Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
7. Mapa sanitari
7.4. Els criteris
de planificació
118
El procés de construcció dels criteris
El Pla director de salut mental i addiccions ha identificat les necessitats de salut de
la població referides a la salut mental i les conductes addictives, així com els factors
d’insuficiència quantitativa de l’oferta actual, i els elements crítics que determinen un
model d’atenció poc orientat a les necessitats reals dels usuaris i les seves famílies.
Sobre aquesta base hem aplicat les dades d’utilització de serveis dels períodes 2003
i 2004, procedents dels sistemes d’informació sanitària (CMBDH i CMBDSM), així
com el registre de centres i serveis de salut mental i addiccions contractats en l’actualitat
pel CatSalut, i l’actual sectorització dels mateixos, en les tres xarxes. 3 Els criteris
quantitatius que s’han proposat tenen en compte:
– Una primera diferenciació i agrupació dels serveis en funció del tipus de demanda
(problema de salut de baixa, mitjana o alta complexitat de resolució), el nivell assistencial
i els dispositius –més adequats (figura 5, taula 35).
– Les alternatives de canvi que s’exposen en base a l’evidència científica demostrada.
Les referències internacionals, especialment a partir de documents recents de la
OMS Europa 41 i del National Health Service 42 han estat valuoses en aquesta fase.
Distribuïdes entre població menor de 18 anys i adults, i agrupades en funció de la
complexitat, les diferents formes clíniques i problemes de salut van ser revisades per
un grup d’experts, consensuant la diferent rellevància i intensitat de cada dispositiu
en la seva resolució (veure les taules 36 i 37).
Els criteris de planificació responen al model proposat i determinen un sistema general
de recursos de salut mental i addiccions equilibrat i proporcionat als reptes que
es plantegen. Amb tot, s’ha de tenir present la important realitat emergent dels problemes
de salut en aquest àmbit i les conseqüències que poden tenir els ràpids canvis
socials en els que estem, així com la influència de les accions proposades pel Pla
director de salut mental i addiccions sobre els determinants socials en els trastorns
mentals i les addiccions. Tot plegat ens indica la necessitat de considerar també
aquests criteris com un conjunt, com una nova hipòtesi de treball que es presenta als
agents sanitaris i socials per tal que, amb el nou escenari, siguin capaços d’introduir
les noves pràctiques assistencials i els nous models de gestió clínica que la població
necessita.
Finalment, hem revisat els estàndards i la capacitat assistencial d’altres països i
regions del nostre entorn, de manera global quan ha estat possible o parcialment,
per tipologia de serveis, quan no hem tingut accés al conjunt del sistema. Aquests
referents han estat el Pla Regional de la Lombardia 43 , el Pla Estratègic de salut mental
del País Basc 44 i la xarxa de serveis de Bizkaia 45 , alguns dispositius del Roussillon
– Languedoc 46 , el Quebec 47 , Noruega 48 , i alguns documents de la OMS 49 .
Aquest procés de comparació presenta dificultats, per la heterogeneïtat de les tipologies
de serveis, i la seva nomenclatura. A tal efecte i per tal de facilitar aquesta
comparació, durant l’elaboració del Mapa hem codificat i estandarditzat les nomenclatures
dels nostres serveis atenent a la descripció de les seves funcions, tal com
proposa el Diagrama de Serveis de Salut Mental (ESMS-GEMPII) 50 . Malgrat aquests
esforços, recentment iniciats en l’àmbit internacional, el resultat final dels recursos
3. Xarxa de salut mental infanto juvenil, xarxa de salut mental d’adults, i xarxa d’atenció a les drogodependències
Servei assistencial
(codi internacional)
Atenció Primària de Salut
(APS)
Centres de
Desenvolupament i
Atenció Precoç (CDIAP)
Centres de salut mental
(ij-O8)
Suport de la Xarxa
d’Atenció a les
Drogodependències als
CSMIJ (dda-O8)
que presenta un determinat sistema d’atenció en l’àmbit de la salut mental i les
addiccions ha de respondre més aviat a un equilibri global del model i no tant a la
comparació dispositiu per dispositiu.
Els criteris quantitatius
Taula 38. Serveis de base territorial, amb referència de proximitat (En l’etapa infantil i juvenil)
Estàndard proposat
Equip multidisciplinari de
suport a l’Atenció Primària composat
per psiquiatre i psicòleg 4
Oferta actual a Catalunya:
76 centres
Equip multidisciplinari composat
per psiquiatre, psicòleg,
infermera, treballador social i
administratiu 5
Equip assistencial del CAS 6 per
interconsulta amb CSMIJ
Argument
• Atenció directa a l’APS (amb el
suport de l’equip multidisciplinari
únic compartit amb adults)
• Suport al Programa del nen sa
(pediatria i infermera)
• Interconsulta amb el pediatre i el
metge de família
• Activitats de formació i counselling:
alimentació, pautes pels pares, etc.
• Atenció integral als pacients amb
TMG
• Formació i recerca conjuntes
• Assolir una cobertura del 75% de la
població crítica (de 0 a 5 anys i 11 mesos)
• Assolir un servei d’atenció precoç
per comarca
• Demanda atesa (2003): 16.491
infants i les seves famílies
• Prevalença atesa esperada: 3 per
100 habitants menors de 18 anys
(pot variar per criteris qualitatius)
Diferenciar els programes següents:
• Atenció a l’APS
• Programa d’atenció a persones amb
TMG: 40-50 persones x any x 100.000
habitants de població general
• Atenció general amb guies clíniques
i protocols: 520 pacients x 100.000
habitants de població general
• Augmentar l’oferta psicoterapèutica:
62 pacients x 100.000 habitants de
població general
• Accessibilitat de la població adolescent.
• Atenció especialitzada a la població
adolescent amb problemes de consum.
• Integració funcional de les activitats
d’ambdues xarxes
Elements qualitatius d’adaptació
• Adaptació en territoris de menor
volum demogràfic i major dispersió
geogràfica.
• En aquelles comarques on ja s’ha
assolit la cobertura del 75%, arribar
al 85% de la demanda.
• Dispersió geogràfica i ruralitat. Distància
i sistemes de comunicació
(xarxes de carreteres, etc.)
• Altres programes específics segons
territori (suport DGAIA, CRAES,
CDIAP, Programa «Salut i Escola»)
amb recursos propis diferenciats.
• Adaptació a territoris de menor
volum demogràfic i major dispersió
geogràfica.
4. Xarxa de salut mental infanto juvenil, xarxa de salut mental d’adults, i xarxa d’atenció a les drogodependències
5. S’estima una dedicació mitjana orientativa de 0,25 Psiquiatre i 1 Psicòleg (total 50 hores setmanal de professional) per 100.000 habitants de
població general [1,5 psiquiatres i 6 psicòlegs per 100.000 habitants menors de 18 anys]
6. S’estima una dedicació mitjana orientativa d’1,55 psiquiatres, 2,65 psicòlegs, 0,5 DUI i 0,5 Treballadors Socials (208 hores setmanals de professional
assistencial + 2 administratius per centre) per 100.000 habitants de població general. [9 psiquiatres, 15,5 psicòlegs, 3 infermeres i 3
treballadors socials per a 100.000 habitants menors de 18 anys]
119