) Quant a l’elem<strong>en</strong>t objectiu, <strong>en</strong> <strong>la</strong> fundació l’important ésl’adscripció d’un patrimoni a una finalitat d’interès g<strong>en</strong>eral.Per contra, a les associacions predomina el capital humà,és a dir, l’existència d’una assemblea formada per socisque són els que pr<strong>en</strong><strong>en</strong> les decisions.Una associació pot néixer s<strong>en</strong>se capital però no una fundació,que a dia d’avui i com a reg<strong>la</strong> g<strong>en</strong>eral exigeix coma mínim 60.000 euros (article 331-5 de <strong>la</strong> llei 4/2008), <strong>en</strong>concepte de dotació fundacional.c ) Pel que fa als elem<strong>en</strong>ts formals, tal i com hem esm<strong>en</strong>tatanteriorm<strong>en</strong>t, les fundacions han de constituir-se mitjançantescriptura pública que accedeix al Registre de Fundacionsamb un caràcter constitutiu o ad solemnitatem, és a dir, non’hi ha prou amb el cons<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t o els docum<strong>en</strong>ts privats perconsiderar <strong>la</strong> fundació com a titu<strong>la</strong>r de drets i obligacions.La constitució d’una associació es pot fer <strong>en</strong> docum<strong>en</strong>tprivat i <strong>la</strong> seva inscripció <strong>en</strong> el Registre és a efectes depublicitat.d ) Finalm<strong>en</strong>t, les associacions només es pod<strong>en</strong> constituir per<strong>la</strong> voluntat de com a mínim tres persones que han d’estarvives <strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>t de l’atorgam<strong>en</strong>t de l’acta constitucional.Per contra, les fundacions pod<strong>en</strong> néixer d’un acte d’últimavoluntat, com pot ser un testam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> què el difuntdisposa que deixa el seu patrimoni a una finalitat que seràexecutada per una fundació. Aquesta serà constituïdalegalm<strong>en</strong>t per persones de <strong>la</strong> seva confiança, o <strong>en</strong> el seudefecte, pel protectorat.2. Analogies i diferències <strong>en</strong>tre lesassociacions i les cooperativesDes de l’<strong>en</strong>trada <strong>en</strong> vigor de <strong>la</strong> Llei 4/2008, de 24 de abril, delLlibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, re<strong>la</strong>tiu a les personesjurídiques, les cooperatives que du<strong>en</strong> a terme principalm<strong>en</strong>t<strong>la</strong> seva tasca a Catalunya i que hi t<strong>en</strong><strong>en</strong> el seu domicilies regeix<strong>en</strong> <strong>en</strong> primer lloc per <strong>la</strong> Llei 18/2002, de 5 de juliolde cooperatives, i subsidiàriam<strong>en</strong>t, segons <strong>la</strong> Disposició finalsegona de <strong>la</strong> Llei 4/2008, pel seu Títol I re<strong>la</strong>tiu a “Disposicionsg<strong>en</strong>erals”.La cooperativa és una societat constituïda per persones ques’associ<strong>en</strong>, <strong>en</strong> règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per<strong>la</strong> realització d’activitats empresarials, <strong>en</strong>caminades a satisferles seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials,amb estructura i funcionam<strong>en</strong>t democràtic.D’aquesta definició destaquem l’elem<strong>en</strong>t orgànic, és a dir, <strong>la</strong>importància que té el capital humà <strong>en</strong> les cooperatives igualcom <strong>en</strong> les associacions. Així doncs, és imperativa l’existènciad’una assemblea g<strong>en</strong>eral i d’un òrgan de govern, s<strong>en</strong>se perjudicique puguin existir altres òrgans complem<strong>en</strong>taris, cominterv<strong>en</strong>tors de comptes o comitè de recursos.De forma g<strong>en</strong>eral, les principals diferències respecte a lesassociacions són:a ) Respecte als requisits de constitució i a diferència de lesassociacions <strong>en</strong> què no cal l’atorgam<strong>en</strong>t d’escriptura pública,<strong>la</strong> constitució d’una cooperativa sí que l’exigeix. A més,és imperativa <strong>la</strong> inscripció de l’acta de l’assemblea constitu<strong>en</strong>ti els seus estatuts socials <strong>en</strong> el Registre de Cooperatives.b ) El contingut dels estatuts de les cooperatives és més complert,ja que el seu règim econòmic és més específic i, pertant, exigeix que constin, <strong>en</strong>tre d’altres qüestions, el règimde responsabilitat dels socis pels deutes socials o els criterisd’aplicació dels resultats, amb <strong>la</strong> determinació delsperc<strong>en</strong>tatges dels exced<strong>en</strong>ts que s’han de destinar alsfons socials obligatoris.c ) Quant al règim econòmic, a diferència de les associacions<strong>en</strong> què no és necessari disposar d’un patrimoni <strong>en</strong>el mom<strong>en</strong>t de <strong>la</strong> seva constitució, una cooperativa requereixun mínim de 3.000 euros que ha d’ésser íntegram<strong>en</strong>tsubscrit i desemborsat.Per tant, i tret que els estatuts socials disposin el contrari,els socis han de respondre dels deutes socials d’una maneralimitada a les aportacions al capital social subscrites.Una diferència notable respecte al règim previst per a lesassociacions és <strong>en</strong> matèria de docum<strong>en</strong>tació social, ja queels llibres de les cooperatives han d’estar relligats i foliats i,abans que aquestes <strong>en</strong> facin ús, han de ser habilitats pelRegistre de Cooperatives.Igualm<strong>en</strong>t són vàlids els ass<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>ts i les anotacions fetesper procedim<strong>en</strong>ts informàtics o per altres procedim<strong>en</strong>tsadequats. Posteriorm<strong>en</strong>t, han de ser relligats corre<strong>la</strong>tivam<strong>en</strong>t,per a formar els llibres obligatoris, els quals han deser legalitzats pel Registre de Cooperatives <strong>en</strong> el termini desis mesos d’<strong>en</strong>çà de <strong>la</strong> data de tancam<strong>en</strong>t de l’exercici.Per finalitzar aquest apartat, cal destacar que <strong>la</strong> llei de cooperatives<strong>en</strong> difer<strong>en</strong>cia diversos tipus com ara les agràries,d’assegurances, de consumidors i usuaris, d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t,d’habitatges, de serveis, mixtes, etc, però per <strong>la</strong> seva especialnaturalesa, destaquem les cooperatives d’iniciativasocial.Les cooperatives d’iniciativa social t<strong>en</strong><strong>en</strong> per finalitat <strong>la</strong> integració<strong>la</strong>boral, <strong>la</strong> pl<strong>en</strong>a inserció o <strong>la</strong> def<strong>en</strong>sa de persones ocol . lectius amb dificultats especials d’integració o afectades16 UP22 • <strong>Manual</strong> <strong>associatiu</strong> <strong>sobre</strong> <strong>la</strong> constitució i <strong>posada</strong> <strong>en</strong> <strong>marxa</strong> d’una associació
per qualsevol c<strong>la</strong>sse d’exclusió social o limitació de llurs dretssocials, o bé <strong>la</strong> satisfacció de necessitats socials no ateses,o ateses insufici<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t pel mercat, mitjançant les activitatsque determinin els estatuts socials respectius.D’altra banda, <strong>la</strong> llei de societats anònimes requereix per a <strong>la</strong>vàlida constitució:a ) Capital social mínim de 60.000 euros;3. Analogies i diferències <strong>en</strong>treles associacions i les empresesmercantilsTot i que <strong>en</strong> aquest apartat, destaqu<strong>en</strong> més les diferències queles semb<strong>la</strong>nces, podem id<strong>en</strong>tificar com a elem<strong>en</strong>t comú el fetque les empreses –igual com les associacions– són personesjurídiques, malgrat que les seves finalitats són totalm<strong>en</strong>toposades.En primer lloc, i des d’un punt de vista legis<strong>la</strong>tiu, cal t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong>compte <strong>la</strong> rellevància que té <strong>la</strong> normativa europea <strong>en</strong> el dretmercantil, ja que des de fa molts anys hi ha una t<strong>en</strong>dència a<strong>la</strong> unificació de criteris <strong>en</strong>tre els respectius estats de <strong>la</strong> UnióEuropea, a diferència del dret civil <strong>en</strong> què els estats continu<strong>en</strong>mant<strong>en</strong>int <strong>la</strong> seva sobirania.És tradicional <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació que distingeix <strong>en</strong>tre societatpersonalista i capitalista. En les societats personalistes, <strong>la</strong> lleiimposa una responsabilitat il . limitada als socis i provoca que,a <strong>la</strong> pràctica, el nombre de societats capitalistes que es constitueix<strong>en</strong>sigui molt superior a les societats personalistes. Peraixò, farem <strong>en</strong> aquest apartat una breu anàlisi del règim jurídicde les societats limitades i les anònimes, que s’aparta totalm<strong>en</strong>tde <strong>la</strong> naturalesa associativa.Les característiques de les societats limitades són lessegü<strong>en</strong>ts:a ) Requereix un capital mínim de 3.000 euros, integram<strong>en</strong>tsubscrit i desemborsat.b ) Capital està dividit per accions;c ) És necessari que <strong>en</strong> <strong>la</strong> seva d<strong>en</strong>ominació figuri alguna deles segü<strong>en</strong>ts indicacions “societat anònima” o “S.A.”Els punts comuns <strong>en</strong>tre les societats anònimes i les societatslimitades i que les torn<strong>en</strong> a separar de les associacions són:a ) que <strong>la</strong> seva constitució requereix obligatòriam<strong>en</strong>t, escripturapública i inscripció <strong>en</strong> el Registre Mercantil;b ) que pod<strong>en</strong> configurar-se com a societats unipersonals, ésa dir amb un sol soci;c ) que t<strong>en</strong><strong>en</strong> sempre naturalesa mercantil.4. Analogies i diferències <strong>en</strong>tre lesassociacions i les federacionsEn aquest apartat, únicam<strong>en</strong>t volem ac<strong>la</strong>rir el concepte i naturalesade les federacions. Una federació és un conjunt d’associacionsque s’uneix<strong>en</strong> amb l’objectiu d’assolir millor lesfinalitats que els són pròpies. El segü<strong>en</strong>t nivell el form<strong>en</strong> lesconfederacions que podem definir com un conjunt de federacions.Les federacions i confederacions estan subjectes al règimg<strong>en</strong>eral de les associacions, com estableix l’article 321-6. Pertant, per a <strong>la</strong> seva constitució és necessària l’existència del’acta fundacional i dels estatuts.b ) La divisió d’aquest capital es fa mitjançant participacions,indivisibles i acumu<strong>la</strong>bles, que no t<strong>en</strong><strong>en</strong> el caràcter devalors i no podran estar repres<strong>en</strong>tades per mitjà de títols oanotacions <strong>en</strong> compte. Aquesta és una diferència fonam<strong>en</strong>ta<strong>la</strong>mb les accions, pròpies de les Societats Anònimes.c ) És necessari que, <strong>en</strong> <strong>la</strong> seva d<strong>en</strong>ominació, figuri algunade les segü<strong>en</strong>ts indicacions “Societat de ResponsabilitatLimitada”, “Societat Limitada”, “S.R.L.” o “S.L.”.II. Què és i què no és una associació17