercutint en la vida familiar, en
la feina i en la situació econòmica. En resum, els trastorns mentals alteren el benestar
de la persona i arriben, en ocasions, a estats de gran dependència i provoquen
alteracions o patiment en el seu entorn sociofamiliar.
L’alta prevalença de trastorns mentals es relaciona amb les ràpides transformacions
socials que s’estan produint. Les transformacions socioeconòmiques, com ara les tensions
econòmiques, polítiques, ètniques, l’atur, la pobresa, les migracions, la manca
de suport familiar i social, la soledat i les ruptura de xarxes socials, són circumstàncies
que contribueixen a augmentar la prevalença de suïcidi, conductes antisocials,
violència, l’ús de tabac, alcohol i altres drogues, depressió i altres problemes de salut
mental. L’envelliment de la població, un èxit sense precedents en les nostres societats,
pot comportar també un risc d’increment de trastorns mentals, especialment si
no s’afronten les mesures socials i sanitàries apropiades. És així com s’haurà d’anar
introduint –es va introduint, de fet - un canvi de paradigma també en el que respecta
a la conceptualització científica dels trastorns mentals, un paradigma que tingui en
compte el tribut que representen en relació al procés de canvi social en el que estem
immersos; i encara que les contribucions mèdiques són fonamentals en les actuacions
a realitzar, no poden per si mateixes, fer front al conjunt de factors en joc.
El model d’atenció
És per això que el Pla director de salut mental i addiccions ha de fixar els seus objectius
atenent alhora al creixement i la millora en l’adequació de l’oferta, senyalant un
model d’atenció que orienti realment els serveis cap a una direcció concreta: les
necessitats dels usuaris.
Identificar les necessitats passa ineludiblement per conèixer les expectatives i els
desigs dels usuaris. Amb un marc conceptual tan ampli com el plantejat, els usuaris
del sistema d’atenció són diversos i presenten necessitats diferents: així, són usuaris
els pacients concrets que demanen atenció, però també les seves famílies en moltes
circumstàncies (nens, persones grans, pacients més greus); les poblacions de
col·lectius de risc, en el seu conjunt; la comunitat; els serveis d’atenció a les persones,
en l’àmbit social, educatiu o sanitari.
La mirada àmplia que proposem per entendre la salut mental i intervenir en les seves
alteracions, implica la convergència de molts punts de vista, la sinèrgia de diversos
àmbits, disciplines i tecnologies. La multidisciplinarietat és una característica essencial
que s’ha de traduir en capacitat de treball en equip, de manera interdisciplinar,
en les actuacions concretes.
En aquesta perspectiva, tots aquest usuaris han de rebre suport i atenció adaptats a
les seves necessitats. Tots ells han de ser considerats com a ciutadans amb drets i
com a clients capaços d’influir en les organitzacions assistencials.
El lideratge serà una qüestió fonamental. A més de la capacitat financera necessària,
des de la consideració que els problemes de salut mental i addiccions són un
problema de govern i no únicament sanitari, s’ha de poder dirigir amb coherència,
decisió i claredat en els continguts, amb la participació de les diferents administracions
implicades. I el lideratge només serà possible si s’aconsegueix suscitar tota la
participació i la complicitat dels agents: usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores,
opinió pública en general.
En el Pla director es dibuixa també un objectiu no menys ambiciós que la resta: la
participació dels usuaris. Hem de millorar la implicació activa dels usuaris i les famílies
en els plans terapèutics, i també l’acceptació dels tractaments en general, a través
de relacions més transparents i compromeses entre els professionals i els
pacients i familiars. Hem de millorar la capacitat de participació dels seus representants
en les instàncies polítiques centrals i locals de decisió. I hem de buscar noves
oportunitats de participació també en els serveis.
El model de serveis
Enfocats els problemes de la salut mental en tota l’amplitud descrita, haurem de considerar
que són molts els serveis i professionals que a Catalunya s’estan ocupant d’aquesta
qüestió. El repte és enorme, atès que, a l’endarreriment en la integració de la
salut mental i les drogodependències a la xarxa sanitària general, amb la conseqüent
repercussió en el finançament i en la insuficiència de recursos d’atenció a les persones,
se suma un model social i de les organitzacions basat en la fragmentació i l’especialització
de diverses mirades i competències. En aquestes condicions, que
afecten també als serveis i dispositius del mateix sistema de salut mental i addiccions,
l’ideal de l’atenció individualitzada real, pacient per pacient, és poc menys que
inassolible. Aquest Pla director s’ha de basar doncs, en la integració com a objectiu
de millora permanent i, a la vegada, com a model de referència per al procés general
de canvi. Integració entre les xarxes especialitzades, començant per la salut mental
i les addiccions, integració en l’entorn de l’atenció primària –lloc i escenari
privilegiat per a les intervencions en salut mental i addiccions-, integració en les
modalitats d’intervenció dins la mateixa xarxa especialitzada, integració progressiva
amb els serveis socials, educatius i altres.
La integració no és possible sense una visió global compartida i oberta, concretada
en la capacitat de treballar en xarxa. La xarxa comunitària és el sistema «des d’on»
i «allà on» es produeixen els fenòmens de patiment i malaltia. L’enfocament comunitari
en els serveis i en la prestació, continua essent probablement la manera més
racional de tractar la salut mental i la multiplicitat de situacions que planteja. El Pla
director hauria de produir un gir notable en l’actual cultura reactiva dels nostres serveis,
apostant per un concepte més preventiu, més rehabilitador i més proactiu en
totes les intervencions.
Podem dir que molts elements essencials del sistema (des del paper de l’atenció
primària, la llunyania amb els serveis socials, la fragmentació del circuit i entre les
xarxes especialitzades, l’hospitalització, la recerca o la docència), funcionen amb
dinàmiques pròpies i no sempre alineades amb l’estratègia general del conjunt. Per
això necessitem revisar el model.
Construir un nou model significa actualitzar el compromís de l’atenció primària de
salut amb la salut mental. Això, en les actuals condicions del primer nivell assistencial
del sistema sanitari, no sembla una fita fàcil ni immediata. El Pla director senyala
una perspectiva de col·laboració intensa, dins dels entorns de l’atenció primària,
dels especialistes de salut mental en les tasques quotidianes dels CAP. Això serà un
repte per a tots, també pels nostres especialistes que hauran d’adaptar els seus
coneixements i les seves tècniques a aquest entorn específic.
El model organitzatiu i professional
El sistema sanitari en el seu conjunt té actualment uns reptes extraordinaris en la seva
adaptació sostenible a les necessitats de salut de la població.
23