El futur del català
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
4 EL FUTUR DEL CATALÀ<br />
Especial #03<br />
vilaweb.cat<br />
Dimecres, 9 de desembre de 2020<br />
#01/31<br />
SITUACIÓ DE LA LLENGUA<br />
O LLENGUA DE LA SITUACIÓ?<br />
JOSEP MURGADES<br />
CATEDRÀTIC DE FILOLOGIA<br />
CATALANA A LA UB<br />
Valgui ara i aquí de capgirar un sintagma<br />
esdevingut tòpic (‘situació de<br />
la llengua’) i, doncs, demanar-nos<br />
sobre la llengua de la situació. La llengua<br />
ja esdevinguda hegemònica arreu,<br />
en gairebé tota mena d’àmbits, de<br />
medis i de mitjans. A diferència de<br />
l’altra, de la marcada, de la subordinada,<br />
per més que hagi estat secularment<br />
la <strong>del</strong> país.<br />
En fase, aquesta, cada cop més recessiva;<br />
més bandejada <strong>del</strong>s usos funcionals<br />
com degradada en la seva especificitat<br />
diferencial. Així com, aquella, en fase<br />
cada cop més expansiva, més difosa en<br />
els registres domèstics i col·loquials com<br />
en els mediàtics i formals.<br />
Resistir-se llavors a acceptar aquest fet<br />
no és sinó una de tantes variacions possibles<br />
de negacionisme: de l’holocaust,<br />
de la covid-19, de la imposició a sang<br />
i a foc de l’espanyol en terra catalana.<br />
Un negacionisme, l’aquí impugnat, retroalimentat<br />
tant pel cofoisme endogen<br />
com pel cinisme exogen. Pel carallo-<br />
“Català a tot estrop, doncs. I no<br />
pas per cap rèmora sentimental.<br />
Sinó per voluntat de poder”<br />
tisme suïcida <strong>del</strong>s qui propaguen un<br />
triomfalisme mesell com per la voluntat<br />
genocida <strong>del</strong>s qui es pretenen víctimes<br />
en lloc de confessar-se botxins.<br />
Llavors, què fer per revertir una substitució<br />
galopant, fomentada tant des d’un<br />
ampli dispositiu oficial fet de reglaments<br />
i de normatives com des d’unes<br />
inèrcies personals alienants?<br />
No veure, en les formacions polítiques<br />
espanyoles, altre propòsit que no sigui<br />
un de liquidacionista amb procediments<br />
més o menys expeditius és gairebé tan<br />
ingenu com creure en el mannà salvífic<br />
predicat, des d’opcions polítiques sobiranistes,<br />
a propòsit d’una ara per ara<br />
“S’imposa aleshores, si més<br />
no de moment, apel·lar un cop<br />
més a aquella ‘voluntat d’ésser’<br />
ponderada per Vicens Vives com<br />
a tret constitutiu <strong>del</strong>s catalans”<br />
més que hipotètica independència (que<br />
tampoc no garantiria la supervivència<br />
de la llengua).<br />
S’imposa aleshores, si més no de moment,<br />
apel·lar un cop més a aquella<br />
‘voluntat d’ésser’ ponderada per Vicens<br />
Vives com a tret constitutiu <strong>del</strong>s<br />
catalans. Cosa que implica fer objecció<br />
de llengua sempre que hom no es vegi<br />
constret, per necessitat urgent o per<br />
conveniència ocasional, a servir-se de<br />
l’espanyol. Català a tot estrop, doncs. I<br />
no pas per cap rèmora sentimental. Sinó<br />
per voluntat de poder. D’aconseguir que<br />
la llengua d’aquest país esdevingui gradualment<br />
la llengua d’integració social<br />
en prioritària instància.