El futur del català
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
14<br />
vilaweb.cat<br />
Dimecres, 9 de desembre de 2020<br />
EL FUTUR DEL CATALÀ<br />
Especial #03<br />
#11/31<br />
LA LLENGUA INCERTA<br />
ALBERT TURULL<br />
PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA I<br />
MEMBRE DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS<br />
Quan era jove, o jovenot, tenia una sèrie<br />
curta però ferma de certeses, enmig<br />
d’una boira immensa que afectava la<br />
resta de l’univers; pel que feia a la llengua,<br />
devien ser aquestes: cada país té un<br />
idioma “natural’; el <strong>català</strong> és una llengua<br />
minoritzada, més que no estrictament<br />
minoritària; un conflicte lingüístic (Aracil<br />
dixit) s’acaba amb la normalització<br />
plena de la llengua pròpia o bé amb la<br />
seva extinció; l’escola i els mitjans de<br />
comunicació són fonamentals en un<br />
sentit o en un altre…<br />
Ara que s’acosten els seixanta, la gravetat<br />
d’aquelles certeses s’ha esbravat una<br />
mica, i entorn seu s’ha instal·lat no pas<br />
un gran buit, ni gaires més afirmacions<br />
rotundes, sinó sobretot una constel·lació<br />
de preguntes –que espero respondre<br />
abans <strong>del</strong>s vuitanta-un, que és l’edat a<br />
què va morir mon pare, ell que em va<br />
ensinistrar en la llengua, igual que ma<br />
mare em va donar la parla, per dir-ho a<br />
la manera de Saussure.<br />
Intueixo, doncs, que saber respondre<br />
amb precisió i responsabilitat, sense<br />
“Com és que el <strong>català</strong> no para de<br />
guanyar nous parlants i, alhora,<br />
de perdre percentatge d’usuaris<br />
habituals?”<br />
simplismes ni apriorismes, aquestes<br />
preguntes, fer-ne cabal, pot ser la clau<br />
de volta per a una comprensió integrada<br />
–“holística”, en diria un altre Albert, a<br />
qui admiro– de la nostra realitat sociolingüística.<br />
M’he posat a fer la llista i he comptat una<br />
dotzena de qüestions. Avui n’apunto tres.<br />
Les llengües, en termes jurídics, només<br />
poden ser oficials o no oficials? No hi ha<br />
un estol de matisos que podrien ser ben<br />
útils en la definició de polítiques lingüístiques<br />
<strong>futur</strong>es?<br />
“<strong>El</strong> castellà, al nostre país,<br />
és la llengua principal de la<br />
immigració <strong>del</strong> segle XX o la<br />
llengua imposada per l’estat<br />
espanyol des <strong>del</strong> segle XVIII?<br />
O totes dues coses alhora?”<br />
<strong>El</strong> castellà, al nostre país, és la llengua<br />
principal de la immigració <strong>del</strong> segle XX o<br />
la llengua imposada per l’estat espanyol<br />
des <strong>del</strong> segle XVIII? O totes dues coses<br />
alhora? Si és així, per què no el tractem<br />
com dues coses tan clarament diferents?<br />
Com és que el <strong>català</strong> no para de guanyar<br />
nous parlants i, alhora, de perdre percentatge<br />
d’usuaris habituals? Entendre<br />
les claus d’aquesta gran paradoxa seria<br />
obrir la capsa <strong>del</strong>s trons o, per contra,<br />
posar les bases per a un disseny molt més<br />
afinat d’una política lingüística que no<br />
sigui feta a l’engròs?