El futur del català

28
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
#25/31
AMBIVALÈNCIES EN UN CONTEXT
DE TRANSFORMACIONS
NARCÍS IGLESIAS
GRUP DE LLENGÜES, GRAMÀTICA I
DISCURS - GELA
UNIVERSITAT DE GIRONA
La situació de la llengua catalana és tan
diferent a cada territori que només valoraré
el cas de Catalunya. Estem vivint
sobre els fonaments d’una política lingüística
concebuda fa unes dècades i per
més que s’ha anat completant, els canvis
profunds impulsats per la globalització
i la societat digital estan desbordant
molts àmbits. Els grans processos de
catalanització iniciats fa unes dècades,
especialment rellevants en el món de
l’ensenyament i dels mitjans, van aturar
unes quantes inèrcies letals amb què el
català va arribar a la transició espanyola,
però la realitat social i comunicativa
ha canviat tant que les conquestes que
es veuen a final del segle XX ara ja han
quedat empetitides o qüestionades per
factors molt diversos.
Es veu claríssim, per exemple, en el
terreny de la comunicació, que com a
tants països occidentals és al centre de
la vida dels ciutadans. Un terç del nostre
dia, el destinem a mitjans i a continguts
digitals. Aquí el català hi és i no hi és,
segons quin àmbit mirem. Una cosa són
els referents informatius, on el català
“Una cosa són els referents
informatius, on el català és fort,
i tota una altra cosa són l’oci
i l’entreteniment, on el català
gairebé no hi és”
és fort, i tota una altra cosa són l’oci i
l’entreteniment, on el català gairebé
no hi és.
Pel que fa a l’ús social, la situació també
és ambivalent. Les més de tres-centes
llengües que es parlen són una fortalesa
del país i obren noves possibilitats al català,
que té una certa capacitat d’atracció.
Els qui no el tenen de llengua inicial
el poden parlar ocasionalment segons
l’interlocutor i el context comunicatiu
o fins i tot el converteixen en llengua
habitual. Aquesta és una força enorme
de la llengua, però molt limitada, que
contrasta amb una pràctica molt general
“La pràctica tan general de
convergència lingüística mutila
les potencialitats socials de la
llengua: la converteix
en prescindible”
de convergència lingüística que mutila
les potencialitats socials de la llengua:
la converteix en prescindible.
Caldria un nou impuls a l’àmbit macro
i als àmbits micro que situés el català
en els grans corrents de canvi social,
cultural i econòmic. Les diferents iniciatives
que van cap aquí, però, queden
limitades a àmbits d’actuació molt parcials
o reduïts, desvinculats d’un corrent
més general. No n’hi ha prou amb
els diagnòstics de tota mena d’experts
en llengua o educació, també caldrien
aportacions d’especialistes en comunicació,
economia o urbanisme.