El futur del català

16
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
#13/31
UNA ESTRATÈGIA COMPLETA
PER A LA LLENGUA
F. XAVIER VILA
SOCIOLINGÜISTA
La minorització del català va trencar
a mitjan segle XX la transmissió de la
llengua en algunes regions i va imposar
arreu unes condicions que dificulten la
integració lingüística dels nouvinguts.
L’estat autonòmic ha fornit certa protecció
al català que genera miratges de
normalitat, però l’objectiu de liquidar
la llengua continua vigent en amplis
sectors. En aquest estadi, el principal
objectiu del supremacisme castellà és
que el català esdevingui una llengua comunitària,
és a dir particular de tan sols
alguns ciutadans, i parcial, perquè només
serveixi per a algunes funcions. El catalanisme
lingüístic necessita una estratègia
completa, flexible, gradual i adaptada
a cada territori per recuperar on sigui
possible l’estatus de llengua societària,
és a dir comuna i necessària, i completa,
ço és, usada per a totes les funcions.
Principalment caldria:
– Combatre els discursos minoritzadors:
fer créixer la consciència que cal actuar
en favor de la llengua i que és possible
donar-li un futur, recuperar la convicció
que és legítim viure en català, i convèncer
“El catalanisme lingüístic
necessita una estratègia
completa, flexible, gradual i
adaptada a cada territori per
recuperar on sigui possible
l’estatus de llengua societària,
és a dir comuna i necessària,
i completa, ço és, usada per a
totes les funcions”
que això és responsabilitat individual
i col·lectiva. Cal substituir l’excusa
del “no sap valencià perquè és de fora”
i recuperar la normalitat històrica de
“xerra mallorquí perquè ja fa tres anys
que treballa aquí”.
“S’ha de fer créixer la
consciència que cal actuar en
favor de la llengua i que és
possible donar-li un futur,
recuperar la convicció que
és legítim viure en català,
i convèncer que això és
responsabilitat individual
i col·lectiva”
– Canviar els comportaments a totes les
escales per generar un cercle virtuós de
recuperació de la llengua: a escala individual
cal mantenir la llengua sempre que
sigui possible i prioritzar-la en els hàbits
de consum; a escala socioeconòmica, cal
generalitzar-lo en l’atenció al públic, en
l’etiquetatge, en el món del lleure, en
l’atenció a les persones, etc.; a escala institucional,
cal modificar el marc normatiu
per tal de legitimar la llengua, potenciar-ne
l’ús i facilitar-ne l’aprenentatge.
– Modificar el marc socioeconòmic,
perquè les polítiques lingüístiques es fan
sobretot amb l’economia i el benestar.
Un model socioeconòmic que precaritza
el jovent no permet la reproducció de la
llengua. Un model basat en la importació
de mà d’obra barata per a feines
estacionals no mena a la integració dels
nouvinguts. Cal actuar en conseqüència.
Millorant les condicions de vida col·lectives
podem millorar, també, les expectatives
per a la llengua.