Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
56<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 6 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
PAU VIDAL<br />
PAU VIDAL<br />
NO APRENDRAN CATALÀ<br />
Quan la propaganda t’ha<br />
convençut que tu vals<br />
més que <strong>el</strong>s altres, per<br />
què t’hauries de rebaixar<br />
a estudiar l’idioma d<strong>el</strong>s<br />
inferiors? Molt millor<br />
esperar que s’extingeixi<br />
Per aqu<strong>el</strong>les casualitats de la vida, ara fa quinze dies van coincidir en <strong>el</strong><br />
temps dues informacions que es complementen. Mentre <strong>el</strong>s diaris publicaven<br />
<strong>el</strong>s resultats d’una enquesta que Esade es podia haver estalviat (que <strong>el</strong>s<br />
espanyols no ens estimen, ves quina novetat), la professora Olga Chyzh,<br />
de la Universitat de Toronto, es prenia la molèstia de descriure a la xarxa <strong>el</strong><br />
supremacisme lingüístic d’una part d<strong>el</strong>s russòfons ucraïnesos, en <strong>el</strong> context<br />
de la guerra d’Ucraïna. Està tan ben explicat que m’he permès de traduir-ho:<br />
«Com és que tants russòfons donen suport a Putin i la seva guerra, encara<br />
ara? Fins i tot a Ucraïna (tot i ser cada cop menys) i en altres antics satèl·lits,<br />
i també al Canadà i <strong>el</strong>s Estats Units. Per què? Com pot ser? No és només per<br />
culpa de la propaganda d<strong>el</strong> Kremlin. Deixeu-me que us expliqui una història<br />
que em toca de molt a prop.<br />
Quan <strong>el</strong>s míssils russos van impactar contra la meva ciutat natal, Odessa,<br />
<strong>el</strong> 24 de febrer, a la meva mare li va faltar temps per agafar un cotxe de línia<br />
i sortir d<strong>el</strong> país. Amb destinació, òbviament, a Moldàvia; no solament per la<br />
proximitat geogràfica sinó també perquè la nostra família hi va viure fins<br />
al 1995, quan ens vam traslladar a Ucraïna. La meva mare hi té molts amics<br />
(russòfons que, a diferència de nosaltres, encara hi viuen). Des de l’autobús<br />
mateix va trucar a una v<strong>el</strong>la amiga (n’hi direm Tanya) per demanar-li si<br />
podia passar la nit a casa seva, perquè només havia trobat hot<strong>el</strong> a partir de<br />
l’endemà. Això a la Tanya la va contrariar molt: era <strong>el</strong> seu aniversari, i la visita<br />
de la meva mare arribava en <strong>el</strong> moment més inoportú. La invasió russa va<br />
trasbalsar <strong>el</strong> món sencer, que assistia a les imatges de milions d’ucraïnesos<br />
fugint a peu fins a la frontera amb Moldàvia en ple hivern. Just quan la Tanya<br />
tenia festa d’aniversari! La Tanya no és un monstre, o almenys no sempre; és<br />
una dona educada i refinada que toca <strong>el</strong> piano i és capaç de conversar sobre<br />
literatura russa amb desimboltura. Però si li demaneu per la matança de Butxa<br />
us dirà que no va passar. Igual que milions de moldaus, ucraïnesos i també<br />
russos, igual que tants ciutadans de països occidentals com Alemanya, <strong>el</strong><br />
Canadà o <strong>el</strong>s Estats Units. Nosaltres en diem “la generació enganyada”, les<br />
darreres víctimes de la propaganda soviètica. La desintegració de l’URSS va<br />
marcar l’inici de la nation-building (en realitat rebuilding, reconstrucció), tot<br />
arraconant les minories russes davant les majories ètniques. Després de mig<br />
segle llarg de repressió (recordeu Butxa), finalment les majories ètniques<br />
obtenien veu en la política d<strong>el</strong>s seus estats. Aquesta nation-building consistia<br />
a rebaixar o rebutjar tot <strong>el</strong> que feia pudor de soviètic (entengui’s rus) per<br />
exaltar <strong>el</strong> que era nacional (moldau, ucraïnès), amb <strong>el</strong> consegüent canvi en<br />
les r<strong>el</strong>acions de poder i de riquesa. De sobte, russos d’origen que s’havien<br />
negat a aprendre la llengua d<strong>el</strong> país van començar a veure frenat <strong>el</strong> seu ascens<br />
professional en benefici d<strong>el</strong>s qui sí que la parlaven, incloent-hi altres russos.