Pla Director de Salut Mental i Addiccions - Generalitat de Catalunya

Pla Director de Salut Mental i Addiccions
7. Mapa sanitari
126
que fins fa poc no ha constituït una veritable necessitat de salut reconeguda normativament
des de la comunitat científica. Si bé es tracta d’un símptoma evident del
malestar relacionat amb els canvis socials, expressat individualment, rebota sobre el
sistema sanitari, que sovint respon d’una manera excessivament trivial, medicalitzant
la demanda. Especialment en l’atenció primària, cal disposar dels instruments adequats
per afrontar de manera més saludable aquesta situació. Les polítiques sanitàries
hauran de promoure estratègies informatives i educatives en la utilització dels
serveis per part de la població general.
Un aspecte com més va més rellevant, és l’adequació del sistema de serveis a la
creixent demanda procedent de la immigració, situació que obliga a establir sistemes
de formació continuada i equips de suport que millorin les competències professionals
de les xarxes sanitàries en aquesta matèria.
Els recursos humans
Les propostes de desenvolupament de recursos efectuades impliquen un important
creixement de recursos humans. Ja ha estat àmpliament comentada la carència de
determinats professionals i les accions de millora del sistema docent, que produiran
el seu fruit a mig termini. Caldrà també promoure un pla de formació continuada per
als professionals de la salut mental que permeti disposar, a més curt termini, de professionals
acreditats en els diversos àmbits d’expertesa, que garanteixi una oferta
assistencial equitativa als diferents àmbits territorials.
A més a més, aquests canvis afectaran també a la tradicional distribució de les competències
professionals dels diversos col·lectius que operen en l’àmbit de la salut
mental i les addiccions, un sector especialment multiprofessional. Noves professions,
assistencials però no estrictament sanitàries, com ara l’educació social o la teràpia
ocupacional, s’estan incorporant tant en els serveis de perfil netament terapèutic com,
encara més, en els nombrosos links sanitari – social que es produeixen en el sector.
L’Atenció Primària de Salut
Bona part de l’èxit en la implementació del nou model als CSM depèn de la capacitat
de l’atenció primària per assumir el protagonisme i la responsabilitat en l’atenció
a una gran part dels problemes de salut mental de la població, amb el suport dels
equips especialitzats. Això requereix una millora de les condicions de treball en l’atenció
primària que permetin flexibilitzar les agendes de treball, disminuir la massificació
de les consultes i possibiliti l’assumpció de noves funcions o nous rols dels
professionals assistencials.
Si be és cert que molts equips d’atenció primària estan sobresaturats i amb una gran
pressió assistencial, i que bona part dels projectes i propostes dels diferents plans
directors recauen en més responsabilitats i activitats de l’Atenció Primària, l’èxit en
l’aplicació de les propostes d’aquest PDSMiAd ha de redundar en una disminució de
la freqüentació i una racionalització de la prescripció de psicofàrmacs.
De fet, l’Atenció Primària, ja està assumint actualment aquesta demanda, sense eines
ni recursos apropiats, i donant una resposta que, sovint, no satisfà als professionals
ni als afectats.
La proposta efectuada des de l’àmbit de salut mental, comporta un canvi qualitatiu
important i la possibilitat d’oferir una resposta diferent a l’actual, incidint en els aspectes
psicològics i emocionals que acompanyen el patiment psíquic i el patiment somà-
tic. S’ha constatat que les persones amb problemes de salut mental consumeixen
més recursos sanitaris (fàrmacs, proves…) i són altament freqüentadores dels serveis
de salut. A la llarga, la millora d’habilitats dels professionals d’Atenció Primària,
juntament amb una oferta assistencial de suport psicològic i promoció de la salut
mental, ha de revertir de manera positiva en la salut i qualitat de vida de les persones
i en la demanda assistencial.
Els processos assistencials: una oferta de serveis integrada a nivell territorial
Aconseguir una oferta assistencial integrada a nivell del territori és un aspecte molt
important per garantir l’equitat, però pot ser també un aspecte complicat, atesa la
gran diversitat de proveïdors, dispositius i orientacions dels professionals.
El PDSMiAd recomana una organització assistencial integrada, de base territorial,
amb l’objectiu de millorar l’eficiència i garantir la continuïtat assistencial. Això implica
prestar l’atenció al nivell assistencial més adequat, que és aquell amb millor capacitat
resolutiva per respondre a les necessitats del cas.
Un sistema d’atenció a la salut mental fragmentat comporta un plus d’ineficiència i un
increment de costos. L’existència d’un proveïdor únic en un determinat territori pot
millorar l’economia d’escala de les entitats, però no sempre garanteix una resposta
integrada i eficient o uns millors resultats
L’establiment d’aliances estratègiques entre proveïdors sembla actualment la millor
opció per aconseguir una oferta de serveis integrada, basada en la complementarietat
de les intervencions.
La innovació tecnològica en la gestió: les tecnologies de la informació
Un aspecte fonamental a l’hora de millorar l’atenció requereix ineludiblement la incorporació
de les tecnologies de la informació i la comunicació al servei dels professionals
sanitaris.
Les entitats proveïdores han realitzat un esforç important per disposar en major o
menor grau, d’instruments de recollida i anàlisi de la informació. Però aquests sistemes
informàtics són fonamentalment utilitzats per tasques bàsicament administratives,
de facturació o de recollida de dades assistencials, però no es tradueixen en
una millora de l’atenció en la majoria de casos.
La disponibilitat de les tecnologies de la informació més modernes faciliten que el
consum de temps requerit per l’usuari en accessos, programacions, tràmits i recepció
d’informacions sigui el mínim desitjat.
A més, en l’àmbit de salut mental, on la continuïtat assistencial és un element fonamental,
el desenvolupament de les tecnologies de la informació han de permetre disposar
de sistemes de comunicació integrats entre els diferents dispositius d’atenció
a la salut mental i amb els del sistema sanitari general, (AP), potenciar el treball en
xarxa, disposar d’una història clínica informatitzada i única, o incorporar els Centres
de Salut Mental al projecte de recepta electrònica, que s’està començant a implementar
en el sistema de salut.
La disponibilitat de les tecnologies d’informació en l’àmbit de la salut mental, ha de
concordar amb el desenvolupament d’aquests sistemes a la xarxa d’atenció sanitària
i amb les garanties de confidencialitat i seguretat que preveu la legislació vigent.
127