Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
5. Anàlisi de situació
En el moment d’afrontar l‘incessant increment del consum de psicofàrmacs, caldrà
tenir en compte:
– que el canvi del model d’atenció a la salut mental, tot fent-lo més accessible i acostant-lo
a l’atenció primària, s’associa a la millora de la detecció i, per tant, a la major
prescripció 31, 32 .
– que sembla possible que la millor tolerància als nous antidepressius, provoqui una
sobreprescripció en l’atenció primària, indicats no tant sols en trastorns menors o
subclínics, sinó fins i tot en no trastorn. Aquest comportament, que pot arribar a
afectar un 50% de les prescripcions, es compensa, en part, perquè una quarta part
dels pacients que surten de la consulta amb una recepta d’antidepressius, no torna
a demanar-ne cap altra 33 .
– la prescripció en trastorns lleus o no trastorn es relaciona amb el fenomen de la
medicalització de la vida quotidiana, perceptible clarament no solament en l’entorn
de l’atenció primària sinó també en l’especialitzada 34 .
Gràfic 19. Evolució de
la mortalitat per TM.
Catalunya, 1983-2002
35
30
25
20
15
10
5
Homes
Dones
5.5. Mortalitat
Taula 14. Taxes específiques
de mortalitat
per Malaltia Mental
per grups d’edat i
sexe (x100.000 hab.).
Catalunya, 2003
La complexitat d’aquests tipus de fenòmens és alta. D’una banda està clar que la
depressió no tractada s’associa a risc de suïcidi i a un major nombre de temptatives,
però l’increment del consum a què fem referència no ha modificat les taxes de suïcidi
al nostre país. També en relació a la discapacitat associada podem veure el mateix
comportament paradoxal. Les baixes laborals degudes a depressió s’han incrementat,
fins a representar actualment la segona causa d’Incapacitat Laboral a Espanya.
L’anàlisi de la mortalitat (taula 14), pel que fa a les causes que estan més relacionades
amb la salut mental, mostra que a Catalunya, l’any 2003, la taxa específica de
mortalitat per trastorns mentals i del comportament (TM), pels 20 grans grups de
causes de mort, és de 53,15 morts per 100.000 habitants, (un 13,8 % més que l’any
2002).
Entre els anys 1983 i 2002 les defuncions per TM han sofert un increment molt important,
i és l’envelliment progressiu de la població una de les causes fonamentals, en
afectar majoritàriament a les persones de més 64 anys.
84 Total
Dones 0 0 0,35 0,78 1,42 0,98 0,92 3,12 21,66 262,29 1.930,15 70,36
Homes 0 0 0 1,73 5,78 7,63 3,77 8,30 31,44 271,83 1.445,80 35,40
Total 0 0 0,17 1,27 3,68 4,35 2,33 5,65 26,13 266,07 1.87,54 53,15
Font: Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut.
Taula 15. Taxes estandarditzades
(x100.000
hab.) i Mortalitat proporcional
estandarditzada.
(Població
Catalunya 1991). 20
grans grups.
Catalunya, 2003
0
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
Taxes estandarditzades per 100.000 habitants. Fins l’any 1999 la malaltia d’Alzheimer estava inclosa en aquest
grup. Font: Departament de Salut. Registre de Mortalitat.
Dones Homes Total
TME % TME % TME %
I. Infeccioses 11,72 2,20 18,88 1,98 14,97 2,10
II. Tumors 130,92 24,57 302,98 31,82 204,05 28,65
III. Sang 2,41 0,45 3,31 0,35 2,80 0,39
IV. Endocrines 19,88 3,73 26,33 2,77 22,72 3,19
V. Mentals 36,11 6,78 36,24 3,81 37,03 5,20
VI. Nerviós 33,44 6,28 34,63 3,64 34,31 4,82
VII. Ull 0,03 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00
VIII. Oïda 0,02 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00
IX. Circulatori 172,25 32,33 262,58 27,58 211,70 29,73
X. Respiratori 42,95 8,06 116,84 12,27 71,32 10,01
XI. Digestiu 26,37 4,95 48,13 5,06 35,93 5,04
XII. Pell 1,30 0,24 1,16 0,12 1,26 0,18
XIII. Osteomuscular 7,09 1,33 6,01 0,63 6,71 0,94
XIV. Genitourinari 12,64 2,37 20,55 2,16 15,42 2,16
XV. Embaràs i part 0,08 0,02 0,00 0,00 0,04 0,01
XVI. Perinatal 1,58 0,30 1,80 0,19 1,70 0,24
XVII. Congènites 1,64 0,31 1,65 0,17 1,66 0,23
XVIII. Mal definides 12,98 2,44 19,87 2,09 16,11 2,26
XX. Externes 19,35 3,63 51,12 5,37 34,43 4,83
Total 432,75 100 952,08 100 712,18 100
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut.
A l’hora d’interpretar les dades cal considerar que fins l’any 1999 la malaltia
d’Alzheimer estava classificada en el grup de TM i actualment es codifica com a
malaltia del sistema nerviós (gràfic 19).
L’evolució de la mortalitat per suïcidi i autolesions mostra un augment de les taxes
corresponents als homes, així durant el període 1983-2002, el diferencial entre les
taxes d’ambdós sexes ha augmentat. La mortalitat per suïcidi és gairebé quatre
vegades més freqüent en els homes que en les dones (taula 16).
52
53