S'ha acabat el fenomen Netflix?

13
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
JOAN MATAMALA
que no serà pas pitjor que el Collell.” Ja
t’ho asseguro. Pensa que al setembre ens
fotien allà i només tornàvem a casa per
Nadal i Setmana Santa. Rebíem hòsties
de combregar i de les altres. Els tres
primers anys van ser durs. Amb mossèn
Reixach va haver-hi un canvi profund.
Fins i tot van tenir professor de català,
Manel Costa Pau. I a partir d’aleshores,
cada quinze dies, a casa.
—Essent dislèxic us devien trinxar, a
l’internat.
—El que no està escrit i més. Era molt
mogut. Una de les coses que m’ha molestat
més: “És espavilat, però no li dóna
la gana.” Ofensiu.
—Optimista?
—Sempre, de mena. Molta gent venia a
la llibreria i deia: “Vinc aquí perquè en
surto optimista.” Al final potser passaré
comptes de psicòleg. Sóc optimista perquè
hi ha molta gent que ara està desconnectada
i que et diu: “Quan anem de
debò, ja m’avisareu.” El dia que hi hagi
una acció de veritat, ens sorprendrem.
Sortiran a la llum iniciatives. I quan
surtin, no hi haurà un enfrontament
civil, que és allò que busquen. No hi serà.
Tot i que ho busquen amb la qüestió de
la llengua. Per això, a la fundació de la
llibreria les Voltes hem deixat de banda
la lluita per la independència. És inútil
lluitar per una cosa si els que són al davant
no hi lluiten. Ara, la llengua. L’estat
ha perdut la vergonya i ens ha pres la
mesura. Saben que el seu cavall de Troia
és la llengua. Si ens maten amb la llengua,
tenen la guerra guanyada i ens han
anul·lat com a poble. Les Voltes va néixer
per defensar la llengua. Recuperem-ho.
Som en una situació molt pitjor que ara
fa vint anys. Ara creem un projecte per
formar professors, educadors, pares i
alumnes.
ERC ha demostrat que ha abandonat
aquest camí, Junts, que creia que anava
per uns altres camins, ha demostrat
que fa seguidisme de les polítiques
d’ERC. I això s’ha de trencar. Demano
als dirigents que es posin les piles. Si no
reaccionem, ens tornaran a enfonsar.
L’altre dia vaig anar a un casal republicà
de l’Empordà. Formen part d’Esquerra.
I molts n’eren. I els deia: “Hem de
collar els nostres. Però si sou d’ERC,
heu de pressionar els d’ERC. I si sou
de Junts, els de Junts. Si un d’Esquerra
en pressiona un de Junts, o al contrari,
no serveix de res. Són els nostres, qui
hem de pressionar. Em dieu que voleu
formar el Consell per la República? La
direcció no en vol saber res? No servirà
de res que ho faci jo. Ho heu de fer
vosaltres. Pressioneu els vostres, que
nosaltres ja collarem els nostres.” Això
és molt més efectiu que no pas criticar
el contrari.
Demano als dirigents que
es posin les piles. Si no
reaccionem, ens tornaran
a enfonsar
—Voleu afegir res?
—Em preocupa, i crec que hauríem de
fer un tomb, la posició dels partits polítics.
I en conseqüència, del govern. És
un desastre. De la mateixa manera que