S'ha acabat el fenomen Netflix?

25
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
sentència. Si s’aplica, els tribunals faran
la política lingüística del país i, com que
l’haurem acceptada, ens diran: “Ara
preferim que sigui un 50%.” Si les coses
van molt malament, el conflicte es pot
enverinar encara més. Es creen AMPA
paral·leles de pares que volen ensenyament
en castellà en llocs on hi ha AMPA
que funcionen. Hi ha una organització
que es diu AMPA TOTAL que ho fa. És bo
que desjudicialitzem la política lingüística.
Un dels avantatges de modificar
una llei és que no pot ser recorreguda a
tribunals inferiors i s’ha de recórrer al
Constitucional.
—Quines eines hi haurà per a fer efectiu
que el català sigui central?
—Acabem de fer públic que demanarem
el nivell C2 perquè aquest sistema, que
durant molt de temps no ha seguit el procés
de millora que hauria hagut de seguir
i ha retrocedit en molts aspectes, torni
a guanyar solidesa, compromís i feina
ben feta. Treballem perquè el professorat
torni a tenir una formació de debò, que
no hauria hagut de perdre mai. Posem
mesures perquè el professorat domini
la llengua.
—Justament, quan venia cap ací, un
professor em demanava què faria la Generalitat
perquè amb el C2 no passi com
amb el C1, que és una enganyifa i la gent
l’obté sense tenir el nivell necessari.
—Sens dubte s’analitzarà.
—Es prendran mesures?
—Ja he dit unes altres vegades que no em
satisfà donar un títol que no ha estat validat
per proves objectives. És una qüestió
que tenim sobre la taula. El problema és
que no es pot fer tot alhora.
—Es parla molt poc dels recursos. Per
a poder aplicar les polítiques que calen,
n’hi ha prou? S’hi inverteix prou?
—Una cosa és la política lingüística al
sistema educatiu i una altra la política
lingüística, però em consta que es
fan moviments importants per facilitar
aquesta formació. De manera general,
és cert que calen més recursos per a la
política lingüística en tots els àmbits i
tots els departaments.
—És una mica la Ventafocs, la política
lingüística?
—Durant molt de temps s’ha donat per
fet que funcionava. Vivíem en un discurs
que potser no era prou exigent. Una cosa
que hem aconseguit tots plegats aquest
darrer any és posar la necessitat de treballar
més seriosament sobre la taula.
Col·lectivament, n’hem d’estar contents.
Sé que a vegades les dades que donem
fan mal, però hem assolit que es parli de
prendre decisions per entomar el repte.
—Es parla molt del català a l’escola, però
al sistema sanitari la situació és molt
dolenta, també.
—Em preocupa molt i és una de les
qüestions que s’han d’abordar. Encara
que l’acord sobre l’escola hagi enfosquit
el que fèiem. Recordo que som en
la fase participativa del Pacte Nacional
per la Llengua, en què el nostre objectiu
és que la població expressi el seu parer
sobre tots els àmbits en què es troba que
no pot viure amb normalitat en català.
Volem que la gent s’informi, s’apoderi i
faci propostes. Si m’ho permets, fa una
dècada que em preocupa. Aleshores no
se’n parlava i vaig fer notar que havia
caigut el nombre de persones que es
podien expressar en català al sistema
mèdic. Però fins ara no hem estat
capaços de posar-ho sobre la taula.
Sortien queixes particulars, però no
hem mogut tot el sistema. Es tracta que
ho aconseguim. La política lingüística
en la salut és importantíssima. S’acaben
de fer unes sessions a les Illes de
com garantir l’assistència en català al
sistema mèdic. Les tindrem en compte.
Com és lògic, hi ha una gran fluïdesa de
comunicació sobre política lingüística
entre els tres grans territoris de parla
catalana. Ara tenim un moment per
visualitzar el que passa. No només les
queixes, sinó fer propostes i diagnosis
de com resoldre-ho. Convido la gent a
participar-hi.
És cert que calen
més recursos per a la
política lingüística en
tots els àmbits i tots els
departaments